Carregant ...

“La chanson de la Chartreuse”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Mulassa de Tarragona saludant a les portes de la fàbrica de Chartreuse.

La Mulassa de Tarragona saludant a les portes de la fàbrica de Chartreuse.

El passat 2013 la cançó “Les sardines”, del cantant Patrick Sebastien, una mena de Georgie Dann que encara no ha vingut a fer fortuna a les nostres contrades, es va popularitzar a França. Un video paròdic en el qual les imatges d’un directe dels Foo Fighters es mesclaven amb la melodia de Sebastien va difondre la cançó per les xarxes socials. L’octubre d’aquell mateix any, la Mulassa de Tarragona va desplaçar-se a Bessan, un poble francès d’uns 4.600 habitants, que disposa d’un element de cultura popular, l’Âne de Bessan, que mesos abans havia meravellat els tarragonins a la XXX Mostra Folklore Viu, amb els seus motius florals i, sobretot, amb la forma com els seus portadors, una colla de forçuts que vestien samarreta imperi, sacsejaven la bèstia. Els mulassers, en una de les nits que van passar a Bessan, van topar incidentalment amb “Les sardines”. I es va gestar la broma. Fins i tot al sopar de l’entitat, celebrat al desembre següent, la van reproduir, mentre projectaven fotografies del viatge i obsequiaven els assistents amb unes sardines de xocolata.

 

El cap de setmana passat, els mulassers tornàvem de nou a terres franceses. En aquesta ocasió, per conèixer la fàbrica de Chartreuse, ubicada a Voiron, i la cartoixa de la Grande Chartreuse. Al viatge d’anadaunes deu hores d’autocar, aturades inclosesja van sorgir les primeres veus enginyoses que cantaven “El ball de la Chartreuse”, jugant amb la tornada de la cançó indeleble de Sebastien. Rialles. Amb el pas de les hores la melodia començava a sovintejar. A voltes la lletra sofria modificacions, segons el tema de conversa de cada moment. A l’autocar també hi havia, però, estones de lectura. Em consta que Ernest Hemingway, Enric Prat de la Riba, Paco Candel, Philippe Claudel i Richard Castle ens feren companyia, camí de Grenoble, així com també les pel·lícules Ocho apellidos vascos i Astèrix y Obèlix al servei de Sa Majestat i una selecció musical que incloïa, com calia esperar, l’Amparito Roca.

Durant l’estada a França els mulassers ens vam allotjar a Grenoble, terra de nous i formatges, ciutat universitària amb un nombre d’habitantsuns 175.000superior al de Tarragona, i situada a tan sols 25 quilòmetres de Voiron. Fou a Grenoble, població natal d’Stendhal—escriptor amb qui guarda, pel que he pogut comprovar, una sospitosa semblança física el diputat David Fernández—, on alguns mulassers vam descobrir la raclette, acompanyats d’un tarragoní que hi viu i que hi treballa, l’Albert Royo, i la seva companya, la Miglè Malinovskytè, que ens feren d’amfitrions. És possible que la Miglè es convertís, el passat cap de setmana, en la primera lituana de la història que carrega a les espatlles la Mulassa.

 

El dissabte 18 d’octubre fou el dia que visitàrem la fàbrica de Chartreuse. No érem pas els primers del Seguici Popular a fer-ho. Com a mínim, sabem que la Víbria, l’Àliga i el Ball de Diables havien anat a parar-hi abans que la Mulassa. En arribar a l’edifici principal, ens va sorprendre agradablement trobar-hi la bandera tarragonina hissada. Al llarg del matí vam conèixer la història del licor i dels cartoixans que el fabriquen; fins i tot vam visionar un documental que narrava, en 3D, la vida quotidiana dels frares. També vam endinsar-nos en la bodega, on reposen hectolitres i hectolitres de Chartreuse, en els quals més d’un s’hauria submergit una bona estona; i ens van mostrar també un barril reservat per a la reina d’Anglaterra. La visita guiada va cloure amb un tast de licors de la casa. D’entre la multitud d’ampolles, la majoria dels presents vam optar per paladejar el Chartreuse Cuvée des meilleurs ouvriers de France sommeliers, una delícia gustativa preparada per un equip de sommeliers francesos.

 

Tant a la fàbrica com a la cartoixa ens hi acompanyà, tal com ja havia fet amb els aliguers, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que es va posar la samarreta blava de l’entitat i va fer ballar la bèstia, dins la qual ja s’havia ficat l’any 1988, quan, sent ell mateix conseller de Cultura de l’Ajuntament, s’havia materialitzat la recuperació històrica de la Mulassa. Ballesteros, acompanyat d’Emmanuel Delafon, màxim responsable del consell d’administració de l’empresa francesa, va aprofitar l’avinentesa per explicar que estan preparant, conjuntament amb Chartreuse, una ampolla especial del licor amb motiu dels Jocs del Mediterrani de 2017.

 

La gent de Chartreuse ens convidà a dinar, i l’Ezequiel, un guia argentí amb nom de profeta hebreu, que hores abans ens havia passejat per diferents indrets de la fàbrica, em va preguntar pel procés nacional que està vivint Catalunya. Ell, que havia estudiat dret a Buenos Aires, va reconèixer que el seguia amb molta atenció des de França, i vam parlar-ne una bona estona. Després vam retornar al Chartreuse, tema estrella, i em va ensenyar una vitrina on hi ha desenes d’imitacions falses del licor—n’hi havia de molt ben aconseguides!—, que foren tan recurrents en els fulletons de finals del segle XIX i principis del XX que mencionaven el Chartreuse. Els mulassers tampoc no vam desaprofitar l’ocasió de mostrar-li fotografies de la Baixada de l’Àliga, ja que l’any vinent els empleats de l’empresa vindran a gaudir uns dies de les festes de Santa Tecla.

 

Amb la panxa plena, i després d’haver arrasat a la tenda de la fàbrica, la Mulassa va fer un darrer ball, a l’exterior de l’edifici. Uns pocs turistes, encuriosits, s’hi atansaren. No ens vam emborratxar de Chartreuse, aquells dies, ni tan sols vam haver de suportar ressaques. Ara bé, el que sí que vam fer va ser comprar tot el Chartreuse que la butxaca ens va permetre. En acabat vam pujar al massís de la Chartreuse i vam veure la immensa cartoixa de la Grande Chartreuse. Ja de camí a cap Tarragona, al dia següent, molts vam intentar aturar el rellotge, lamentant que el dilluns i la vida rutinària es precipitaven. Els records del viatge, i l’esperança de venir-hi de nou alguna altra vegada, eren un bon recer per no pensar gaire en la resta de coses. Si hi tornem, això sí, caldrà entonar la melodia de Les sardines i cantar allò d'”el ball de la Chartreuse!”.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *