Carregant ...

“Peti qui peti, votarem”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Carme Forcadell, Rosa M. Codines i Rita Marzoa s'adrecen a les persones que no poden accedir a l'interior del Palau de Congressos

Carme Forcadell, Rosa M. Codines i Rita Marzoa s’adrecen a les persones que no poden accedir a l’interior del Palau de Congressos

Les escales del Palau de Congressos esdevenen una improvisada graderia. Més de 200 persones escolten unes paraules d’agraïment i d’encoratjament després de veure, impotents, que no poden accedir a l’interior de l’auditori. Les paraules són de Carme Forcadell, presidenta de l’Assembla Nacional Catalana, i Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium Cultural al Tarragonès, que han sortit a l’exterior del Palau en comprovar que desenes de tarragonins esperen fora.

És un quart de vuit del vespre i ja fa uns minuts que l’acte hauria d’haver començat a l’Auditori August. Les mesures de seguretat impedeixen que hi hagi més de 1.150 persones, que corresponen als seients de la sala (platea i amfiteatre), i per tant la gent que s’ha quedat a l’exterior agraeix sincerament el gest de Forcadell i Codines. Improvisen un petit míting al carrer. Probablement, és el moment més emotiu de la vetllada, perquè simbolitza les ganes de molts ciutadans mobilitzats per la campanya ‘Ara és l’hora’.

Ja els agradaria als partits polítics omplir en una campanya electoral l’auditori gran del Palau de Congressos! Ni tan sols s’atreveixen a organitzar un míting en un escenari tan espectacular! L’únic moviment social i polític que arrossega l’entusiasme de tants tarragonins és el que representa el desig de votar, el que significa el dret a decidir el futur de Catalunya, el que simbolitzen el color groc i l’eslògan ‘Volem un país nou. El 9-N vota’.

L'auditori August del Palau es va omplir amb 1.150 persones en l'acte final de la campanya 'Ara és l'hora'

L’auditori August del Palau es va omplir amb 1.150 persones en l’acte final de la campanya ‘Ara és l’hora’

En aquest context i un cop dins de l’auditori, Oriol Grau fa de mestre de cerimònies. I exerceix de patum tarragonina per proclamar que la ciutat s’ha tret del damunt “un virus atàvic” que provocava “passivitat, desídia i desinterès”. “Hem trobat l’antídot -afirma Grau- contra aquesta malaltia”, com ho demostra la feina dels voluntaris “herois”  de l’ANC local i com ha canviat l’actitud de Tarragona en els últims dos anys i mig. “Peti qui peti, diumenge votarem”, crida des del faristol.

Després d’Oriol Grau, arriben les intervencions del jesuïta Francesc Xammar, president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Tarragona; els periodistes Toni Soler i Rita Marzoa; i l’economista Modest Guinjoan. Els parlaments de tots ells reclamen més democràcia, més justícia, més benestar… recorden que “el procés neix des de baix i creix no sols amb independentistes” i animen tothom a votar “per dignitat”.

Toni Soler utilitza la ironia i el sarcasme per remarcar que Alfonso Guerra, el polític que va dir allò de “cepillar l’Estatut” acaba d’anunciar que deixa el seu escò de diputat al cap de 37 anys: “Votaré per tu, Alfonso”, proclama el periodista entre els aplaudiments del públic. I afegeix: “Això del proper diumenge serà una paròdia de votació perquè Espanya és una paròdia de democràcia“.

Carme Forcadell pronuncia l’últim parlament -abans dels vídeos, les preguntes i la música- i l’aprofita per demanar calma, tranqul·litat i no caure en provocacions. “Hem d’anar a votar per dignitat democràtica i per defensar drets fonamentals com el dret d’expressió. I que vagin a votar els del ‘no’, perquè som demòcrates abans que independentistes”. La presidenta de l’ANC desitja “veure moltes cues” davant dels llocs de participació del 9N i, entre els arguments per votar ‘sí-sí’, n’esmenta dos de molt emotius: “Els hi devem als nostres avantpassats” i “aprofitem l’oportunitat que ens dóna la Història”.

En acabar, plena satisfacció dels organitzadors. Tarragona, una “plaça difícil”, continua molt mobilitzada. Poques estelades entre el públic i menys crits d’in-de-pen-dèn-cia que en ocasions anteriors. Però potser és perquè els tarragonins també són conscients que viuen un moment trascendental i que la data que mostrarà Catalunya al món és a tocar dels dits.

Un llaç de color groc en un dels altaveus del Palau, abans de l'inici de l'acte

Un llaç de color groc en un dels altaveus del Palau, abans de l’inici de l’acte


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a ““Peti qui peti, votarem””

  1. Teresa Duch ha dit:

    Bona crònica, Ricard! En dono fe i sí que vaig trobar molt tímids els tarragonins a l’hora de cridar Independència, però també a l’hora de cantar. No deu ser res personal, només por a ser sentits més que els altres.

  2. Rosina ha dit:

    Moltíssimes gracies per aquesta crònica. Per motius de salut no hi vaig poder ser i em va doldre molt.
    Pero el vostre entusiasme en la crònica m’ha reconfortat molt. No soc de Tarragona pero tambe en dono fe que Tarragona ha fet un gir molt i molt gran. Ja era hora!!!
    Ja no es la Tgna d’uniformes i campanars…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *