Que la política municipal tarragonina és apassionant és una afirmació que pot sorprendre a més d’un i més de dos, però el que sorprèn encara més és que hi hagi tres forces polítiques presents actualment al consistori tarragoní que es permetin segons quins luxes.
El pacte de la por que sembla que han subscrit PSC, PP i CiU exclou de qualsevol acte polític les forces que actualment no tenen cap representant al ple municipal. Aquest pacte preveu que les formacions esmentades ni es fotografiaran ni participaran en cap mena d’acte amb cap candidat que pertanyi a una formació que no sigui ja a l’Ajuntament de Tarragona.
Com a mostra: al debat municipalista que ha tingut lloc als estudis de Televisió de Catalunya, a Sant Joan Despí, només hi han participat quatre forces polítiques, la CUP, ERC, C’s i ICV. Les altres forces que hi eren convidades han «declinat» aquesta invitació. Potser diran que aquell mateix dia i aquella mateixa hora tenien un debat radiofònic a RAC1. Però dir això seria una excusa; de les 27 persones (més suplents) que hi ha en una llista electoral, estic convençut que és viable assistir a dos actes alhora perquè hi ha prou persones per fer-ho, però encara diré més i aniré més enllà: què mou aquestes formacions a subscriure un pacte d’aquestes característiques? I, què hi guanyen, amb això? Potser és que les forces alternatives posen el dit a la nafra dels qui governen i han governat, però el que crec que no pot ser és que es negui el debat democràtic, la confrontació dialèctica d’idees i el dret a la rèplica d’un debat polític que pretén ser seriós, sa i —ho repetiré— democràtic.
La democràcia, com moltes coses a la vida, pot no ser mesurable, però si avaluable, i poder discutir en un debat és el mínim dels mínims que podríem demanar d’un sistema que diu ser-ho.