Recordeu com va cridar l’atenció fa una dècada Albert Rivera? Es va despullar als cartells electorals i es va convertir en poc temps en líder indisctutible del partit. Ara, la seva candidata a l’alcaldia de Barcelona fa unes declaracions provocadores i inadmissibles sobre el dret de manifestació per fer augmentar el seu grau de coneixement entre la ciutadania. Política – espectacle. Una imatge i un titular fàcil. Sense ideologia. Només quatre eslògans repetits sense parar -no a la independència, no a la immersió lingüística, no a la corrupció i sí a la regeneració de cares dins del sistema- .i una exposició constant de l’única referència del partit a les televisions, ràdios i diaris amb seu a Madrid:
Així arriba Ciutadans a la cita electoral del 24 de maig. Qui coneix al seu cap de llista a Tarragona? Qui ha sentit propostes de futur per a la ciutat d’aquesta formació? Quin és el seu programa electoral per als propers quatre anys si entren a l’ajuntament? Quina opinió tenen en matèria d’urbanisme, cultura, patrimoni, trànsit o aparcaments? Què en pensen, del tercer fil o dels Jocs Mediterranis? Quins equipaments culturals, socials i esportius són prioritaris per a aquesta candidatura?
Rubén Viñuales, advocat i professor universitari, lidera una llista que, aparentment, no necessita fer propostes per rebre el suport dels ciutadans. Què trist, no? Posen la cara d’Albert Rivera i se’n van als barris a recollir vots dels abstencionistes o d’antics votants del PP i del PSC. Així de fàcil? Algunes enquestes apunten que tindran una entrada forta al Saló de Plens de la plaça de la Font. S’haurà imposat allò que anomenen ‘platocràcia’, una democràcia de baixa qualitat on impera la llei de la cara bonica, el plató de televisió i el suport econòmic dels poderosos.
A Tarragona, Ciutadans no té res a dir en l’àmbit local. En canvi, el Partit Popular d’Alejandro Fernández no para d’anunciar mesures i explora l’impacte mediàtic a partir de propostes provocadores com la de la lluita contra el jihadisme “perquè els tarragonins puguin dormir tranquils”. Fernández no ensenya les sigles. El que val és la seva cara i el seu discurs contra la immigració, els kebabs, els locutoris i tot allò que soni a favor de la seguretat dels de casa i de rebuig als estrangers irregulars.
Missatge de la por contra “l’amenaça terrorista” i de prohibició de noves mesquites. Més política – espectacle que busca el titular cridaner. Amb un PP ensorrat per la corrupció i una gestió econòmica que no arriba en forma de recuperació a les butxaques dels ciutadans, Alejandro busca frenar el descens del suport electoral amb apostes arriscades que l’apropen al polèmic Garcia Albiol, alcalde de Badalona. Se’n sortirà?
Fernández amagant les sigles del PP i ensenyant Rajoy per un dia i un programa que frega la radicalitat; Viñuales amagant el programa i ensenyant cada dia les sigles i el seu líder i únic referent. Aquesta és la dreta anticatalanista que es presenta a les eleccions del 24 de maig a l’ajuntament de Tarragona. Una suma de l’unionisme pur i dur que pot tenir una força mai vista a la ciutat. Si els votants, finalment, no ho eviten.
Discurs de la por és el seu senyor Lahoz. I que li quedi clar, que C’s i PP no són “anticatalanistes”. En aquest cas, podríem dir que vosté és antiespanyolista, antiPP i antiCiutadans.
Senyor Salvat, dir que C’s i PP no són anticatalans és com dir que avui el sol no ha sortit: ho demostren i ho diuen dia sí dia també. Gràcies, Ricard Lahoz per dir-ho així de clar.
Moltes felicitats per l’article. Just en la seva mesura. Sense estridències, clar, concís… impecable. Aquesta dreta que anomenes, és una dreta BURRA com diria el també periodista Manel Cuyàs. Una dreta sense cap mena de cultura, analfabeta, sense formació, sense VALORS, corrupte, caciquil i menyspreable. Una dreta que dista molt de la dreta europea, formada, culte i preparada per governar. Aquests mindundis que tenim aquí (tant a Tarragona com a Catalunya i a la resta d’Espanya), són reaccionaris, amb un substracte sociològic franquista i totalitari. No respecten la diversistat cultural, els idiomes… la diferència vaja. Per a ells, ignorants de mena, la diferència és un atac, s’ha d’excloure, s’ha d’exterminar. No saben més… l’ultim exemple (de moment), és el de l’alcalde de Xàtiva. Un fracàs escolar, que no sap ni sumar ni restar, i que l’únic que l’importa són els diners i les nenes. Un paio sense escrúpols, el cacic… tal i com féien els seus predecessors en aquella Espanya de post-guerra en blanc i negre. Penós tot plegat. Ara bé, quan puguis fes un article sobre Podemos… per a mi és el PSOE rentat i planxat. Però això amic meu, ja són figues d’un altre paner. Felicitats i moltes gràcies per l’article.