És divendres al vespre i l’estiu sembla haver donat treva. Som al barri de Torreforta i no calen més presentacions. Una plaça on, probablement, l’independentisme no té els adeptes majoritaris, és l’indret escollit per l’Assemblea Nacional Catalana per a celebrar l’acte central per promoure la Via Lliure del proper 11 de setembre: el preludi de les eleccions plebiscitàries del dia 27. Hi ha força ambient i hi ha gent de tota mena. S’hi parla en català però també en castellà. Hi ha tarragonins, persones de fora de la ciutat, veïns del barri que s’hi acosten i alguns immigrants que no dubten a treure el cap.
L’independentisme parla avui de justícia social. Ho fa amb les entitats del tercer sector i aconsegueix captar l’atenció. Entre la multitud, una de les persones que pujarà a l’escenari per dirigir-se al mig miler de persones del públic: és Eduardo Reyes, un ebenista de 62 anys que presideix Súmate i que serà el número 6 a la llista de Junts Pel Sí a la circumscripció de Barcelona. Parlem de la seva terra, l’àrea metropolitana de Barcelona, i de la nostra. De perfil sociològic. «Tarragona s’assembla a ciutats com Badalona, Sant Adrià del Besòs o l’Hospitalet de Llobregat i és una plaça important per a l’independentisme si es vol guanyar el 27-S», apunta.
Però acostar-se a aquestes zones no és merament instrumental. Ho deixa clar el president de l’ANC, Jordi Sánchez. «Apropem els arguments a favor del nou país a territoris necessitats de justícia social i Torreforta n’és un clar exemple». Més enllà de les places on hi ha camp per córrer electoralment, les entitats sobiranistes busquen lligar el discurs independentista al de la justícia social. La indestriabilitat dels dos conceptes els fa anar a parar a zones diverses. «De Torreforta, a Lloret de Mar, a Ceret… a tot arreu hi ha dèficits, desequilibris territorials o injustícies de tota mena». Un compte enrere, a poques setmanes de poder començar a construir un nou Estat.
En la diagnosi tarragonina hi coincideix, uns metres més lluny, l’economista Germà Bel. Serà la cara visible de la llista unitària a la nostra demarcació, fent tiquet amb la tarragonina Montserrat Palau. Però el candidat va més enllà de valorar si Tarragona és o no és una plaça del sobiranisme. Hi troba múltiples exemples per justificar els arguments pro-independència. «Tarragona perd oportunitats constantment. Hi ha qui amenaça amb què estarem aïllats d’Europa. Ja ho estem! Ningú no recorda que Daimler va rebutjar instal·lar-se al Port de Tarragona per la incomunicació ferroviària?», esgrimeix. I remata: «si a algun lloc de la província és evident aquesta injustícia social, és al Camp de Tarragona».
Els motius van de les injustícies socials a les desigualtats a les carreteres o a la xarxa ferroviària. Del barri treballador a l’autopista de peatge. No entenen d’estatus i afecten tothom. Eduardo Reyes apunta que «a Tarragona hi ha molta feina, com als barris perifèrics i l’àrea metropolitana de Barcelona». Però explica, alhora, que l’ambient és «fantàsticament optimista en el si de les entitats sobiranistes» de cara al 27 de setembre. D’aquí a allà, la seva feina és escampar arguments i vetllar perquè es compleixin el desitjos que tots plegats repeteixen: «omplir la Meridiana i desbordar les urnes».
