Benvolgut director,
Escric això encara en calent, després d’una nova (i dolorosa) desfeta ganxeta davant del Nàstic. La història, per viscuda massa cops, comença a ser avorridota. Aquest cop, però, el que més m’ha dolgut no ha estat pas la derrota, sinó més aviat la merda de partit que ha fet el Reus Deportiu. Així que, d’entrada, deixa’m que us feliciti a tu i al meu estimat Quim Pons, el hooligan, que va pronosticar un 0-8. Home, per poc l’encerta…
Anem a pams. Per primer cop en molts anys, se suposa que el Reus està en igualtat de condicions que el Nàstic. De fet, aquí al Baix Camp ens han venut que enguany el projecte està fet per lluitar per l’ascens a 2a A, però si fem riure com aquest diumenge em penso que això, ni en somnis. El cas és que fins ara l’equip ha anat fent, brillant a estones i intentant trobar un estil de joc definit.
L’arribada a la directiva roig-i-negra d’en Joan Oliver, l’amic dels detectius privats, ha suposat una injecció econòmica per al club i certa il·lusió en l’entorn. Ara bé, a la llum sempre hi ha foscor. Els vincles d’Oliver amb el representant portuguès Jorge Mendes ha provocat que l’actual plantilla reusenca tingui cinc homes lusitans. Tot plegat fa olor de socarrim… I, per acabar-ho d’adobar, alguns d’aquests jugadors són autèntiques toies.
Aquest diumenge, al Muni, el Reus ha sortit a la gespa amb quatre d’aquests cinc portuguesos. Un d’ells, en Guedes, un davanter centre, és el paquet més mancat de talent que ha passat mai pel futbol català. Veure’l jugar és gairebé còmic. Ni una, n’encerta! Quin totxo! No s’explica que el dia que te la jugues contra el teu gran rival treguis al camp la teva pitjor peça i homes sense rodatge. A no ser que sigui l’amic Oliver qui faci les alineacions, i no pas el míster Natxo González. Sóc un malpensat, oi?
I clar, si a més el teu plantejament és poruc, i jugues a veure-les venir, amagat al teu camp, tard o d’hora passa el que passi, que el Nàstic se t’avança. Però ei, va, al descans es pot sacsejar l’onze! Doncs no, estimat director. Res de res. I pam, ha caigut el segon. No ha estat fins llavors que el covard tècnic dels ganxets ha dit ‘calla, va, fem alguna cosa’. L’equip ha millorat una mica, però tampoc massa. De fet, si el partit hagués durat un parell d’hores ben llargues, el resultat hagués estat el mateix.
Per a la meva desgràcia, el Nàstic ha estat superior que el Reus. Però ep, guanyant 0-2 tampoc cal simular lesions ni interrompre el joc a cada instant. Si presumiu de grandesa, que ho feu, mostreu-la.
Ah, i un record per al senyor Pons. Li pagaré gustós el vermut (reusenc) que ens vam jugar a la porra.
[…] però també que més enllà dels demèrits que el meu bon amic “ganxet emmascarat” s’ha encarregat de remarcar, hem de buscar els mèrits, que en són uns quants, del […]