Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

cartell_dones

Punt de partida: 8 de març, dia de la dona treballadora. Punt d’arribada: quatre dijous del mes de juny. Tot a l’any 2015.

Aquest és el recorregut de Dones Mite. L’origen de tot plegat és un Taller d’Interpretació Escènica de Text dut a terme per TeclaSmit.

Això diu el programa de mà: “Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Sèneca, Virgili. Els fonaments del nostre teatre, de la nostra literatura, de la nostra cultura. S’han seleccionat dotze personatges femenins, les protagonistes de les principals tragèdies clàssiques, i es presenta en forma de monòlegs.”

Les nostres heroïnes tenen nom i cognoms. El nom pervé de l’antiguitat clàssica i els cognoms de les actrius que els donen veu, moviment i emoció. Sergi Xirinacs, director de TeclaSmit, explicava un dia que s’ha mirat que cada actriu s’adigui, en la mesura de les possibilitats, amb el personatge que representa.

Fedra Antònia Sabater, raptada i després abandonada per Teseu, es fa trobadissa amb Hipòlit, el fillastre, de qui està enamorada. Les seves requestes amoroses són rebutjades per Hipòlit. Per defensar-se de la possible inculpació, trama una calúmnia que provoca la mort del seu enamorat. Enxampada en la xarxa de la seva pròpia calúmnia i pel desenllaç tràgic, se suïcida. Fedra, ens explica els fets amb un sentiment de profunda fatalitat. Hipòlit, des dels relleus del sarcòfag, se l’escoltava sense moure ni una parpella.

Dido Silvina Valdez fa ressonar la seva veu amb accent argentí, primer en castellà i després en català, per l’àmplia Sala d’Hipòlit. L’acollida d’un estranger vençut, Ennees, li omple el cor i el futur d’esperances. Se n’enamorarà. L’estranger, ingrat, marxa, mig d’amagat, a complir el seu destí: la fundació de Roma. Dido, curulla de despit per l’abandó sofert, pel fill que no ha tingut d’Enees i perquè queda en fals davant els compatriotes i els veïns, llança la maledicció que generarà l’odi a mort entre Cartago i Roma.

Medea Àngels Sabaté, encisera, embruixadora, es venja de Jasó amb una decisió terrible: matar els fills que ha tingut amb ell perquè aquest l’ha abandonada. Primer ajuda Jasó i els Argonautes a aconseguir el velló d’or. Més tard, sola, traïda i repudiada pel marit, provoca la mort de Creusa, la nova esposa de Jasó, i la dels fills comuns. Eurípides fa parlar l’heroïna amb la força de qui, enfrontada al pare, entregada per amor a Jasó i artífex de la sort del seu amant, de cop i volta només li queda la veu per explicar, tràgicament, el destí que els déus li han triat.

Ifigènia Teresa Torija. Amb l’estol dels grecs reunit al port d’Àulida, la deessa Àrtemis, a fi de castigar una antiga ofensa, no els concedirà vents favorables per atacar Troia fins que el sobirà Agamèmnon no li ofereixi en cruent sacrifici Ifigenia, la seva pròpia filla. El dilema d’un pare obligat a triar entre els vincles familiars i el deure patriòtic, la desesperació d’una mare en descobrir que perdrà allò que més estima o la colpidora enteresa de la jove heroïna a l’hora d’encarar la mort són alguns dels fets emotius que ens explicarà Ifigènia.

Hècuba Carmen Gómez. Reina mare. Esposa de Príam. Símbol de la majestat, fecunditat i d’infortuni. Estirada sobre les muralles semiderruïdes de Troia-Museu Arqueològic plora la destrucció de la ciutat. Plora la mort dels seus fills dels quals n’ha perdut la pràctica totalitat. I plora la sort que la convertia en esclava d’Ulisses. ¿Potser ploraves també per haver engendrat Paris que ha congriat la malastrugança dels grecs sobre Troia per haver gosat raptar Helena, esposa de Menelau?

