Carregant ...

L’ ‘Enfant Terrible’ recupera el somriure

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Emana ha fet el seu primer gol amb la samarreta del Nàstic. Nàstic 2 -SD Huesca 0.  Foto:Nàstic

Emana ha fet el seu primer gol amb la samarreta del Nàstic. Nàstic 2 -SD Huesca 0. Foto:Nàstic

L’home del somriure etern torna a esclatar a riure i s’abraça a la seva germana. L’home assedegat de gols, recupera el seu futbol més d’essència, el de videoteca, i treu el llibre d’estil ofensiu, desencallant qualsevol dubte que s’hagués pogut obrir. Achille Emana reneix de la lletania per tornar a fer entendre a l’afició que ha vingut a Tarragona per posar dret el Nou Estadi els cops que faci falta si la temporada, l’edat i les lesions el respecten.

Mancat de ritme de competició i sense aquell toc final que fa gran a un futbolista de les seves característiques, aquest lleó desbocat ha necessitat dos mesos per tornar a ensenyar la seva millor versió. Quan més necessitat estava l’equip i l’afició de retrobar-se amb un referent sobre el terreny de joc, Achille Emana ha decidit que era el moment de fer el pas endavant que es reclamava a les noves incorporacions grana. Emana, ja no és aquell nen que només volia una pilota, ni tan sols aquell jove que va enamorar al futbol europeu amb les genialitats pels camps de la ligue1. Emana, tampoc és segurament, aquell futbolista pel qual Lopera va pagar set milions d’euros, però el futbolista del somriure etern, s’ho torna a passar bé sobre els terrenys de joc. Emana, ha d’encarnar aquella peça bàsica del jugador emblema d’un equip de treballadors necessitats d’un referent sobre el terreny de joc. Un jugador diferent capaç de fer una “elàstica” de cop i volta i d’intentar la filigrana més estranya en la següent jugada.  Emana és com aquell nen que somriu quan li surten les coses i que se segueix enfadant amb ell mateix quan s’encalla davant l’adversitat. L’Enfant Terrible del vestidor grana que transmet la ingenuïtat i l’optimisme dels més petits pel sol fet de ser.

Emana dedica el seu primer gol mirant el cel. Foto:Nàstic

Emana dedica el seu primer gol mirant el cel. Foto:Nàstic

La revolució permanent en la qual viu ha aconseguit fer de l’anarquia la seva gran virtut. Com els grans, Emana, respira i es troba més recompensat en un hàbitat sense lligams on la imaginació i la capacitat de sorprendre predominen en un futbol buit de clixés. El futbol sense guió previst, aquell que es deixa portar més pels sentiments que per l’ocupació racional del terreny de joc i que fa que un equip enganxi amb la seva afició. El Nàstic ha estat mancat en aquest començament de lliga de la comunió constant amb el públic. Els grana han pecat en excés d’un joc perfectament escrit amb un dibuix exacte que en alguns moments l’ha convertit en un equip fred.

Vicente Moreno, poc amant de reconèixer revolucions públicament, ha sacsejat a l’equip de dalt a baix per buscar canviar aquesta rutina mal explicada i trobar el canvi d’aires necessari de cop i volta per mantenir a tothom despert. Els grana necessitaven també retrobar-se amb l’essència i recuperar a futbolistes de caràcter com Xisco CamposManolo, Marcos o Xavi Molina. Jugadors que construeixen des de l’ombra i que acostumen a mantenir aquella regularitat que els entrenadors valoren per sobre de moltes altres qualitats. Els gols els posen EmanaJean Luc, després de dues accions on Palanca es converteix també en peça determinant de l’engranatge ofensiu de l’equip de Moreno. Un equip on Tejera ha posat l’equilibri en un mig del camp orfa del seu referent.

Emana i Vicente Moreno rient en un entrenament del Nàstic. Foto:Joan Alfons López

Emana i Vicente Moreno rient en un entrenament del Nàstic. Foto:Joan Alfons López

En quaranta-cinc minuts els tarragonins deixen la feina feta davant d’un Huesca que oposa poca resistència en un intent pobre de buscar la remuntada. La pràcticament nul·la capacitat de reacció dels de Tevenet, deixa que el Nàstic segueixi ballant la música que més li agrada amb el ritme de pas doble constant que posen els de Moreno. L’equip necessitava aquest cop de timó per endreçar les pors mal enteses i retrobar-se amb el seu concepte més bàsic. Aquell que el fa barrejar l’aspecte més combatiu amb la racionalitat molts cops sobreeixida que transmet la banqueta. Un equip on per uns instants han tornat a ressaltar les virtuts que feia partits havien desaparegut. Aquest cop Vicente Moreno ha tornat a trobar el moviment exacte i l’equip n’han tingut prou en saber gestionar l’avantatge més ampli del que portem de temporada, per a sumar tres punts que el tornen a deixar en aquella zona on els somnis són més que possibles.

22889664331_97cbf3e7e0_k

Jean Luc celebra el seu quart gol aquesta temporada. Foto:Nàstic


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *