Carregant ...

Un divendres sant a Bonavista

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge del Via Crucis del divendres sant a Bonavista. La gent acompanya i carrega el Crist.

Imatge del Via Crucis del divendres sant a Bonavista. La gent acompanya i carrega el Crist.

Les persianes dels establiments comercials de Bonavista s’abaixen abans que el Crist passi pel seu davant. Els qui estaven dins del local, treballant, surten uns minuts a contemplar com la gent del barri el carrega “a pulso”. Al Jesús de Natzaré crucificat no li falten, al llarg del tradicional Via Crucis del divendres sant, espatlles per seguir caminant, ni tan sols quan, a les deu del matí, el carrer tretze, i gairebé tot Bonavista, sembla que encara es regiri entre els llençols. Aquí la majoria dels devots acompanyen el Crist de forma espontània, durant tot el recorregut, que comença a l’Escola Joan XXIII, on està ubicada provisionalment la parròquia de Santa Maria de Bonavista entre els matalassos dels alumnes de psicomotricitat— , mentre construeixen el nou centre de culte.

 

A la plaça de la Constitució, un parell de dones observa el Via Crucis, encapçalat per la Banda del Cristo, amb un interès d’accent francès, i malgrat que ens separen la llengua i unes quantes llambordes, m’hi sento reconegut. Crec que compartim la mateixa curiositat. Avui he vingut amb la mirada ingènua i atenta del nen que s’emociona a cada nova descoberta, d’aquell nen — ara ja barbut — d’arrels andaluses, al qual només li van ensenyar les manifestacions tradicionals i religioses que se celebren a l’altra banda del riu Francolí.

 

Les lectures que es fan durant el Via Crucis estan insuflades de càrrega social. “La angustia por la falta de trabajo”, la misèria, el consum de drogues i la solidaritat són alguns dels temes que s’hi aborden. “Haz que comprenda que mi pobreza es hermana de tu pobreza”, clama la desena estació de la creu (Flp 2, 5-8). També parlen sense complexos de “cosas que no tienen ninguna importancia”, com el color de la pell o la manera de vestir.

 

Arribats de nou a l’escola Joan XXIII, les llàgrimes dels devots broten en record dels qui ja no hi són, i mossèn Foguet i els organitzadors de la Setmana Santa de Bonavista ens conviden a seguir, a dos quarts de vuit del vespre, la processó, que se celebra des de 1966, i que, tal ells com asseguren, es viu de forma apassionada. El Crist que al matí portaven a les espatlles, formarà part d’un dels tres misteris de la processó bonavistenca.

 

SAETAS DURANT LA PROCESSÓ

 

El Crist s’apropa a l’encreuament dels carrers vint-i-u i nou. Un home se’l mira des de la finestra d’un primer pis, amb les llums apagades, discretament, entremig de les cortines. El misteri s’atura al seu davant, i també les desenes de persones que acompanyen la processó. Es fa el silenci. Els timbals i les cornetes cedeixen el protagonisme musical a la saeta. Les mans d’aquell home, a qui no puc dibuixar un rostre des de l’altra banda del carrer, tremolen, tot el seu cos tremola amb la força del cant. Al carrer, silenci, i caps inquiets que encara no han esbrinat, entre la foscor, d’on prové aquella veu potent i preciosa. El misteri no es mou, ni tan sols les flors de color robí que l’engalanen s’atreveixen a balancejar-se amb les carícies de la brisa vespertina.

 

Només els aplaudiments finals trenquen la màgia de l’instant. El misteri s’aixeca i segueix el seu camí pels carrers numèrics de Bonavista. L’home, pletòric, envia petons amb les dues mans al Crist, al soberano, com deia la saeta que tot just acaba de cantar. Després vindran la Dolorosa i la Virgen de la Soledad, i la munió de gent que les segueix. Marxo reconeixent que, malgrat jo tampoc no puc ni vull, parafrasejant Machado, cantar “a ese Jesús del madero”, l’experiència m’ha omplert d’emoció.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Un divendres sant a Bonavista”

  1. francisco navarro ha dit:

    Bona tarda, sóc la filla de l’home que cantaba les saetas, estem molt agraïts de l’article, ens agradaria posar-nos en contacte amb vostè.
    Moltes gràcies d’avançades.
    Salutacions.

  2. Enric Garcia Jardí ha dit:

    Bona tarda,

    Si li sembla bé podem contactar per mitjà del correu electrònic. Li facilito la meva adreça personal: thierryenric@gmail.com
    Resto a la seva disposició.

    Seguim en contacte!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *