AQUEST DIVENDRES S’HA ANUNCIAT OFICIALMENT QUE GERMÀ BEL SERÀ EL NÚMERO 1 DE LA LLISTA ‘JUNTS PEL SÍ’ A TARRAGONA:
DIJOUS AL MATÍ EL ‘FET’ PUBLICAVA AQUEST ARTICLE APOSTANT PER L’ECONOMISTA DE LES CASES D’ALCANAR:
Un cop decidit el ‘pom de dalt’ de la llista conjunta independentista per Barcelona, aquests dies han començat ja els moviments i les converses per establir qui pot liderar les altres candidatures, entre les quals hi ha la de la circumscripció de Tarragona. Abans que la llista ‘Junts pel Sí’ fos una realitat, vaig escriure en un article que la ciutat tenia prou noms, de perfils molt diversos i trajectòries professionals molt potents, per participar amb garanties en la proposta política que aspira a guanyar les eleccions del 27 de setembre.
Permeteu-me que avui faci un exercici periodístic poc habitual en mi. Deixeu-me dir qui, al meu entendre, seria la persona ideal per liderar la llista conjunta tarragonina per la independència. Crec que el millor candidat és Germà Bel, un economista nascut a Les Cases d’Alcanar (Montsià) que ha esdevingut l’expert més rellevant del país en l’àmbit de les infraestructures.
Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i amb experiència docent en diverses universitats del món, Bel va ser militant socialista i va ocupar càrrec de diputat a Madrid pel PSC-PSOE a la legislatura 2000-2004, la de la majoria absoluta d’Aznar. La seva notorietat, però, va arribar després, amb el llibre Espanya, capital París on denuncia la manera de fer centralista de l’estat espanyol en matèria d’infraestructures al llarg de la història.
L’evolució política de Germà Bel ha estat evident al llarg de l’última dècada. El 2013 va publicar Anatomia d’un desengany, on analitza els factors que expliquen l’augment del suport de molts catalans a la independència. L’any següent, l’economista va decidir adherir-se a l’Assemblea Nacional Catalana en un moment de persecució a l’entitat sobiranista per part dels mitjans de comunicació i els partits polítics espanyols.
Bel manté molts vincles personals amb el seu poble, situat a l’extrem sud d’unes Terres de l’Ebre massa sovint oblidades i menyspreades per les institucions del país i de l’estat espanyol. El territori que reclama trens dignes, millors carreteres, més inversions i oportunitats econòmiques i que se suma al clam català a favor del Corredor Mediterrani. L’economista és un gran coneixedor de les febleses de la demarcació en aquest àmbit i dels que més ha denunciat l’actitud dels governs espanyols en el tema ferroviari.
Fora del país des de fa unes setmanes per raons professionals, a l’agenda ja té apuntat per l’endemà de les eleccions un curs de dos dies (28 i 29 de setembre) que dirigeix a la Menéndez Pelayo de la Universitat de Barcelona i titulat: ‘Com evitem construir infraestructures que no s’usen?’.
Arguments sòlids, currículum internacional i de prestigi, i capacitat per abordar el debat i la confrontació d’idees en un plató de televisió o en un estudi de ràdio. Seria un candidat potent i excepcional per a Tarragona en una situació tan singular i única com aquesta. En una entrevista a RAC 1, Bel s’ha mostrat disposat a participar en un moment que ell mateix ha qualificat de “decisiu i excepcional” per a Catalunya. L’economista és un actiu per al Procés que no s’hauria de deixar perdre.
Deu defensar el tema ferroviari de l’Ebre, pero el Sr Bel pensa que no cal tenir una estacio central intermodal (Regionals, Mitja Distancia i Alta Velocitat) a la ciutat de Tarragona. Confirmat en persona a un servidor fa un parell d’anys. Segons comentava el cost/oportunitat era massa elevat aixi tambe el cost/mig.
Pel que sembla ja li estava bé allò que estava projectat (estacio al Sud de l’Aeroport de Reus i l’actual Camp de TGN), es a dir, un lloc que pel que no passa ningu i que es dolent per a tothom!
Per tant, sense menyspreuar la vàlua del Sr Bel, espero que reconsideri la seva postura i que defensi la nova estació central intermodal a la ciutat de TGN.
Crec formidable aquetsa proposta.