Carregant ...

Amb ulls ganxets: Abelló, l’estrella del rock

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

SONY DSC

Estimat director,

Malgrat que em passejo per Tarragona, la sucursal, d’incògnit, el cas és que alguns il·lustres pelacanyes coneixeu la meva identitat. No fas pas massa, dos membres de l’equip del Fet a Tarragona em van trobar ramblejant i em van demanar que comenti el salt a la fama del nou candidat de CiU a les municipals que se’ns acosten, el gran Albert Abelló. Sort n’hem tingut, de la seva aparició! Fins ara, tan sols un dels vostres polítics havia entès que tot això és un gran espectacle: l’Alejandro. Amb l’arribada d’Abelló, però, ja en són dos. I que bé que ens ho passarem!

Des de Reus, la notícia que ens arriba del bon jan convergent és que ha arrencat amb força. Potser massa i tot. La qüestió de l’àlbum de cromos ens ha divertit, als ganxets. Tarragonins il·lustres, n’han dit, de la col·lecció. A mi, la veritat, el que més m’ha sorprès és que no s’hi hagi posat ell i tot, entre els Rovira i Virgili, Pere Mata i Antoni Gaudí de torn. Modèstia, suposo. Per cert, se l’ha de felicitar per això d’haver-hi inclòs personatges de totes les comarques tarragonines. Suposo que la primera idea era dedicar l’àlbum a icones pelacanyes, però clar, amb dues pàgines ja ho hauria enllestit.

Malgrat que li han fotut garrotades per totes bandes, ell segueix a la seva, passejant els seus cromos amunt i avall. Em penso que era l’Andy Warhol, o la Madonna, o potser la Belén Esteban (sí, ho sé, amic meu, tinc uns referents un pèl estranys) que deia que l’important és que parlin de tu. El de menys és que si ho fan bé o malament. Sembla ser, doncs, que l’Abelló ho té clar. Ell vol sortir als diaris, i a la televisió, i ser tema de debat a les tertúlies. Home, jo de política no en sé gaire, però diria que en poc temps s’ha guanyat l’antipatia de molts. No sé si és una tàctica massa prudent, això de barallar-se amb tot déu.

Ei, i què me’n dius de la seva etiqueta de precampanya al Twitter? #tgnrocknroll. Uau. Jo el feia més de pasodoble o de bolero, a l’amic Abelló, però si vol seguir els passos de l’Elvis i convertir-se en el rei de la política municipal, doncs vinga, apa, som-hi, coratge. Per si de cas, jo li recomano que vingui a Reus, la capital, i s’entrevisti amb el gran Ariel Santamaria, l’autèntica estrella ganxeta del rock, que ha escrit i interpretat l’himne electoral d’Ara Reus. Qui ho sap, si de la trobada en podria sortir un duet artístic. Tot i que, de fet, no m’imagino pas l’Abelló volent repartir-se el protagonisme amb ningú.I així, benvolgut director, mentre l’Abelló reparteix cromos i s’enemista amb mitja ciutat i l’Alejandro diu que vol una Tarragona guanyadora (això què vol dir, que fins ara ha estat perdedora?), l’alcalde Ballesteros no diu ni piu. Que per què, et preguntaràs. Fàcil, home. Primer, perquè ja saps que ell és més aviat tranquil. De deixar que les coses s’arreglin soletes, fins i tot. I, en segon lloc, perquè amb l’espectacle d’uns i altres, qui en surt reforçat és ell. I sense que se li mogui el tupè. Com l’Elvis.

Let’sdance, baby! Cordialment,


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *