Si la Disfressa d’Or volia créixer, ahir ho va fer en tots els sentits: un escenari colossal, una producció tècnica a l’alçada, més públic i unes disfresses gegantines van ser els principals ingredients d’una nit excessiva en tots els sentits, principalment per les 2 hores i 45 minuts de durada. La comparsa CromaticFusion es va imposar amb un vestit de StarWars que hagués provocat un atac de cor a George Lucas però que sintetitzava a la perfecció totes les bondats de la millor disfressa individual del Carnaval tarragoní: imaginació, espectacularitat i una posada d’escena lluïda. El moment en què uns soldats imperials guarnits amb purpurina van començar a ballar serà difícil d’oblidar.
Les disfresses van compartir protagonisme amb el nou escenari, la Tarraco Arena Plaça. La TAP va permetre, fonamentalment, millorar les condicions tècniques: un escenari immens, uns equips de llums i so de primera línia i, sobrevolant-ho tot, la sensació que l’aposta del trasllat havia estat reeixida, que no és poca cosa. Ara bé, no tot van ser avantatges. L’antiga plaça de braus és un equipament molt gran i la fredor es va estendre durant bona part de la nit. Fredor ambiental, lluny de la bombonera (amb una acústica horrible, però bombonera) del Recinte Firal, i fredor meteorològica, perquè en algunes zones de la graderia el públic estava més pendent de no congelar-se que de les coreografies. Prop de 3.500 persones es van reunir a la TAP per gaudir de la renovada Disfressa d’Or, amb un significatiu increment de públic respecte els anys anteriors però insuficient per exhaurir les localitats.
La gran distància existent entre part de la graderia i l’escenari va fer que, encertadament, es col·loquessin dues pantalles gegants al costat de l’escenari, però la realització no va estar a l’alçada. L’abús dels plans generals va privar al públic de poder seguir correctament els detalls de les disfresses. El principal problema de la Disfressa d’Or va ser, però, de ritme. El fet que s’ampliés de dos a tres minuts el temps d’actuació de cada comparsa, sumat al temps que requerien les entrades i sortides de les disfresses, va provocar que la cosa s’allargués en excés. Les actuacions finals del grup de ball ADC Group i de la batucada Tympanum per donar temps a la deliberació del Jurat eren interessants, però la majoria de la gent ja només tenia ganes d’escoltar el veredicte.
salt de qualitat
Va ser l’esforç de les comparses el que va compensar tots aquests desajustos, fent que el balanç general de la nit fos positiu. La majoria de les agrupacions van veure la TAP com el marc propici per abocar tota la seva desmesura, plasmada en unes disfresses tan desbocades com lluïdes. El nou escenari va obligar a multiplicar els esforços, perquè el que al Recinte Firal quedava digne a la Tarraco Arena Plaça quedava esquifit, engolit per tant d’espai. Moltes de les comparses van fer amb nota aquest salt de qualitat, però les altres van quedar retratades, fet que va provocar que el nivell de les actuacions fos més desigual que en edicions anteriors.
Darrere de la guerra de les galàxies de CromaticFusion, guanyadors també l’any 2013, en segona posició va quedar SinhusSport amb una disfressa dedicada a la Polinèsia, mentre que la recreació del món marí d’Aquí hi ha marro els va valer per quedar tercers. Tot i que no concursaven, uns altres triomfadors de la nit van ser les comparses del Rei i la Concubina, Nou Ritme i Amics de la Part Alta, respectivament, que van oferir un espectacle de ball brillant.
I enmig d’una nit tan complicada, qui també va aprovar el seu examen particular va ser el presentador de l’acte, el periodista tarragoní Aleix Poblet, correcte en el to i incisiu a l’hora d’aixecar els ànims del públic. Només van cansar les reiterades referències polítiques, malgrat que van comportar una de les anècdotes de la jornada. Per desfer l’error de dir que no hi havia cap cap de llista entre els polítics assistents, Poblet va entrevistar Albert Abelló, flamant líder municipal de CiU. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va estar més encertat en els seus comentaris en l’entrevista de rèplica, o així ho va interpretar el públic si tenim en compte la indiferència amb què es va rebre al primer i els aplaudiments que es va endur el segon. Malgrat que Abelló havia començat el dia disfressat, lluint careta al Mercat municipal, sembla que Ballesteros té el Carnaval molt més per la mà.
