Carregant ...

Amb ulls ganxets: una retirada a temps és una victòria

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l¿Ajuntament de Tarragona per la celebració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 (foto: Lluís Milian - Diari de Tarragona)

Conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona per la celebració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 (foto: Lluís Milian – Diari de Tarragona)

Ai, estimat director,

Quins nervis i quina angoixa, aquests últims dies. Sí, home, ja ho sé, que hauria de ser en alguna de les platges de Reus (Cambrils, Salou, Altafulla, Tarragona…) remullant-me i agafant forces de cara al setembre, però és que el que he llegit aquests dies a la premsa sobre els Jocs del Mediterrani em té neguitós.

Que es veu que no hi ha un duro, amic meu. Que el més calent és a l’aigüera i que l’Estat no ho té pas previst, això de pagar-nos la festa. De fet, i des de la visita del Rei, que tot ha anat de mal en pitjor. Si t’envien el monarca aquí a províncies des de la capital de l’Imperi per donar-te suport, és que la cosa trontolla. És més, segons el full de ruta (m’encanta, això del full de ruta, tu) les obres haurien d’estar pràcticament llestes a finals d’any. Ploro.

I en Pep Fèlix? Bé, gràcies. Ara el tenim d’allò més excitat amb la festa de Sant Magí, però si al final tota aquesta martingala dels Jocs s’acaba malament, el cop pot ser molt dur. A més, cada dos per tres se senten a dir coses ben rares. Que si portarem les proves de natació a les Picornell de Barcelona, que si fotrem els atletes a La Pineda. Ben lluny de la ciutat, doncs. No se suposa que l’objectiu de tot plegat és que la ciutat respiri esport, aquells dies?

Al final el problema és el de sempre. Els dinerons. Bé, són un problema quan no en tens, clar. Els d’Octagon havien de trobar 15 milions d’euros i no hi han arribat. S’havien d’aconseguir 30 milions en patrocini privat i per acabar-ho d’adobar l’Ajuntament s’ha endeutat de mala manera. Suposo que al proper ple del setembre ens diran en què se’ls han gastat, els 12 milions que van demanar temps enrere.

En fi, amic meu, que a mi tot plegat em sap molt de greu. Siguem honestos, per un cop que Tarragona ha de ser notícia, al l’horitzó s’hi veuen massa núvols. Per un cop, ni que els costi, els nostres polítics cal que siguin realistes i, si els Jocs no poden ser possibles, hi hauran de renunciar. La ciutat no ho mereix, ni la seva gent, però ja saps què diuen. Que una retirada a temps sempre és una victòria.

Ben cordialment,


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *