Advertisement
Carregant ...

Retrat d’Antoni Mas, Perpetuador de les Festes

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Antoni Mas al seu taller, ubicat a Vila-seca.

Antoni Mas al seu taller de Vila-seca.

No ha visitat mai l’illa de Lemnos, però sembla que les seves mans rebin l’ajut dels Ciclops, com les d’Hefest. Antoni Mas (Vila-seca, 1949), Perpetuador de les Festes de Santa Tecla 2015, és un reconegut artista del ferro, estretament vinculat al Seguici Popular de Tarragona. Fill i nét de ferrers, es va introduir a l’ofici familiar a l’obrador del seu pare, al carrer del Comte de Sicart de Vila-seca. Després de complir el servei militar, havent superat ja la vintena, va ingressar a l’Escola d’Art de Tarragona, ubicada aleshores al carrer de Santa Anna, on va aprendre a treballar el ferro amb enginy i sensibilitat artística.

.

L’any 1983, l’Antoni es va estrenar com a imatger amb la creació del Ton i la Pineda, els Gegants de Vila-seca. Pocs mesos després de la presentació d’aquestes figures, un grup de joves que volia recuperar el Ball de Diables de Tarragona va trucar a la porta del seu taller per aconseguir uns ceptrots artístics similars als del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú. Amb els anys, l’Antoni s’ha convertit en l’especialista del Camp de Tarragona en ceptrots, amb una obra prolífica que exhibeixen el Ball de Diables de Tarragona, L’Embruix del Morell, els Diables de Vila-seca, el Ball de Diables Petit de Tarragona, els Diables Voramar, els Diables Foc i Gresca i els Diables de La Pobla de Mafumet.

L’Antoni és també el pare de l’Àliga de Tarragona, que ha restaurat durant aquest estiu xafogós. Considera que la seva construcció, l’any 1986, va ser “un miracle”. “No hi havia una planificació prèvia, com en un coet a la lluna, sinó que jo anava fent i la figura anava sortint”, explica. La casualitat va voler que l’Àliga, que a Tarragona l’havia creat el Gremi de Sant Eloi al segle XVI, acabés sent de metall i engendrada per un ferrer. Anys més tard l’Antoni també es va ocupar de la creació de l’Aligueta, de les estructures metàl·liques de la Cucafera i la Cucafera Petita i de la llengua del Griu.

Amant de la tradició oral, pou de saviesa popular, de menut escoltava les tertúlies dels adults amb atenció. Més enllà de la seva trajectòria artística —és l’autor, també, de la Torre dels Vents—, moltes persones encara el recorden per les històries que explicava al programa radiofònic El Món s’acaba de Catalunya Ràdio, presentat pel també vila-secà Xavier Graset, algunes de les quals es troben compilades en els llibres Les paràboles d’Antoni Mas (Columna, 2000) i A cops de paràbola (Cossetània, 2003).

.

Al seu taller cal anar-hi sense presses, perquè l’Antoni és home de conversa duradora. Que no se sorprengui el visitant que s’hi endinsi per primera vegada: pot ser que hi entri de dia i hi surti de nit. No es tracta d’una exageració. La seva ment balandreja d’un tema a un altre amb el mateix neguit amb què el seu cos es mou per l’interior de l’obrador.

Manifesta que se sent molt honorat per aquest enèssim reconeixement dels tarragonins, que ara l’han proclamat Perpetuador de les Festes de Santa Tecla. Els tècnics municipals, coneixedors del caràcter parlador de l’Antoni, li han demanat que prepari un discurs breu per a l’ocasió, de pocs minuts, tasca que ell considera pràcticament una gesta. No sabem del cert com seleccionarà les anècdotes i les històries més sucoses dins la seva base de dades complexa, però estem convençuts que en qualsevol cas, abans d’encendre la metxa de la festa, explicarà coses interessants al públic assistent.

RECORDS FOTOGRÀFICS DE LA TRAJECTÒRIA D’ANTONI MAS

L’Antoni ens ha cedit unes fotografies, autoria de Ramon Saumell Poch, que immortalitzen moments precisos dels processos de creació de l’Àliga i la Cucafera. També s’hi poden observar els ceptrots que va crear per al Ball de Diables. Una autèntica joia rescatada del seu àlbum fotogràfic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *