Advertisement
Carregant ...

El nen que només volia una pilota

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Emana pot ser un dels referents del nou Nàstic a segona A Foto: Nàstic

Emana pot ser un dels referents del nou Nàstic a segona A Foto: Nàstic

El cinema francès s’ha especialitzat darrerament en exportar comèdies i ha abandonat aquella etiqueta de cinema costumista i lent que li donaven els seus grans clàssic.

Èxits a les taquilles no només franceses com l’”Intouchable” o “Bienvenue Chez les Ch’tis” han deixat un rastre del moment pel que passa un cinema que massa vegades costa que arribi a les pantalles catalanes.

El futbol francès viu un moment similar al del seu cinema. Els centres de formació i els clubs han deixat de generar futbolistes que es quedaven només en l’àmbit metropolità i el continent s’ha omplert de jugadors que marquen les diferències i que s’han format a clubs del país veí.

Lluny queden aquelles èpoques en que només noms il·lustres com Platini, Cantonà o Ginolà, símbols de Juve, United o Newcastle, eren els únics que sortien de França. Ara els futbolistes francesos omplen sobretot equips de la Premier i encapçalen la llista d’emigrants a la majoria de lligues europees.

Achille Emana amb la samarreta del Toulouse en una temporada històrica per l'equip occità que va jugar la prèvia de la Champions. Foto:LeDepeche

Achille Emana amb la samarreta del Toulouse en una temporada històrica per l’equip occità que va jugar la prèvia de la Champions. Foto:LeDepeche

La temporada 2008/09 el Betis, mogut per la gran campanya feta pel Toulouse d’Elie Baup, va decidir pagar 7 milions d’euros per fer-se amb els serveis d’un d’aquests futbolistes determinants, Achille Emana.

Emana és aquell jugador diferent, aquell que desequilibra i que dóna el contrast necessari en una plantilla carregada de talent demostrat i feina per fer.

Veure jugar a Emana, ja fa uns anys, era enlluernar-se i deixar la boca oberta la majoria de partits. Encara algú recorda la visita del camerunès al Nou Estadi amb la samarreta del Betis i afirma que és el millor jugador que ha passat per Tarragona els últims anys.

Achille té aquella anarquia africana combinada amb l’agressivitat física natural i l’apresa a Toulouse on es va fer gran. Jugador que reconeix que acostuma a anar sempre a la seva, d’aquells que si el busques el trobes (diu ell mateix) i dels que habitualment calla poques coses, caldrà veure com encaixa amb la disciplina imposada per Vicente Moreno.

Fill de pare futbolista, René Emana, i mare ex jugadora d’hanbol, Achille és membre d’una família amb deu germans, set dels quals va descobrir quan es va morir el seu pare.

Emana sempre amb el 20 a la samarreta en les seves primeres temporades amb el TFC Foto:TFC

Emana sempre amb el 20 a la samarreta en les seves primeres temporades amb el TFC Foto:TFC

Persona d’extrems, Achille Emana és un d’aquells futbolistes que pots veure somriure en un terreny de joc i empipar-se al mateix temps per una mala jugada, una acció que no li ha sortit bé o una decisió arbitral que no comparteix. Després de passar per les categories inferiors del València amb disset anys, Emana va fitxar pel club que el va portar a la selecció i a jugar a primera línia europea, el TFC (Toulouse).

Amb el conjunt occità Achille Emana va formar duet atacant amb Johan Elmander i va compartir onze inicial amb jugadors com Gignac, Jeremi Mathieu, Douchez, Congré o fins i tot l’ex del Nàstic Walid Cherfa, amb qui té una bona relació personal.

Després, amb el Betis, Emana va viure un descens amb l’equip andalús la seva primera temporada i dos anys més tard el va tornar a pujar a primera deixant al conjunt verd-i-blanc allí on l’havia trobat.

Sempre amb el número 20 a l’esquena, Emana ha provat també l’aventura del futbol de l’Àrabia Saudí i els Emirats Àrabs. El seu darrer viatge en solitari el va fer al futbol mexicà, on a priori havia de fer les seves darreres lliçons com a futbolista professional.

L’edat, 33 anys, és segurament el gran interrogant que ara mateix pot generar la incorporació d’Achille Emana. El camerunès està cridat a ser aquell jugador de somriure etern que no deixi a ningú indiferent a les grades del Nou Estadi quan s’enfundi en partit oficial la samarreta del Nàstic.

Achille Emana té tots aquells caràcters que el permeten descriure com un jugador atípic. Bon dibuixant de petit tot i la seva passió per la pintura, des de que era un nen només demana un regal per nadal als familiars que vivien a Yaoundé i als que tenia a frança, una pilota.

Emana ha estat un dels destacats de la selecció de Camerun dels darrers anys.

Emana ha estat un dels destacats de la selecció de Camerun dels darrers anys on ha lluit el dorsal 10. Foto: Gimnasticdetarragona.com


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “El nen que només volia una pilota”

  1. […] moment de fer el pas endavant que es reclamava a les noves incorporacions grana. Emana, ja no és aquell nen que només volia una pilota, ni tan sols aquell jove que va enamorar al futbol europeu amb les genialitats pels camps de […]

  2. […] al ritme que vol, de llegir el ritme que li cal al partit i de mostrar la seva generositat si cal, sempre amb aquell somriure etern del nen que només volia una pilota. Emana, hauria de ser l’atractiu principal d’aquest Nàstic i només per poder gaudir del […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *