Ho diuen sense embuts. Militants de CDC amb més o menys antiguitat i, fins i tot, antics dirigents del partit a Tarragona no s’amaguen quan revelen que van votar a Ballesteros (no al PSC) a les passades eleccions municipals del 24 de maig. D’altres no tenen cap problema quan asseguren que van apostar per ERC, farts de l’embolic intern i de la tebiesa sobiranista del cap de llista local de CiU, o pel partit municipalista Ara.
Poques vegades he escoltat a tants afiliats d’una formació política reconèixer la seva infidelitat a les sigles en uns comicis. En aquest context, resulta paradoxal que la direcció local de CDC anunciï a través del seu president Jordi Sendra que obrirà expedient a alguns encara regidors de l’actual grup municipal per no donar suport públic a la candidatura d’Albert Abelló. ¿La sanció l’estendran a les desenes de militants que, davant les urnes, van donar l’esquena al seu partit? ¿Aniran a les cases dels afiliats, un per un, perquè confessin el seu vot?
El canvi de candidat a les files convergents es va fer tard i malament. La primera responsabilitat que hauria d’assumir el partit és QUI va decidir impulsar l’independent Abelló perquè en fos el candidat. La segona correspon a la manera matussera d’endegar el procés de substitució de Victòria Forns quan només faltaven quatre mesos per a les eleccions. La tercera responsabilitat és del propi Abelló quan va afirmar amb to prepotent que no comptaria amb cap membre del grup actual, que havien fet una tasca dolenta d’oposició a l’ajuntament i que ell no volia polítics amb experiència de gestió.
Amb tot plegat, què esperaven les direccions local i nacional de CDC de l’actitud de Victòria Forns i companyia? L’encara portaveu municipal i diputada al Parlament no ha fet campanya a favor del seu oponent, però tampoc ha pronunciat una paraula en contra. El problema del partit que va ostentar l’alcaldia de Tarragona en el període més llarg de la història de la ciutat -divuit anys- no cal buscar-lo únicament en els regidors en funcions fins a aquest divendres. El partit està trinxat, enfonsat. I alguna responsabilitat en tindran l’executiva local, l’executiva regional, els dirigents de Barcelona i el mateix Albert Abelló. Qui serà capaç de refer-lo?
Ricard l’has clavada afegint-hi que el cami cap l’independencia no es pot fer sense CDC. Em sap greu pel Jordi, però la espifiat.
Jo tampoc vaig votar-los. Com jo molts dels meus amics i coneguts no podem acceptar que des de Barcelona ens diguin quin ha de ser el candidat. No vull ni sentir a parlar de cap disciplina de partit (de vot), especialment en un ajuntament.
Doncs no estic gaire d’acord amb certes coses. Primer, no té res a veure que un militant i un simpatitzant votin a un altre partit amb que un càrrec que representa a un partit doni l’esquena al seu candidat. Així, el militant és lliure de votar a qui vulgui, faltaria més, que això és una democràcia encara. Però una persona que té un càrrec del partit, ha d’almenys mantenir una mica les formes. I aquestes no les han mantingudes alguns dels components de l’anterior equip. Començant per la Forns. Anar a l’acte de l’Alejandro en comptes del de l’Abelló és un desplant prou clar. No admetre-ho és no voler acceptar les coses tal com són. I es va fer per despit. L’una perquè va perdre la candidatura, i els altres perquè es van quedar fora del nou equip.
La Forns va perdre. Però no va perdre només perquè el partit va escollir un altre candidat, sinó que va perdre perquè durant els més de 5 anys que ha estat al capdavant no ha donat mai cap mena de sensació de líder, d’algú capaç de fer res més que sobreviure. I Ciu entenc que aspira a alguna cosa més que ser residual. El partit pot decidir canviar el seu candidat si ho creu convenient, faltaria més! Com nosaltres tenim el dret a no votar-los. Qui no vulgui acceptar que des de barcelona s’influeixi per escollir un o altre candidat, que es munti un partit exclusivament Tarragoní. Perquè tots els partits d’àmbit superior sempre hauran de rendir comptes amb el seus caps. I això inclou Ciu, PP, Psoe, Ciudadanos, ERC, ICV…
Estic d’acord en que el relleu es va fer amb massa poc temps. No se si l’Abelló amb més temps se n’hauria sortit. La veritat és que ara per ara encara no s’ha guanyat la confiança. El que estic convençut és que un candidat, per bo que pugui ser, no en té prou en 4 mesos per sortir de l’anonimat per la gran massa social i guanyar unes eleccions. És impossible. Almenys en unes municipals en una ciutat com Tarragona.
Tampoc estic d’acord amb “La tercera responsabilitat és del propi Abelló quan va afirmar amb to prepotent que no comptaria amb cap membre del grup actual”. Primer, això del to prepotent és força subjectiu. Segon, ja toca que un partit es nodreixi de perfils no polítics, de persones que no portin mil anys cobrant per ser polítics. Ja toca que els partits els liderin persones amb destacades trajectòries professionals que decideixen, en un moment determinat de la seva vida, aportar les seves capacitats i coneixements per ajudar a millorar la nostra societat. Jo vull persones que aportin, no persones com tantes hi ha en política que hi entren quan són uns cadells i no en saben res de res, i ho aprenen tot cobrant un sou públic. Com la consellera de Joventud, que en la primera entrevista que va fer quan li van donar el càrrec va dir “vengo a aprender”. Quins ous! el que hauria de venir és a aportar el que ha après a la seva vida professional!
Un altre tema és si la llista de l’Abelló, ell inclòs, estava a l’alçada que ell mateix s’havia imposat a l’inici.