Recordeu quan anàvem a Londres en avió amb un bitllet per 10 euros? No fa gaire anys, tots vam viure una ‘època daurada’ dels viatges a baix cost que enllaçaven el nostre aeroport amb les principals capitals europees. Van aparèixer noves companyies aèries amb polítiques comercials molt agressives i ens vam creure que podríem viatjar amb facilitat a qualsevol lloc i que això duraria per sempre.
Proliferaven les destinacions a aeroports de ‘segona’, aquells que es troben a 60 o més quilòmetres dels centres de les grans ciutats. Però tant feia, perquè allò realment important per a nosaltres és que el vol sortia molt barat. I en aquell context, van agafar embranzida instal·lacions com les de Reus i, sobretot Girona, que es van convertir en un punt de sortida i arribada de milers de aeronaus que, en el fons, aterraven i s’elairaven per la marca Barcelona.
L’aeroport de Reus, amb les millors xifres de passatgers assolides el 2009, estrenava l’estiu de l’any següent -amb govern Zapatero- el nou edifici de sortides que incorporava tres noves portes d’embarcament. Encara recordo els responsables d’AENA traient pit i dient que les instal·lacions podrien atendre fins a 3 milions d’usuaris. El número rècord de l’any anterior s’havia situat en 1.700.000 passatgers. Des de llavors, tot ha anat de baixada.
Ryanair ha anunciat aquesta setmana que a l’estiu només tindrà operatives 7 rutes des del nostre aeroport (la meitat que l’any passat) i calcula que el nombre dels seus usuaris es quedarà en els 315.000. L’any passat, segons les dades oficials, per les instal·lacions de Reus van passar 850.000 persones sumant tots els vols regulars i xarters. És a dir, en sis anys s’hauran perdut just la meitat dels viatgers.
Els anys de la ‘bombolla’ d’infraestructures tots reclamàvem més i més inversions públiques. Ajuntaments, Diputació, cambres de comerç, organitzacions empresarials del sector turístic…tots volíem connectar l’aeroport del sud de Catalunya amb desenes i desenes de destinacions d’arreu del món. I tots miràvem a una altra banda quan algú recordava que Ryanair comptava amb suculentes subvencions de l’administració.
Era un miratge. Ara tenim un aeroport cada cop més buit i infrautilitzat. Només la gestió mixta público – privada de tots els aeroports catalans (que trenqui amb el monopoli centralista d’AENA) pot capgirar la tendència. I per això, ens cal un nou estat que assumeixi una gestió individual de cada aeroport i que tingui clara una premissa: Barcelona juga a la ‘Champions’ mundial i deixa als altres equipaments aeroportuaris de Catalunya la funció d’acollir vols i companyies ‘low cost’. Mentre Ryanair s’ompli les butxaques a El Prat, aquí no tindrem res a fer.
Voleu dir que tot plegat no ens porta a una realitat i que nosaltres mateixos no la “volem” veure ?
Voleu dir que hauriem d’entendre que en realitat el baix cost dels bitllets d’avió és perquè estan subvencionats amb diners dels nostres impostos ?
Hem calculat el que ens costa el manteniment d’aquestes infraestructures ?
Voleu diu que el que ens convindria és una connexió ferroviària i directe amb el gran aeroport que el tenim a menys d’una hora de casa i que porta a tot el món, i que aquest tres aeroports (Girona, Alguaire, Reus) podrien ser més de logística i suport.
En fi aquí ho deixo i ho podem debatre.
Però és que estava clar des del principi que l’aeroport depenia quasi al 100% de Ryanair. Quan aquests trobessin un lloc millor doncs fugirien d’aquí, i clar quan et ‘donen’ la T1 doncs la decisió és fàcil. El que s’hauria d’haver pensat abans és si calia ampliar l’aeroport als nivells actuals, o bé s’hauria d’haver fet com altres aeroports de segona i no tornar-se bojos amb ampliacions per unes hipotètiques xifres astronòmiques de passatgers.
Hi vaig passar fa uns dies per allí i estava desèrtic, i pensar que a l’estiu podria seguir mig així doncs fa pena.
Jo no vaig entendre mai, i segueixo sense entendre-ho, el perquè s’ha de subvencionar a una empresa privada. Una empresa és, per definició, un negoci i cap negoci hauria de funcionar amb diner públic. Per altra banda el tracte que el client rep, o rebia, per part d’aquesta companyia és denunciable.
El malbaratament de recursos ha estat i segueix estant un lloc comú.
Jo no sóc partidari de subvencionar activitats, molt menys entitats esportives professionals, només s’hauria de facilitar l’ús gratuït dels espais municipals.
El cost del manteniment al que fa esment Josep Rovira es podria dedicar a establir un servei d’autobusos llançadora entre Tarragona centre i l’estació del Camp.