Carregant ...

Els deutes pendents des del 1979

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Joan Miquel Nadal i Josep Anton Burgasé, a la Rambla Nova, en una trobada organitzada pel FET per fer balanç de la feina feta per l'ajuntament des del 1979 (foto: ALBERT OLLÉS)

Joan Miquel Nadal i Josep Anton Burgasé, a la Rambla Nova, en una trobada organitzada pel FET per fer balanç de la feina feta per l’ajuntament des del 1979 (foto: ALBERT OLLÉS)

Trenta-sis anys després de la recuperació dels ajuntaments democràtics, a Tarragona encara hi ha temes pendents de resoldre. Una llista de deutes socials, culturals, urbanístics i d’nfraestructures que repassem al FET amb quatre regidors d’aquell primer consistori del 1979.

“Estava tot per fer”. Poques vegades aquesta frase típica dels canvis de règim o d’època històrica va tenir més sentit que en aquella primavera del 1979 en què van tornar els ajuntaments democràtics, després d’un llarg parèntesi de 40 anys. A Tarragona, com expliquen el periodista Xavier Abelló i l’historiador Jordi Piqué a la introducció del llibre La represa democràtica (30 anys d’eleccions municipals a Tarragona), la mort del dictador, el 1975, va donar pas a quatre anys de pocs canvis institucionals, mentre a Madrid i a les cancelleries internacionals es pactava i negociava la Transició.

Aquest immobilisme va agreujar encara més la inèrcia decadent d’un Ajuntament “insostenible, sense legitimitat, paralitzat i desprestigiat per una pèssima gestió municipal que s’arrossegava des de feia dècades i que patia una caòtica situació financera”, segons recorden els autors.

Al carrer, però, les manifestacions i les protestes d’una societat civil conscient del moment històric eren cada dia més importants. I més encara en una ciutat que havia registrat durant la recta final del franquisme un creixement de població superior al 75 % amb una nova conurbació de barris d’obrers immigrants, sense serveis ni infraestructures.

Aquesta pressió social i política explica que, malgrat la fama de ciutat conservadora, el resultat d’aquelles eleccions del 3 d’abril de 1979 fos clarament favorable als partits d’esquerra. “En la capital ganaron los socialistas”, titulava lacònicament a la portada de l’endemà dels comicis l’encara Diario Español.

Va ser molt més que això, ja que els vuit regidors del PSC, liderats per Josep Maria Recasens, es van unir als sis del PSUC de Josep Anton Baixeras, els quatre de la CiU de Josep Sendra i Navarro, els dos de la Candidatura per la Participació dels Veïns de Francesc Xammar i l’únic representant d’ERC per formar un govern de renovació absoluta en relació amb el règim anterior. Quatre emblemàtics lluitadors locals contra el franquisme, activistes culturals i catalanistes al capdavant d’un consistori nou de trinca (que ja no es va tornar a repetir), amb la UCD com a únic partit de l’oposició.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 11 de la revista FET a TARRAGONA. Els seus principals protagonistes són el convergent Joan Miquel Nadal, el socialista Josep Anton Burgasé, el regidor de la Candidat per la Participació dels Veïns del 79, Antoni Ruiz, i el llavors representant del PSUC al saló del plens, José Estrada.

La revista la podeu trobar en una vintena de punts de venda: Llibreria de la Rambla, Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias al Serrallo, Espai Turisme (carrer Major), El Lloro (carrer Governador González) i als quioscos del centre de la ciutat. Si en sou subscriptors, rebreu les revistes còmodament a casa i podreu participar d’activitats culturals i espectacles de manera gratuïta. Subscriu-t’hi ara i aquí i fés més gran la comunitat del FET.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *