Carregant ...

Entrevista al fotògraf Lluc Queralt

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Lluc Queralt al seu estudi de la plaça del Pallol (foto: David Oliete)

Lluc Queralt al seu estudi de la plaça del Pallol (foto: David Oliete)

Les seves fotos, sempre en blanc i negre, tenen una força inusual. Les mirades dels seus retrats et captiven. El Lluc Queralt té la capacitat de fer aflorar la bellesa, fins i tot en allò que no és bonic. Fotògraf i pintor, és una de les grans promeses artístiques de Tarragona. Als 35 anys, se li comencen a obrir moltes portes. Sobretot als països nòrdics.

Una fotografia en blanc i negre penja d’una porta verda a la plaça del Pallol. Això vol dir que Lluc Queralt és a casa. No és molt habitual. Passa bona part de l’any fora, viatjant per fer fotos o pintant a Islàndia, on ha realitzat diverses residències artístiques. Té el timbre espatllat. Pico suaument al vidre. “Passa, m’estava preparant el berenar”. De fons sona Radio Clásica. “Ostres, que bé que sona!”, li dic. “És un bon equip de música, el vaig intercanviar per una sessió de fotografies a Escandinàvia”. Un detall que diu molt de la seva manera d’anar pel món. Seiem al sofà que hi ha al rebedor-menjador. Mentre parlem va jugant amb la seva càmera, la seva inseparable companya de viatge. És una Voigtländer analògica, una màquina alemanya que em fa pensar en les càmeres dels anys 40.

M’atreviaria a dir que aquesta càmera té història…

La vaig comprar de segona mà en un dels meus viatges a Nova York, després d’haver perdut la que portava. Però no és gaire vella. També en faig servir una de digital, una Leica M9, que també vaig comprar de segona mà a Màlaga. En aquest cas, però, em van estafar i vaig haver de fer-la arreglar a Alemanya…

Abans d’aquestes, però n’hi havia una altra que et va regalar la teva mare.

Era una AE1 Canon. Sempre m’han explicat que la van comprar quan vaig néixer i la meva mare me la va passar quan vaig fer 18 anys. Però abans de tenir aquesta càmera ja feia temps que feia fotos amb una compacta.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista que publiquem al número 8 del FET a TARRAGONA al fotògraf i pintor, Lluc Queralt. Aquests i altres continguts els podeu trobar a la revista, a la venda en els quioscos de la ciutat. També la podeu trobar a Llibreria La Rambla, Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo), Espai Turisme (carrer Major) i botiga El Lloro (carrer Governador González).

Si us voleu fer subscriptors de la revista, ara podeu aprofitar una promoció 2 x 1. Podeu complimentar la inscripció clicant aquí. El FET aposta per l’anàlisi, la reflexió i el periodisme de qualitat en clau tarragonina.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *