12.1 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 18, 2024

Victòria i Alejandro, quatre anys després

Victòria Forns i Alejnadro Fernández en un debat electoral de fa 4 anys amb el candidat socialista Josep Fèlix Ballesteros al mig
Victòria Forns i Alejandro Fernández en un debat electoral de fa 4 anys amb el candidat socialista Josep Fèlix Ballesteros entre mig de tots dos.

Avui, 10 de juny, fa just quatre anys que s’acabava el somni de Victòria Forns i Alejandro Fernández de repartir-se l’alcaldia de Tarragona. Els caps de llista de CiU i el PP, respectivament, havien arribat a un acord els dies previs per sumar els 7 regidors de cada grup i desallotjar de l’alcaldia Josep Fèlix Ballesteros. Però aquell dijous, a només 48 hores de la constitució del nou ajuntament, la direcció nacional dels convergents tirava per terra les aspiracions de Victòria i Alejandro i alleujava l’estat d’angoixa que havien patit els socialistes durant dues setmanes.

 

El 2011, Ballesteros va rebre el suport implícit de destacats periodistes i mitjans de comunicació de Barcelona. En aquell moment, no s’entenia que en una capital com Tarragona el candidat més votat amb molta diferència (12 escons davant dels 7 regidors del segon i tercer partit) fos expulsat de l’alcaldia a través d’un pacte considerat ‘contra natura’. No hi havia a la ciutat un ambient social majoritari predisposat a fer fora l’alcalde i acceptar la suma de CiU i PP contra el guanyador PSC. Paga la pena recordar aquella situació per comparar-la ara amb la que es produeix en altres ciutats importants de Catalunya, com Badalona. Dit d’una manera planera: Ballesteros no era fa 4 anys (ni ara) un Garcia Albiol que s’ha guanyat a pols el rebuig de la resta de partits.

 

Superat el mandat amb certa comoditat per part del govern en minoria del PSC, quatre anys després el somni de Victòria Forns i Alejandro Fernández s’ha tornat un malson. L’encara diputada de CiU al Parlament va ser descavalcada pel seu partit a l’hora de repetir com a cap de llista. I el diputat del PP al Congrés s’ha emportat una clatellada de tals dimensions que l’aboquen a reubicar la seva carrera política lluny de la plaça de la Font.

 

Haurien estat alcaldes de Tarragona dos anys cadascú i han acabat sent víctimes dels seus partits. Victòria, que va entrar en política com a independent (igual que el seu successor Albert Abelló), no ha tingut mai bona sintonia amb l’aparell i això es paga en qualsevol formació. Alejandro, que sempre s’ha mogut sota les sigles del PP, ha vist com els casos de corrupció i la gestió de la crisi per part del govern central l’han ensorrat, potser definitivament a nivell local.

 

Alejandro ha recordat sovint durant aquest quatre anys que el canvi a l’alcaldia havia estat possible el 2011 i ha treballat per ser una veritable alternativa a Ballesteros. Victòria, per contra, ha amagat aquell principi d’acord entre CiU i PP i s’ha dedicat durant aquest mandat a ser més aviat una ‘crosa’ dels socialistes. Dues estratègies que, finalment, no han estat revalidades a les urnes.

 

El camí de tots dos s’allunya. Victòria tornarà a la seva activitat professional vinculada a la universitat, lluny de l’ajuntament i del Parlament. El seu cas serà un altre exemple de les dificultats dels que comencen com a ‘independents’ per adaptar-se a les dinàmiques dels partits (s’hi adaptarà Abelló?). Alejandro, en canvi, és un ‘animal polític’ que encara pot tenir recorregut dins del PP, amb càrrecs orgànics o amb responsabilitats institucionals a Madrid o a Barcelona.

 

També s’allunya el somni de fa quatre anys. En els dos casos, CiU i PP tenen a partir d’ara un paper secundari a la política municipal. Quan tornaran a estar en disposició de disputar l’alcaldia de Tarragona?

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here