Agradi o no, es miri com es miri, les eleccions municipals tindran una lectura destacada en clau nacional amb vistes al 27 de setembre. Per molt que alguns partits hagin deixat en un segon pla l’argumentació sobiranista durant la campanya, les urnes locals d’aquest diumenge tindran una traslació automàtica que servirà per determinar l’estat de salut del procés polític català. I els primers que ho faran seran, precisament, els contraris a la independència liderats pels mitjans de comunicació espanyols.
Agradi o no, els resultats de Barcelona seran decisius per marcar el relat polític i fixar el camí del ‘full de ruta’. Es miri com es miri, uns i altres sumaran les alcaldies sobiranistes, que seran àmpliament majoritàries en moltes comarques de l’interior de Tarragona i del conjunt del país. Sigui com sigui, també es miraran amb lupa els resultats de la ciutat de Tarragona, que ara fa un any va donar la victòria a ERC a les eleccions europees i que fa només sis mesos -el 9 de novembre- va deixar una dada ben significativa: 23.000 tarragonins van votar SÍ – SÍ a la independència de Catalunya.
On aniran a parar aquest diumenge el vot de les 23.000 persones que es van declarar obertament partidàries de crear un nou estat? Difícilment es traduiran en vots a partits sobiranistes, perquè una bona part dels electors (és difícil quantificar-los) seguiran una lògica estrictament local que dóna prioritat a la personalitat dels candidats a l’alcaldia. En aquesta campanya, només dues forces polítiques (ERC i la CUP) han jugat a fons a Tarragona la carta independentista. CiU hi ha passat bastant per damunt i el seu candidat amb prou feines n’ha fet alguna referència en públic.
Els resultats de les municipals de 2011 no serveixen per detectar el possible pes del vot sobiranista als comicis d’aquest pròxim 24 de maig. Llavors, la incidència de l’independentisme era força limitada i CiU no l’havia assumit en el seu ideari. Si sumem el suport de fa 4 anys a ERC, la CUP, Solidaritat per la Independència i la pròpia CiU arribem als 14.000 vots, molt lluny encara dels 23.000 del 9 de novembre.
Què podem preveure, doncs, de cara a aquest diumenge? Agradi o no, els resultats de Tarragona es compararan amb els de les altres capitals i se’n farà una lectura en clau nacional. En aquest sentit, els pronòstics no són gaire favorables a la causa sobiranista. En síntesi, la meva impressió apunta a una davallada de CiU, que seria ‘recompensada’ amb la tornada d’ERC a l’ajuntament i l’esclat d’una CUP rupturista que també accediria al saló de plens. Paradoxalment, el vendaval de vots més gran vindria de la banda unionista amb el missatge regenerador i anti-corrupció de Ciutadans.
Serà Tarragona la ciutat de Catalunya amb més vot espanyolista? Les europees de fa un any i la participació massiva del 9-N hauran quedat en un miratge? Serà molt diferent el vot dels electors de Tarragona al dels de Lleida, Girona o Barcelona? El Palau Municipal de la plaça de la Font estarà clarament dominat per partits contraris al procés? PSC, PP i Ciutadans podrien formar el futur govern de la ciutat?
Agradi o no, es miri com es miri, aquest diumenge els tarragonins escollirem alguna cosa més que 27 regidors i un alcalde.
