A mesura que passen les hores s’amunteguen les emocions viscudes. 9-N: Una passejada per la Tarragona del centre i la perifèria et permet viure, assumir i recopilar una successió d’imatges irrepetibles. No hi ha res apuntat en una llibreta, només fotografies amb càmera i amb telèfon mòbil, múltiples converses amb voluntaris i votants, i una memòria que mira de posar una mica d’ordre per articular una crònica periodística d’una jornada sense precedents.
A l’IES Torreforta em trobo la Rat Cebrian acompanyant a votar el Josep Salines, de 87 anys. La Rat s’ha ofert de voluntària de l’Assemblea Nacional Catalana per ajudar a portar amb el seu vehicle persones grans o amb mobilitat reduïda al centre de participació. El Josep viu a L’Albada i es mostra emocionat després de dipositar el vot a l’urna de cartró. La Rat i el Josep formen una de les moltes ‘parelles de votants’ que s’han constituït aquest diumenge a tot el país.
Al mateix centre veig cares conegudes fent de voluntaris i repartits per les 11 taules: tothom amb un somriure i amb la satisfacció de fer bé les coses. Saludo l’arqueòleg Josep Maria Macias, el periodista Patxi Saracho i el professor Víctor Pomerol, director d’una escola de Ponent. Tot funciona, cap problema i afluència constant de ciutadans. El castellà i el català es barregen fluïdament a les converses entrant i sortint de l’institut. Eusebi Campdepedrós, gestor de centre i encarregat de transmetre les xifres de participació, esbossa un somriure de satisfacció enorme quan només es porten tres hores de votacions.
A l’IES Camp Clar la primera persona que veig és Matias Vives, advocat i economista. Americana de pana i enganxina de color verd protegint l’urna. Pronostica que seria un gran èxit arribar al miler de vots. De seguida, oh sorpresa!, em trobo amb Xavier Puig Andreu, sociòleg i membre de l’ANC, i Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV. Moment especial, no previst, per fotografiar els tres ponents que aquest dilluns a les 19,30 participaran en el debat post 9-N que organitza el FET a TARRAGONA.
Desada la imatge al telèfon mòbil, una samarreta de la selecció espanyola de futbol em crida l’atenció. El jove que la duu acompanya un home gran en cadira de rodes i tots dos s’apropen a la seva mesa electoral. Els esperen Ricard Espinosa, de la Llibreria La Capona, i Joaquim Sendra, president de la patronal Pimec, dos de la vintena llarga de voluntaris que són a l’IES Camp Clar. Signes de plena normalitat democràtica.
Al mateix centre no para de bellugar-se un dels voluntaris de l’ANC que més han treballat en els darrers mesos a Tarragona: Josep Maria Llort, un nastiquer que ha destinat altruistament milers d’hores a la causa sobiranista. Contacte casual amb Joan Aregio, que ha vingut a veure el seu fill que fa de voluntari i que analitza com la mobilització ciutadana s’ha de canalitzar políticament a partir d’aquest dilluns.
Sílvia Ferreres és una altra de voluntàries destinades a l’IES Camp Clar. La seva parella, Xavi González, passa en dia a l’IES Sant Pere i Sant Pau, com a voluntari gestor, mirant de resoldre els dubtes -pocs- que tenen els electors. La gent va preparada a l’institut, molts amb la papereta portada de casa. El Xavi viu una jornada de somni feta realitat. Per un dels passadisos es passeja enganxat al telèfon Carles Xavier Gómez, un altre dels impulsors de l’ANC a Tarragona, i en una de les aules habilitades com a centre de votació em trobo amb l’adovcat Pere Grau. Es respira una satisfacció immensa.
Als instituts del centre de Tarragona, la imatge més repetida és la de les cues. La primera que veig és de quarts de nou del matí a l’IES Vidal i Barraquer. El socialista Carles Cepero, director de l’Institut Municipal d’Educació, fa de voluntari i és el primer contacte informatiu de la jornada. Tot està a punt per obrir les portes. Emocions contingudes i aplaudiments quan els primers de la cua s’inscriuren i dipositen el vot a l’urna.
A l’IES Martí Franqués, cues a les 9 del matí i cues encara més llargues a quarts de dues del migdia. Ordre i tranquil·litat. Cap queixa. És el punt de participació més gran de la ciutat. A les taules, un munt de cares conegudes: Rosa Rossell, Joan Josep Pujadas, Joana Zaragoza, Ferran Ventura i desenes de més voluntaris disposats a recordar per sempre aquesta jornada singular.
A les portes del centre, al migdia, una altra trobada casual amb Francesc Xammar, president del Pacte Nacional per al Dret a Decidir a Tarragona. Ell, que viu en un modest pis de La Floresta, també està fent un tomb pels locals de votació de la ciutat. Satisfet en general i un pèl preocupat perquè desitjaria una més alta participació als barris de Ponent.
A l’IES Tarragona encara impacten més les cues, perquè surten al carrer per Estanislau Figueras, plaça Imperial Tarraco i fins a Marquès de Montoliu. Joves, parelles, famílies senceres, avis i néts…Hi fan de voluntaris Pau Ricomà, Jordi Gómez, Ramon Maria Sans i Sisco Méndez, i també compartint taula Joan Ramon Martorell i Albert Cortès, coordinador de l’ANC Tarragonès, entre molts d’altres. Se’ls veu contents. Tot ha anat com un rellotge a l’hora d’obrir i la jornada es desenvolupa amb normalitat i alegria.
Fotos de record, aplaudiments, alguna llàgrima… La gent no para tampoc d’entrar i sortir de l’IES Ponç d’Icart. Abans de les nou, cues fins a l’Arxiu de la Rambla Vella. Els més matiners eren els que no volien tenir cap sorpresa desagradable i els de mig matí i mitja tarda eren els que, un cop esvaïts els dubtes per les amenaces de l’Estat, han pelegrinat en massa fins al centre educatiu. Patxi Galea i Santi Pallàs, des de la pluralitat i la diversitat, també hi fan de voluntaris.
Ordenadament, a tot arreu, tothom pren paciència, conscients que estan protagonitzant un acte de plena sobirania desafiant l’Estat espanyol i escrivint la història del país. Una altra pàgina per a la història de Tarragona i de Catalunya, que aquest dilluns comentarem en un debat organitzat pel FET a TARRAGONA i obert a tothom. Recordeu a les 19,30 h. a la sala d’actes del Departament de Cultura, al carrer major, 14.
Teniu més imatges del 9-N a Tarragona a l’entrada: http://wp.me/p3IeqO-47w
I el Institut Sant Pere i Sant Pau? És que no som de Tarragona?
Claustre, a l’article es parla de l’IES Sant Pere i Sant Pau. Pel que fa a fotografies, n’hi ha en un altre article titulat ‘Imatges del 9N a Tarragona’
Per cert la coodinadora de centre era jo. Si us plau informeu bé.
No es per afany de protagonisme, però després de tantes hores de feina em sembla que em mereixo que es diguin les coses bé. No sé qui és aquest Xavier que dieu, perquè el coordinador de procés tampoc es deia així.