Advertisement
Carregant ...

L’ska d’Ignasi Melià pel dret a decidir

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Ignasi Melià "El Meli" (segon per l'esquerra), acompanyat de la seva mare, Montserrat Roig, i Xavi Pallaretti i Franki Nero dels Ganja Nights, el dia que van enregistrar el videoclip de "Volem votar".

Ignasi Melià “El Meli” (segon per l’esquerra), acompanyat de la seva mare, Montserrat Roig, i de “Xavi Pallaretti” i “Franki Nero” dels Ganja Nights, el dia que van enregistrar, al Bar La Ramona, el videoclip de “Jo vull votar”.

L’any 1969, el cantant Roy Ellis s’embarcava, amb The Pyramids, en una gira per Bilbao, Madrid, Benidorm i Cullera. Eren temps envejables pels ritmes jamaicans a la Gran Bretanya, on artistes com Millie Small i Desmond Dekker assolien les primeres posicions a les llistes dels més venuts. Semblava un bon moment per exportar la música jamaicana a tot Europa. No obstant això, l’experiència d’aquella gira de 1969 de The Pyramids, que també circulà per altres indrets del Vell Continent, fou decebedora. Al pròleg de 50 años de música reggae en España (2013), Ellis rememora amb precisió aquells primers concerts a la península, on si no tocaven música soul, la gent abandonava els locals. “Si tocàvem reggae i ska tan sols hi restaven uns pocs turistes britànics”, relata. Així que Ellis, en aquell viatge, va aparcar l’ska, la música popular que havia sorgit a Jamaica a finals dels anys 50 arran d’una barreja d’estils com ara el rhythm and blues, el jazz, el calipso i el mento, i es va limitar, per acontentar el públic, a cantar soul.

 

Poc després d’aquella vivència, Roy Ellis faria fortuna com a vocalista de Symarip, formació hereva de The Pyramids, que es va popularitzar als anys 70, sobretot a Gran Bretanya, amb temes com Skinhead Moonstomp o Skinhead Girlautèntics himnes del subgènere musical skinhead reggae. El 1980, Ellis va instal·lar-se a Suïssa, on de fet encara avui dia resideix, i des d’on prepara noves cançons, ara en solitari, ben a prop dels Alps.

Ignasi Melià, tarragoní resident a Lausana (Suïssa), el 9-N es desplaçarà fins a Milà per poder votar

 

Suïssa també és la terra d’acollida, des de fa més de set anys, d’un tarragoní que gaudeix paladejant aquest tipus de música des que, a principis dels noranta, per mitjà d’una cançó d’Els Pets titulada No n’hi ha prou amb ser català, va conèixer l’ska. Es tracta d’Ignasi Melià, que actualment viu a la ciutat de Lausana. Enginyer industrial de formació, l’Ignasi ha estat treballant tots aquests anys en una empresa multinacional automobilística a Suïssa, tot i que ara es planteja l’opció de tornar a Tarragona. “Massa temps fora de casa”, reconeix. “Baixo bastant sovint, almenys un cop cada dos mesos”, assegura. Entre el 1997, que van començar a assajar, i finals del 2006, l’Ignasi, “El Meli”, fou el vocalista de Meli & The Xavalins, una banda tarragonina d’ska que combinava el català i l’anglès a les seves lletres. També interpretaven alguna versió, com l’indeleble Monkey ska, de Derrick Harriott, popularitzada com a Monkey man pels The Maytals, i amb la qual s’han atrevit, entre d’altres, noms tan sonats com The Specials, i Amy Winehouse. L’Ignasi té molt present la primera actuació del grup, la nit del 20 d’agost de 1999, a la sala Medusa, al Port Esportiu: “Recordo el vent gelat que venia del mar i ens que ens picava a la cara mentre transportàvem dos altaveus a la sala”.

 

Davant la proximitat del 9-N, ha estrenat el videoclip de Jo vull votar, una cançó que reivindica, com el títol indica, la voluntat d'”El Meli”, i de tants altres ciutadans de Tarragona, de recórrer a les urnes per decidir el futur polític de Catalunya. Mentre li rondava pel cap la idea, tot just farà mig any, va tornar a escoltar una cançó jamaicana que li agrada molt, i que l’inspirà: I want justice, de Delroy Wilson. “Hem vist moltes campanyes [sobiranistes] acompanyades de cançons, però trobava a faltar una melodia més festiva, més senzilla, que fos un petit himne que expressés clarament quin és el nostre desig”, argumenta. L’ska, amb el seu ritme contagiós, i en concret, la melodia del tema de Wilson, eren molt escaients per transmetre aquesta energia positiva. “Tot el procés que vivim va acompanyat, sovint, d’una certa tensió; i la cançó vol donar un toc d’alegria, pretén desdramatitzar un acte que hauria de ser normalíssim, hi afegeix.

 

El videoclip—que ja supera les 2.500 visites a Youtube—fou enregistrat el passat 19 d’octubre al Bar La Ramona, situat a la Part Alta, al carrer Ventallols. “Volia mostrar que a Tarragona no només hi ha concentracions de Societat Civil Catalana, sinó que la majoria estem per poder expressar-nos, i per això vaig demanar a amics i coneguts que vinguessin vestits d’allò que els pogués identificar amb la ciutat”, explica. Barretines morades, camises castelleres, bufandes del Nàstic… Ell va optar, no obstant això, per una samarreta on apareixen serigrafiats els rostres de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Ovidi Montllor. Les imatges de totes les persones ballant dins el local, al final de la cançó, evoquen les del mític videoclip del Sarri Sarri de Kortatu (versió, per cert, del Chatty chatty dels jamaicans Toots and The Maytals), un grup basc “amb fortes influències skatalítiques” que també fou clau perquè l’Ignasi es capbussés, des de ben jove, en la música jamaicana.

 

L’Ignasi, a Lausana estant, ha pres consciència del “contrast” que existeix entre el nostre país i Suïssa, on “existeix la democràcia directa i hi ha molta cultura de debat”. Explica que a Suïssa “tothom està bastant al corrent” del moviment social i polític que hi ha a les nostres contrades. “Com mana la tradició, els suïssos són discrets i neutrals”, hi afegeix. En el seu cas, Jo vull votar ha esdevingut una forma més de compromís personal, des de la distància, amb el procés que viu Catalunya. Ell és el secretari de l’Assemblea Nacional Catalana a Suïssa, i diumenge es desplaçarà en cotxe fins a Milà per emetre el seu vot. S’està preparant una mobilització de molts catalans, residents a l’estranger, que s’organitzen per anar a plegats a un dels prop de vint punts de votació habilitats arreu del món. “Nosaltres, per poder votar, hem d’anar a Milà, a París, o baixar a Catalunya”, detalla. Ell ho farà des del nord d’Itàlia, delerós de presentar, en un futur pròxim, una cançó per commemorar la independència de Catalunya, així com feren els jamaicans per celebrar la seva, davant del Regne Unit, l’any 1962, amb grans temes com Forward March, de Derrick Morgan, o Independent Jamaica, de Lord Creator.

Jo vull votar, d’El Meli

I want justice, de Delroy Wilson


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *