22 C
Província de Tarragona
Divendres, octubre 11, 2024

La Tecla que la crisi es va endur (i que sembla que no torna)

Els Amics de les Arts en el concert que van protagonitzar a la plaça del Rei durant les festes de Santa Tecla de l'any 2010 (foto: cedida)
Els Amics de les Arts en el concert que van protagonitzar a la plaça del Rei durant les festes de Santa Tecla de l’any 2010 (foto: cedida)

Des que fa uns anys el govern central parlava, covardament, de “desacceleració econòmica”, ens hem cansat d’escoltar economistes, politòlegs i tertulians repetint, com axioma sagrat, allò de “l’important és com sortim de la crisi”. És obvi que la crisi no s’ha acabat i que les prioritats s’han capgirat, però mentre la majoria d’indicadors macroeconòmics apunten a una certa millora, el pressupost oficial de les festes de Santa Tecla es manté congelat en els 400.000 euros des de fa tres anys, molt lluny dels 850.000 euros dedicats l’any 2008, abans de l’inici de la trencadissa. La crisi, especialment severa als comptes municipals des de 2012, s’ha endut una part significativa de la festa i, de moment, no tenim notícia que torni.

 

Lluny queden els temps  en què la plaça de la Font i altres espais de la ciutat eren escenari de múltiples macroconcerts nocturns gratuïts. Els sis del 2008 (ElBicho i D’Callos, Los Sirex + Los Mustang, La Troba KungFu + Obrint Pas, EfectoMariposa, Strombers iRosendo) o els 5 de 2009 (M-Clan, La Pegatina + Bongo Botrako, Mago de OZ + RSK, Teràpia de Shock + Gossos i Los Diablos) s’han vist reduïts als dos d’aquest setembre, protagonitzats pels Catarres i Oques Grasses, d’una banda, i  Xeic! iPepet i Marieta de l’altra.

 

“Les decisions polítiques ens han fet perdre una part de la festa que aportava noms, descobertes i risc”

L’activitat musical ha estat la gran perjudicada de la tisorada pressupostària, ja que la plaça del Rei també s’ha quedat pràcticament orfe de concerts organitzats per l’Ajuntament de Tarragona, a excepció de la revetlla del 21 de setembre per acompanyar la baixada dels elements del Seguici. Ni rastre d’anys anteriors, en què l’anomenat Espai Savina era escenari de concerts gairebé diaris i en què es barrejaven grups emergents catalans (Els Amics de les Arts, Sanjosex i Mishima, per exemple, al 2010), artistes del territori (Pacoenlaluna i SAL al 2008) o, fins i tot, s’oferia la possibilitat de descobrir grups d’arreu del món (els quebequesos Mauvais Sort o els francesos BayouBrothers al 2009).

 

Les retallades també s’han endut progressivament els concerts del Parc de les Granotes, les revetlles de les colles, el concert que organitzava la Conselleria de Cooperació amb motiu del Dia Internacional de la Pau, la revetlla del dia de Santa Tecla a la nit a la plaça de la Font o unes edicions ambicioses del concurs musical DO Tarragona (del qual, per cert, enguany encara no en sabem res). Una atractiva proposta nascuda ja en temps d’estretors, el Concert Familiar, va tenir una vida efímera i es va acabar amb l’actuació dels Antònia Font l’any 2011.

 

Més enllà de la música, altres àmbits també s’han ressentit de la persistència de la reducció del pressupost, com els espectacles per a la canalla al desaparegut envelat de la plaça Verdaguer o el festival Art-e d’arts visuals i música avançada. També s’enyora la Plaça Friki, que primer va deixar de ser gratuïta a l’Antic Escorxador per reconvertir-se en la Carpa Friki, de pagament i amb menys propostes, a la plaça Verdaguer. Ara no tenim ni una cosa ni l’altra i la seva absència ha deixat les festes pràcticament orfes de circ. Altres iniciatives s’han mantingut, però amb canvis importants, com la reubicació de la Conteclada a l’Antiga Audiència o el pagament de 5 euros per participar a la Peonada, tradicionalment de franc, per a totes les persones majors de 14 anys.

