12.7 C
Província de Tarragona
Divendres, març 22, 2024

Quan els murs parlen

 

Els participants de la primera "Ruta Murs que Parlen", a la plaça de les Peixateries Velles.
Els participants de la primera “Ruta Murs que Parlen”, a la plaça de les Peixateries Velles.

 

Hi transito sovint, per la plaça del Rei, però les presses habituals no m’havien permès descobrir-hi la presència d’un malabarista. Es veu que fa un temps que hi està instal·lat. Val a dir que, tot i fer servir quatre bitlles, és discret, i sol passar desapercebut. Res de foc, ni de música, ni de sorolls! Els vianants no li tiren monedes, tot i que ell tampoc no demana pas diners. A pocs metres de distància l’acompanyen una parella de ballarins i uns equilibristes. No els coneixíeu pas, tampoc, aquests altres artistes de carrer, oi? Són gent silenciosa. Malgrat que tenen fama de deambular pel món, sembla que de moment s’hi troben a gust, en aquesta plaça amb nom de monarca. Només cal voltar-hi, amb una mica de paciència, per trobar-los. Estan impregnats a les parets.

 

El malabarista de la plaça del Rei.
El malabarista de la plaça del Rei.

La Ruta Murs que Parlen, organitzada pel Teler de Llum, el col·lectiu Shikuarat i la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona està pensada, precisament, perquè els vianants prenguin consciència de l’art contemporani que els envolta mentre caminen pel carrer. Pol Masip, el guia de la ruta, és un dels creadors, juntament amb Darío Cobacho, del blog Shikuarat, en el qual aquests dos joves han inventariat més d’un centenar d’obres d’art urbà a a la ciutat. “L’art sempre ha estat al carrer, l’art s’ha de relacionar amb el carrer” afirma Jordi Abelló, director del Teler de Llum.

 

El passat dissabte 6 de desembre al matí es va estrenar la primera Ruta Murs que Parlen, que va sortir del passeig de les Palmeres, on setmanes abans Foham Fonezs havia estat elaborant una intervenció artística per a l’ocasió. El resultat és A Temporal 33, un mural confegit per un seguit de capses de fusta buides. La idea no és tan sols, doncs, posar en valor l’art contemporani existent als carrers, sinó proposar també noves creacions que vivifiquin diferents espais de la ciutat. “L’art urbà fa més viva una ciutat, fa més agradable l’existència”, assegura Abelló.

 

D'esquerra a dreta: Foham Fonez, Jordi Abelló, Aureol Sanz i Begoña Floria.
D’esquerra a dreta: Foham Fonez, Jordi Abelló, Aureol Sanz i Begoña Floria.

 

La iniciativa proposa redescobrir Tarragona per mitjà de l’art que hi ha escampat pels seus carrers, i alhora, fer una mica d’exercici físic en bicicleta. De pas, també, és una bona manera de reivindicar la mobilitat sostenible. El recorregut a dues rodes també ens va dur a la plaça Carles Llorach, on es poden copsar, en una paret, unes gotes d’aigua; a la plaça de les Peixateries Velles, on hi ha una intervenció col·lectiva gegantina, presidida per un elefant amb uns ulls entristits, i feta per diferents autors, entre els quals figuren Mëgan, Sawe, Aryz, Lluc Queralt, Fátima i Sr. Tartera; i a la plaça del Rei, on es troben aquests personatges que es dediquen a fer jocs malabars, a ballar i a jugar amb l’equilibri, discrets, però que pel comenta Abelló, són bastant fotografiats a les xarxes socials, sobretot a Instagram.

 

Els participants entrant pel portal de Sant Antoni, camí de la plaça Carles Llorach.
Els participants entrant pel portal de Sant Antoni, camí de la plaça Carles Llorach.

L’acte va cloure al carrer Vapor, just a sota de les escales mecàniques. La fesomia del mur gris que les suporta ha canviat gràcies a l’obra d’Aureol Sanz, creada també amb motiu de l’estrena d’aquesta ruta. Interessat per situar l’obra en el context del barri, Aureol va conèixer el Juan Carlos, un veí, i el va entrevistar. Conversant amb ell va saber que el Juan Carlos havia aparegut al Diari de Tarragona, l’any 1984. Concretament, el 30 de març de 1984, en un article que parlava sobre la polèmica que al Serrallo havia despertat la prohibició de vendre pelut al costat de la Llotja de pescadors, en terreny de la Junta d’Obres del Port de Tarragona. En una de les fotografies que il·lustrava la peça periodística apareixia el Juan Carlos, amb onze anys, carregant una caixa de cartró, on hi havia “alguna merluza, varios cangrejos […]”, tal com mencionen el text original i el mural. Trenta anys després de la publicació d’aquella notícia, el Juan Carlos ha esdevingut el protagonista del mural, que durant dies ha encuriosit els veïns del barri, mentre l’artista el posava en solfa.

 

Està previst que, al llarg del 2015, a Tarragona es programin, com a mínim, dues rutes més relacionades amb l’art urbà, integrades dins el projecte Murs que parlen. L’itinerari d’aquestes rutes ja es pot consultar al blog de Shikuarat, i circula per diferents zones com el riu Francolí, el Palau de Congressos i la Part Alta. Es tracta, només, un tast de la quantitat ingent d’art urbà que es pot trobar a Tarragona. “El fet que es permeti visualitzar l’art al carrer, que s’utilitzi el carrer com a sala d’art, que això es normalitzi, és una mostra de què la ciutat gaudeix de bona salut”, conclou Francesc Guirro, tècnic de Joventut de l’Ajuntament. Que l’art se segueixi, doncs, socialitzant als carrers!

Fotografia final dels participants de la ruta, al carrer Vapor. Al darrere, el mural fet per l'artista Aureol Sanz.
Fotografia final dels participants de la ruta, al carrer Vapor. Al darrere, el mural fet per l’artista Aureol Sanz.

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here