En queda poc, d’aquell univers de xemeneies, magatzems i tines que era el barri de la Marina. De fet, ja no en queda ni el nom. Ara tothom el coneix com la Part Baixa. Però als seus carrers encara s’hi poden descobrir les petjades d’aquell passat industrial i comercial no tan llunyà.
“Saps allò del pa i circ? Doncs això és el pa!”. Som davant d’una nau monumental, coronada per tres cobertes triangulars, com si es tractés d’un enorme temple grec. Però en lloc d’un fris esculpit amb baixos relleus, hi ha uns cartells desdibuixats pel pas dels anys on encara es pot llegir “Servicio Nacional de Trigo. Ministerio de Agricultura. Almacén depósito”. “Això no és una fàbrica, ni una farinera, en contra del que la gent es pensa. Això era un magatzem regulador del preu del blat. És un edifici més que centenari”. Qui ho explica és l’arquitecte Ramon Aloguín.
Som al carrer de Sant Miquel, molt a prop del Teatre romà, o del poc que en queda. Al bell mig del barri de la Marina. L’enginyer Juan Smith va ser el primer a dibuixar aquest eixample de la ciutat. Era a principis del segle xix. Llavors aquests terrenys eren portuaris i era la Junta d’Obres del Port qui decidia què se’n feia. Al mateix temps, n’explotava la pedrera per construir el dic. Era un petit món a part que anava creixent al marge de la ciutat, que seguia emmurallada.
La plaça dels Carros, que es va començar a urbanitzar el 1807, n’era el centre neuràlgic, i els carrers Reial i Smith, els eixos principals. De mica en mica la Marina va esdevenir un univers de fumeres, magatzems de carbó, destil·leries, boters… El repic sobre el ferro i la fusta s’unia al pas constant dels carros i les barrinades de la pedrera. Imagino un ambient poc salubre, ple de sorolls i fum. I també de vida. D’un anar i venir constant de traginers. També l’univers sòrdid dels presidiaris que, sota la vigilància dels militars, extreien la pedra que havia de fer gran el port i desdibuixar per sempre el perfil de Tarragona. Les ferides d’aquella vella pedrera encara estan obertes i són les que marquen aquells desnivells abruptes entre les dues ciutats: l’alta i la baixa.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 11 de la revista FET a TARRAGONA, a la venda en quioscos i llibreries. També us en podeu fer subscriptors anuals i totes les publicacions les rebreu còmodament a casa.
ACTIVITAT PER ALS SUBSCRIPTORS
Precisament, el subscriptors de la revista tenen la possibilitat de gaudir d’una visita guiada per l’historiador i arquitecte Ramon Aloguín que organitza la Biblioteca Pública de Tarragona. Es tracta d’una ruta per tres espais urbans, dos dels quals conserven xemeneies històriques, vestigis patrimonials de la part baixa de la ciutat: la Tabacalera, la Farinera i la Chartreuse.
L’activitat tindrà lloc divendres 29 de maig a les 17,30 h. i es titula ‘Ruta de les xemeneies. Patrimoni industrial a la Part Baixa’. El punt de trobada i l’inici de l’activitat tindrà lloc a la porta principal de Tabacalera, al passeig de la Independència. Està previst acabar el recorregut a les 20 hores a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Els subscriptors de la revista que estiguin interessats en apuntar-se a l’activitat han d’enviar un correu electrònic a l’adreça subscripcions@fetatarragona.cat Hi ha poques places disponibles.