 

Afortunadament,tot el que la festa major ha anat perdent pel camí no ha afectat de ple el gruix de la Santa Tecla patrimonial, allò que dóna caràcter a la nostra festa i la fa diferent de tota la resta. I, a més, no tot han estat pèrdues durant anys: la Santa Tecla Petita s’ha ampliat amb la Baixadeta i el Correfoc Petit, el Ball de l’Any s’ha mostrat com un gran tancament per a la nit del 21, la Cucafera té una baixada per a ella sola i les festes gaudeixen d’un excel·lent seguiment a les xarxes socials gràcies, en bona part, a les campanyes promogudes per l’Ajuntament o per la tasca dels perfils oficials. Tanmateix, la balança entre pèrdues i guanys està clarament decantada al primer apartat.

 

La Santa Tecla actual és fantàstica, participativa, aparador d’un teixit associatiu enorme i amb una capacitat organitzativa de primer nivell. Però pel camí les decisions polítiques ens han fet perdre una altra part de la festa, potser no indispensable però si prou important, que aportava noms, descobertes, risc, simultaneïtats i oportunitats per gaudir de propostes que, malauradament, tampoc no se’ns presenten per veure en altres èpoques de l’any. No sé si la Santa Tecla de fa vuit anys estava sobredimensionada, desconec si una ciutat com Tarragona té capacitat per pagar prop de 800.000 euros de festa concentrats en deu dies, però enyoro una part de la festa que s’ha anat perdent a poc a poc i vull saber si, tard o d’hora, ens la tornaran.

Jordi Suriñach
Jordi Suriñach
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

3 COMMENTS

  1. Trista crítica que només ha estat feta des del cor.
    Hauria estat més interessant, i més difícil, i més arriscat, veure si abans estava sobredimensionada.
    O fer una reflexió de l’aforament a cadascun dels espectacles.
    O alguna proposta de com gestionar millor el pressupost actual.

    En fi, una crítica curta de mires feta per arribar al cor dels lectors en època festiva.

  2. Benvolgut Marc,

    En primer lloc, dir-li que agraeixo sincerament el comentari. Merci pel temps dedicat.

    Coincideixo plenament amb vostè que l’article és senzill i poc arriscat; no és res més que un simple lament per la pèrdua de protagonisme de la iniciativa municipal a les festes, conseqüència inevitable d’una important disminució de les assignacions pressupostàries. El text pot remetre a aquelles nits passades, aquell “m’ho vaig passar molt bé veient els Mishima a la plaça del Rei (o Les Boukakes, Los Planetas o tants i tants grups)” o el record de “quina borratxera vaig pillar al Parc de les Granotes”.

    Crec que el tema de fons de l’article (i si no s’ha entès així, és que no s’entén prou bé) no és fer un exercici col·lectiu d’evocació d’una nostàlgia irrepetible, sinó constatar que en només quatre anys la festa major de Tarragona, tret identitari i un dels principals aparadors de la ciutat a l’exterior, ha perdut més de la meitat del seu pressupost i que aquesta decisió ha tingut conseqüències a diferents nivells. Les xifres són les evidents, però també n’hi ha més, com que el model festiu que es deriva d’aquestes responsabilitats descarrega moltes responsabilitats a les entitats de la ciutat; o que la programació d’espectacles de pagament està a mans de promotors privats, amb el que això comporta a nivell del tipus d’espectacles programats i els preus de les entrades; o que la publicació de llibres sobre la festa s’ha reduït en gran manera a causa de la pèrdua de l’inevitable suport municipal per editar-los, etc.

    Estaven sobredimensionades abans, les festes? Com ja dic a l’article, no ho sé, segurament és probable, però desconec el detall de l’execució pressupostària de les últimes edicions per afirmar-ho amb rotunditat. De la mateixa manera tampoc sóc gestor cultural i em veig incapaç de fer una proposta fonamentada per gestionar l’actual partida pressupostària. Simplement em sap greu que el model festiu de la ciutat hagi canviat sense pràcticament explicacions i sense cap tendència a la millora a l’horitzó.

    En qualsevol cas, em disposo a gaudir plenament d’una nova edició de les, malgrat tot, millors festes del món.

    En fi, visca Santa Tecla!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here