Quimeta Campos té 66 anys i fa pocs mesos que es va jubilar. Ha estat tota la vida treballant darrere el taulell de la seva xarcuteria al Mercat de Torreforta. Va tancar el negoci al setembre i un mes després començava a anar a classes de català al Centre Municipal de Formació d’Adults Fòrum de Tarragona. “Jo el parlo, però l’escric molt malament, a l’escola no el vam aprendre”, explica. Intenta no fallar mai, tot i que alguna vegada les responsabilitats d’àvia l’obliguen a saltar-se alguna sessió. Assegura que gràcies a l’escola ha perdut la por de llegir en català, i que fer cursos l’obliga a estar activa i sortir de casa gairebé cada dia. Aprèn català i castellà de nivell dos a la formació instrumental, la més inicial del centre, i també hi fa matemàtiques.
Boujamaa el Barnousy és un altre dels perfils que té el centre. Amb 37 anys i vinculat al sector de la construcció, fa una dècada que va venir a Tarragona procedent del Marroc. Ara està sense feina a causa de la crisi i ha decidit estudiar per obrir-se a més perspectives laborals. Va començar al Centre Cívic de Sant Salvador, on l’escola també té uns espais, i ara ja assisteix a classe a l’Aula Centre, situada a l’avinguda Ramón y Cajal. “Si estudies tens més futur”, reconeix. “Vaig anar a fer una entrevista al Servei d’Ocupació, i amb més coneixements hi ha més possibilitats de treballar”. La seva obsessió és la constància, i gairebé no falta mai a les classes de català bàsic i castellà de nivell mitjà. L’entrevista la fem en català, i si bé encara hi ha conceptes que no entén, fa un esforç per posar en pràctica allò que ha après a l’aula.
“La Quimeta i el Boujamaa són dos bons exemples de la diversitat del nostre centre”, explica la directora, Montse Rovira. Gent aturada, persones grans jubilades o joves que es preparen per fer les proves d’accés a un grau mitjà o superior. “A les classes d’alfabetització i de català inicial hi ha, sobretot, gent de fora, si bé el perfil general dels alumnes del centre és molt més ampli”, hi afegeix José Ángel González, professor del centre i secretari, amb més de 30 anys d’experiència a les espatlles. És, de fet, el més vetarà de la plantilla.
“Venir a l’escola m’aporta moltes coses bones, surto més de casa i aprenc a escriure”, reitera la Quimeta, orgullosa de l’opció que va prendre només jubilar-se. Ara va a la Biblioteca, que també ha conegut gràcies al centre, i agafa en préstec llibres en català. El Boujamaa, conscient de la importància d’integrar-se al país, comenta: “Cada dia aprenc coses noves. Si vas a França has de saber parlar francès; doncs aquí s’ha d’estudiar el català”. Abans treballava a la construcció i el seu vocabulari era molt limitat i específic. Ara, gràcies a l’escola i als exercicis que practica sol a casa, ha après altres paraules i conceptes.
La xarcutera de Torreforta i l’obrer marroquí estan satisfets d’haver decidit inscriure’s al centre i estudiar, ara que –tot i que per circumstàncies ben diferents– disposen de més temps lliure. “Si no vinc és perquè he d’estar amb la meva néta, però intento no fallar mai”, diu la Quimeta, mentre el Boujamaa hi afegeix que “la professora sempre està per nosaltres, ens ajuda molt”. No tothom, però, pot complir sempre amb els horaris de les classes. La crisi econòmica i l’atur obliguen molts dels alumnes a deixar momentàniament els estudis quan apareixen feines esporàdiques. “N’hi ha que treballen un o dos mesos i després tornen, però ja han perdut el fil de les classes, i això fa que hi hagi molts alumnes irregulars”, es lamenta José Ángel González.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 11 del FET a TARRAGONA: La revista la trobareu als quioscos i llibreries de la ciutat. Si us en voleu fer subscriptors, només cal clicar aquí i per 30 € l’any gaudireu d’un periodisme de qualitat i de diverses activitats culturals gratuïtes.