El secretari general de l’ajuntament de Tarragona, Joan Antoni Font, i el president de l’Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta, Jaume Marí. El cineasta Jesús Monllaó i el director de Càritas, Francesc Roig. El professor de Paleontologia, Eudald Carbonell, i la mestressa de casa i representant de Súmate, Mara Martínez. El gestor cultural Jordi Bertran i el mestre Carles Cepero. L’activista de la gent gran Rosa Llurba i l’actriu Mercè Rovira. El president de la Jove de Tarragona Sergi de los Ríos i el president dels Xiquets de Tarragona Enric Seritjol. Dos vells coneguts de la política i ara dedicats, respectivament, a l’advocacia i la docència (Matias Vives i Josep Lluís Carod-Rovira) i dos exrectors de la URV, Joan Martí i Francesc Xavier Grau, respectivament.
I així fins a 37 representants de la societat civil tarragonina. Plural i transversal. Només hi ha un objectiu (la independència de Catalunya) que pugui reunir en un escenari tanta diversitat ideològica, que permeti aplegar sensibilitats i professions tan variades. Discursos concentrats, sintètics. Amb prou feines un minut per a cadascú. Apel·lacions a la dignitat, la justícia social, la qualitat democràtica, la solidaritat, els drets dels treballadors, la preservació del medi ambient, i la lluita sense reserves contra la corrupció. Mencions a la contribució que va fer immigració dels anys 60 i 70 i a la vergonya actual dels milers de refugiats que busquen asil a Europa. Defenses aferrissades de la llengua, la cultura i l’escola. El paper clau de la justícia i dels funcionaris que depenen de l’administració de l’Estat. Apel·lacions a la història (l’assassinat del president Companys) i a guanyar el futur a les urnes el pròxim 27-S..
Un cúmul de sensacions emotives s’amunteguen al Camp de Mart, veient-hi les grades plenes de gom a gom. La immensa majoria dels que som damunt de l’escenari no hem intervingut mai en un acte polític. I potser no ho tornarem a fer. Però aquest és un acte no convocat pels partits, sino per les entitats civils sobiranistes que des de fa anys treballen pel dret a decidir i la constitució d’un nou estat. Resulta emotiu compartir cadires amb gent propera com Josep Sánchez Cervelló, Pere Grau, Jordi Salvador, Txema Gavaldà, Ramon Maria Sans, Anna Gispert, Josep Maria Tuset, Magí Sunyer, Joan Blázquez, mossen Miquel Barbarà i els ja mencionats amb anterioritat. S’intercal·len intervencions més pausades amb d’altres més abrandades i de to èpic que indiquen la il·lusió, les ganes i l’esperança que abracen àmplies capes de la societat tarragonina, massa sovint tapades per la ‘crosta’ i la ‘caspa’ que durant dècades han dominat el relat i monopolitzat la imatge de la ciutat.
La recta final de l’acte de la campanya ‘Ara és l’hora’ a Tarragona queda en mans, entre d’altres de Francesc Xammar, el capellà obrer de La Floresta que ocupa tan dignament la presidència del Pacte Nacional per al Dret a Decidir, i de Jordi Sánchez, l’activista i politòleg que des de fa uns mesos és el president de l’ANC. Se succeeixen les últimes crides per convèncer els indecisos, omplir la Meridiana i guanyar a les urnes, mentre twitter anuncia una altra enquesta amb majoria independentista el 27-S.
Quan l’escenari es buida de cadires per deixar pas als Lax’n Busto, resulta gratificant observar el rostre de satisfacció dels voluntaris de l’ANC. Una vintena llarga de persones que hi han posat hores i hores en l’organització de l’acte (i de tantes altres activitats durant els darrers tres anys) i que veuen recompensat el seu esforç amb un Camp de Mart ple i entusiasta. Un Camp de Mart que reclama simplement, per dignitat, poder decidir i votar el futur de Catalunya com a nou estat d’Europa.
