Església del Col·legi Sant Pau Apòstol, a tocar del Camp de Mart. Un diumenge del juny passat, a quarts d’onze del matí. Uns 300 cristians ortodoxos, gairebé tots immigrants romanesos establerts a Tarragona, omplen el temple fins a les portes, amb alguns fidels dempeus darrere dels bancs per seguir la missa del pare Vasile Baltaretu. No paren d’entrar fidels. “Tot això és gràcies a ell, té molta força, ens ha unit a tots”, xiuxiueja Mariana Vilceanu, la feligresa encarregada de vendre els ciris que s’encenen per recordar els difunts o per demanar salut per als vius.
Oracions cantades en llengua romanesa s’encadenen i ressonen a l’interior, amb l’altar transformat amb la iconografia tradicional de la fe ortodoxa. Mentrestant, en una de les sales contigües, un parell de famílies de parroquians preparen amb devoció un àpat per a 150 persones. “Estem molt lluny del nostre país, però aquí ens trobem com si fóssim a casa”, explica, satisfet, l’Stefan Velic, de 33 anys, amb estudis universitaris a Romania de teologia i música bizantina, aquí membre d’una coral amb majoria aclaparadora de dones. “Ho faig per tradició i per plaer, la música és un diàleg entre el capellà i els creients”, afegeix.
“És una feina increïble per a mi poder mantenir la comunitat unida, és una missió; al principi la meva feina era més social que sacerdotal, llavors arribaven molts romanesos a Tarragona que em venien a demanar ajuda. L’església és un punt de trobada, ara els romanesos ho estan passant molt malament i em demanen consell; hi ha moltes famílies que ara que ha acabat el curs tornaran cap a casa perquè no tenen feina”, lamenta el pare Baltaretu, amarat de suor, després de beneir un per un tots els fidels.
Aquest mossèn ortodox va arribar expressament el 2003 a Tarragona per difondre la fe entre els seus compatriotes. “Seguiré aquí mentre hi hagi romanesos que necessitin la paraula de Déu”, assegura un dels cent sacerdots ortodoxos romanesos que hi ha arreu de l’Estat. “Aquí ens sentim units, com una família; hi estem bé, però ens agradaria estar més a prop dels tarragonins”, explica Valentina Darichuk, de 32 anys, treballadora de la llar immigrada ara en fa catorze buscant un futur per a ella i la seva filla. “M’agradaria tornar, però qui sap quan”, diu.
Molt pocs a Tarragona saben que a deu minuts de la catedral hi bull una altra manera d’entendre la religió cristiana, la fe ortodoxa, i que un trosset de l’Església romanesa es troba cada diumenge a tocar de la muralla romana. Tampoc és gaire coneguda la vitalitat de l’Església evangèlica, hereva del protestantisme, amb una vintena d’oratoris a la ciutat. A Tarragona hi ha 34 centres de culte de nou confessions religioses diferents, a banda del catolicisme, segons les últimes dades de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat,
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 12 del FET a TARRAGONA: La revista la podeu trobar als quioscos i llibreries de la ciutat. Si us en voleu fer subscriptors, la rebreu còmodament a casa i podreu participar en activitats culturals gratuïtes i invitacions per a espectacles. La subscripció costa 30 € tot l’any. Clica aquí i comença a formar part de la família del FET, que ja aplega més de 500 persones.
