Carregant ...

Els Satèl·lit enlairen el seu primer disc a la Zero

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els Satèl·lit, en un moment de la seva actuació a la Sala Zero.

Els Satèl·lit, en un moment de la seva actuació a la Sala Zero, el passat dissabte 24 de gener.

Són les deu de la nit, i els passatgers esperen davant de la porta, preparats per embarcar. No duen maletes. Alguns s’asseuen a terra, i conversen amb els seus companys de viatge; els més introspectius fan temps escoltant música amb auriculars, o esguardant els vestigis del teatre romà, construït en època d’August, i situat a pocs metres de l’edifici. Coneguts i desconeguts es miren. Avui volaran plegats. Després d’uns minuts d’expectació col·lectiva, les portes s’obren, i els passatgers s’arrengleren per ensenyar el bitllet. L’avió sortirà amb retard. Al seu interior sona Country House, dels Blur, mentre alguns viatgers ens descordem la jaqueta, ocupem un lloc, i amb un somriure discret, agraïm el fil musical. El degoteig de públic és constant.

Els pilots, que es fan dir Satèl·lit, aprofiten el vol nocturn per presentar oficialment Aeroports, el seu primer disc. Arrenquen el motor de l’aeronau pop altafullenca amb la cançó Gegant. Han triat la pista de la Sala Zero, amb el seu escenari, rodejat de tela negra, i presidit per un llum rosa estrident que recorda als passatgers el nom de l’espai, per enlairar el seu treball discogràfic. És una nit especial. A la cançó Hivern, els acompanya la veu privilegiada d’Anna Roig, que s’ha deslligat una estona de L’ombre de Ton Chien, per una bona causa.

 

El "selfie" dels Satèl·lit al camerino de la Sala Zero (Cedida: Satèl·lit).

El “selfie” dels Satèl·lit al camerino de la Sala Zero (Fotografia: Joan Rubinat. Cedida: Satèl·lit).

El que porta literalment la veu cantant, Joan Rubinat, es queda sol, amb la seva guitarra acústica, front a font amb els viatgers, a la meitat del trajecte. Els demana que s’apiadin d’ell, que presentarà, per primer cop, la cançó Alzina i roure, que interpreta en solitari. No és que Rubinat acabi de sortir de l’escola de pilots. Senzillament els altres temes els han pogut anar provant en bolos anteriors a la presentació oficial del disc. De fet, els Satèl·lit fa quatre anys que orbiten pel panorama musical. El passat 2012 van proclamar-se guanyadors del DO Tarragona, i el 2013 van esdevenir semi-finalistes del concurs Sona 9. Són autoexigents, tal com ja havien advertit, un dia abans del concert, a la contraportada del Diari de Tarragona.

 

El viatge musicat, d’una hora i escaig, ens transporta per històries d’amors i desamors, de malsons, de vides desconegudes que conflueixen als aeroports, aquells indrets de canvi on es poden tancar etapes, encetar experiències… Els més fanàtics se situen a les primeres fileres, i els més intermitents es distreuen observant a través de les múltiples finestres de la sala: els planetes que canvien constantment de colors, darrere de la barra, els núvols de fum que enterboleixen l’ambient, o els llums que produeix una bola de discoteca, al mig de la sala, i que semblen estrelles, o constel·lacions. Els Satèl·lit fan seu l’univers de la Zero.

Abans d’afrontar l’aterratge, Joan Rubinat, Oriol Maymó, Gerard Joan i Miguel Zanón interpreten la cançó XXV (l’home que tinc al meu davant). Han musicat aquest poema de Salvador Espriu, inclòs al recull Setmana Santa (1971) llibre en el qual, per cert, la processó del Sant Enterrament de Tarragona pren protagonisme. El tema, com el poema, comença amb una pregunta de fondària filosòfica: “Què és la veritat?”. Tal com explica Carles Miralles a l’estudi Sobre Espriu (2013), “Quid est veritas” és precisament la pregunta de Pilat a Jesús, segons l’Evangeli de Joan; i el seu anagrama és “est vir qui adest”, que traduït al català significa “l’home que tinc al meu davant”, darrer vers del poema d’Espriu i de la cançó, que es pot interpretar com una resposta a la pregunta inicial. Finalitzat el vol musical, els passatgers es dispersen, escales amunt. El concert dels Satèl·lit ha aplegat els viatgers durant una estona agradable, però ara els espera, a tots, una nova destinació.

EL VISITANT 20.000 DE LA REOBERTA SALA ZERO

Des de la seva reobertura, el 2012, per part dels responsables del festival Palmfest, la Sala Zero ha rebut 20.000 visitants. Feia dies que l’Elena Coll, el Tonet Sánchez, i l’Àngel Lopera esperaven que aquesta fita es complís, i caldejaven l’ambient per mitjà de les xarxes socials de la sala. Desconeixem si havien fet travesses, però el cert és que finalment el visitant número 20.000 va formar part del públic del concert dels Satèl·lit. L’afortunat es va endur un abonament doble per gaudir del cicle Radar Palmfest.

 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *