12 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 26, 2024

Records dalinians

Dalí d'esquena durant el seu parlament al Camp de Mart
Dalí d’esquena durant el seu parlament al Camp de Mart

“¡Hay católicos, apostólicos, romanos y rumanos!”, va sentenciar Dalí. I la gent va riure. Era el 17 d’agost de 1973. L’artista empordanès havia estat convidat a Tarragona per dissenyar el cartell promocional del bimil·lenari de l’arribada de l’emperador August a la ciutat. Quaranta anys més tard la gent va riure de nou en sentir l’estirabot pocasolta i críptic del pintor. Va ser aquest dijous, al teatre Tarragona, en l’estrena de Dalí, emperador de l’acció.

Aquest documental, de Maria Roig i Carles Pitarch, és el resultat de quatre anys intensos de treball i de l’empenta de la productora Juandesafinado. Quan van començar només disposaven de dos minuts d’una gravació amateur que mostrava escenes de la visita de Dalí. Les havia rescatat de l’oblit l’Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, l’altra peça fonamental en aquest projecte. Aquelles imatges servien per fer reviure la memòria d’aquell episodi notable, però no n’hi havia prou per bastir un documental. I així va començar la recerca de més material. Fins i tot es va fer una crida pública per localitzar més gravacions amateurs de l’esdeveniment. Sabeu aquells rodets de Súper 8 que es van desintegrant al fons d’un calaix? No els menystingueu. Poden ser útils per reconstruir la nostra memòria col·lectiva, la nostra història.

“Aquest documental és fruit d’un equip petit, que no ens hem rendit tot i les dificultats”, deia Maria Roig en l’estrena. Dificultats sobretot econòmiques. No és senzill trobar finançament per aquest tipus de projectes. “Entenem les estretors financeres de l’Ajuntament, però ens sorprèn la seva manca d’implicació i més quan aquesta pel·lícula es veurà a nivell nacional i internacional”, afegia Roig. De fet, l’estrena es va poder fer al Teatre Tarragona, tal i com estava previst, gràcies al patrocini de Repsol. Si no l’equip de la pel·lícula s’hauria d’haver fet càrrec del lloguer de la sala. S’ha acabat allò de cedir els espais municipals de franc. Encara que l’ocasió s’ho mereixi.

De fet, si Dalí, emperador de l’acció ha arribat a bon port, en part també és gràcies a TV3 que es va implicar en la producció. “Aquest fet local pot ser d’interès internacional”, els va dir Jordi Ambròs, cap de documentals de la televisió catalana, en rebre el projecte. I dijous en l’estrena Ambròs en va destacar la qualitat i els detalls que l’arrodoneixen com les animacions de Jordi Llort i la música de Xavi de la Salut.

L'equip de Dalí, emperador de l'acció
L’equip de Dalí, emperador de l’acció

El documental de Maria Roig i Carles Pitarch és un compendi dels records de la gent que va viure aquella visita. La majoria, en aquella època només eren nens. I els seus records viscuts s’entortolliguen de manera indistingible amb el què n’han sentit i n’han llegit després. Són els jocs de la memòria! Hi ha l’actor Joan Pasqual, el joier Joan Blazquez, el periodista Enric Pujol i els representants veïnals Francesc Garcia i Pedro Sánchez, entre d’altres. Les seves veus s’intercalen amb les d’especialistes en art i en l’obra del Dalí: la directora del Museu d’Art Modern de Tarragona, Rosa Ricomà, l’artista Marcel·lí Antúnez i la crítica Pilar Parcerises.

Però els seus testimonis no serien res sense el poder de les imatges. La Rambla Nova, llavors Rambla del Generalísimo, plena de gom a gom, i Dalí saludant a la multitud des d’un elefant de cartó pedra, esparverat per l’altura. Es veu que el geni havia demanat quatre elefants d’un circ francès per fer la seva entrada triomfal. Però les bèsties no van passar la frontera. Un problema de logística que es va resoldre sobre la marxa subtituint-los per una de les carrosses de la Cavalcada de Reis. Es veu que la visita va ser un cúmul de despropòsits. “Quan va arribar al Balcó del Mediterrani va voler fer una salutació al mar, però la megafonia no funcionava i la gent el va xiular”, rememora Lluís Balart, director del Museu d’Història.

El documental mostra imatges memorables, com Dalí posant-se a la butxaca la clau de la ciutat o dibuixant gargots al llibre d’honor, mentre les autoritats el miren entre embadalits i escandalitzats. Genial també és el testimoni de Salvador Arimany, que havia preparat unes tartaletes especials per a la recepció. “Em va mirar, amb uns ulls molt oberts… Mai havia vist uns ulls així! Però els ulls esbatanats només eren per a la foto. “Tranquil, home, tranquil”, li va dir l’artista “Això es part de la feina”.

Cartell promocional de la pel·lícula
Cartell promocional de la pel·lícula

“La paraula que més es va sentir aquells dies és pallassada”, diu Enric Pujol. Realment la posada en escena de Dalí va ser histriònica i esperpèntica i el seu parlament al Camp de Mart, totalment desconcertant, amb el dictador romanès Ceaucescu com a principal protagonista. I amb moments hilarants com quan va afirmar que si els romans visquessin dirien que “lo más bonito son las cabinas telefónicas” “Dalí va fer un happening, una performance, però als anys 70 aquí encara no en teníem cultura”, afirma Rosa Ricomà. “Aquests discursos de Dalí no s’havien d’agafar mai al peu de la lletra. Eren un joc ple de dobles sentits”, afegeix Pilar Parcerisas.

El resultat d’aquella visita el podeu veure encara avui en dia al vestíbul d’Alcaldia. Un quadre fet amb rotulador gruixut que representa un genet. Dalí el va dibuixar en directe al Camp de Mart, davant de milers d’espectadors, mentre de les muralles es desprenia una cascada de focs artificials. Una imatge impactant que va aconseguir l’objectiu desitjat. Tarragona va ser portada de molts diaris. I fins i tot va sortir al NO-DO. Potser si que va ser una gran pallassada, però a Dalí li va servir per promocionar el seu nou museu de Figueres, a punt d’estrenar, i a Tarragona, per projectar-se al món. El gestor cultural Alfred Fort ho deia ven clar: “Tots érem allà, tot i que ens pensàvem que ens prendria el pèl”.

I dijous tothom també era allà. El Teatre Tarragona es va omplir fins dalt en l’estrena del documental. I a la sortida un brindis amb vermut Miró. “És curiós”, comentava el pintor Jordi Abelló, “Dalí i Miró no es parlaven!”.

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here