Andròmaca Duly Ramos. Nora d’Hècuba. Esposa d’Hèctor. Has tastat la fredor del ferro de l’espasa d’Aquil·les. Ton pare i germans moriren a les seves mans. I després ho féu Hèctor, heroi i espòs teu, davant les muralles de la ciutat sagrada. Ara formes part del botí de guerra de Neoptòlem, fill del segador de les vides de la teva nissaga. Tens motius per plorar el teu casal buit. I la mort del teu fill, Astíanax, precipitat, infant com és, des de dalt d’una de les torres de la muralla de Troia. ¿Potser també et dol que tindràs tres fills del teu nou amo?

Cassandra Cinta Ramon. Ets filla d’Hècuba. Fores vençuda com totes les troianes. Desitjada per Agamèmnon. En els temps bons eres profetessa igual que el teu germà bessó Helen. Apol·lo et concedí el do de la profecia, però tu el desdenyares, i aquest et puní a no ésser creguda mai. Predigueres la destrucció de Troia. Ningú no et féu cas. En el repartiment del botí fores adjudicada a Agamèmnon de qui esdevingueres concubina. I fores morta amb ell a Argos per Clitemnestra i Egist, amant. Anunciares la teva mort, la de Clitemnestra i la d’Egist ¿Com és que ningú mai no et cregué? ¿Què se sent, Cassandra, quan ningú no et fa cas?

Electra Mònica Orts. Com enyoraves el retorn d’Orestes! Com el volies al teu costat per fer justícia a la mare i a l’amant! Només et delies per venjar la mort del pare, Agamèmnon, caigut, en tornar de Troia, pels cops mortals de Clitemnestra i Egist. Tu protegires Orestes d’una mort certa i l’enviares, de petit, lluny de casa perquè tornés un dia a endreçar la casa pairal . Tu, després, el protegires de la ira de les Erínies. Electra, ets la tendresa humana i també l’exponent de la lluita entre l’amor i l’odi.

Clitemnestra Isabel Bítria. La teva seguretat esparvera. Els teus silencis parlen. No perdonares mai Agamèmnon que sacrifiqués la teva filla Ifigènia perquè els grecs poguessin marxar cap a Troia. Tu deies -¿Per què no se sacrifica un dels fill de Menelau? A última hora ell és un causant directe de la guerra. Li raptaren l’esposa, Helena. Se n’anà amb Paris a Illion… No perdonares mai Agamèmnon i el matares tot just tornat victoriós de la guerra. Tu i Egist el matàreu. La teva veu i els teus silencis ompliren la sala d’Hipòlit i els cors dels qui t’escoltàrem.

Eumènide Agnès Martí. Feia un quart d’hora que removies el teu odi i la teva malícia asseguda a la cadira en una de les voltes del Museu Arqueològic abans que comencessis a llençar els teus dards contra Orestes, el matricida. No podies consentir de cap de les maneres que la sang de Clitemnestra hagués regat la terra en va. La mort de la mare ha de ser venjada. Les Erínies encalcen Orestes. L’acusen davant el tribunal. Tanmateix és absolt del crim, del matricidi. I tu, Herínia, esdevens Eumènide, la benvolent. I et retires.

Àgave Montse Sants. Abillada de bacant, rets culte desenfrenat a Dionís. La joia de la disbauxa et pren. L’encegament dionisíac et trasbalsa els sentits. Enmig de l’eufòria transformadora ets víctima de l’engany i mates, confonent-lo amb una fera, el teu propi fill, Penteu. Li arrenques el cap i el passeges clavat a l’extrem d’una branca. I el mostres orgullosa a la ciutat de Tebes. I tu Penteu, l’orgullós, ets destrossat, castigat, al mont Citeró,  per ta mare i tes ties, per la teva impietat, per perseguir els  secrets de Dionís i per espieta.

Antígona Marta Figuerola. El teu posat jovenívol és un corrent d’aire fresc sota la volta. La roba que et cobreix el cos ens diu que no segueixes les lleis dels homes. El teu monòleg ple de valentia i desafiament rebla el clau. Enterres el cos de Polinices tot i que no pot ser soterrat sota pena de mort. Desafies els homes i desafies la mort. No podies consentir que l’ànima d’un germà vagués eternament per l’espai sense descans i en canvi que la de l’altre, Etèocles, reposés amb honors d’herois. Tots dos morts en guerra fratricida.

TeclaSmit de bracet amb la Casa de les Lletres ha acomboiat aquest aplec de Dones Mite.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *