Ara que ja ha passat Santa Tecla i que haurem d’esperar tot un any fins a la pròxima festa major, publiquem en digital un fragment del reportatge ‘Secrets de la festa’ que podeu llegir íntegrament al número 13 de la revista. Un article d’Enric Garcia Jardí (text) i David Oliete (fotos) que ens explica una història ben curiosa del matí del dia gran de la patrona de Tarragona:
Un altre d’aquests moments teclers peculiars s’origina el matí del 23 de setembre, festivitat de Santa Tecla. Si pareu compte, durant l’Anada i Tornada d’Ofici uns quants Nanos Vells veuen reduïda la seva estatura respecte a les altres sortides oficials de la Festa Major. Segons assegura el seu cap de colla, Rafa Pallero, en alguns casos les alçades s’escurcen entre quinze i vint centímetres. El motiu d’aquesta estranya transformació matinal està vinculat al fet que, des de l’any 2004 les dones de l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona són les encarregades de dur els Nanos Vells en aquesta cercavila.
“A veure, hi ha una qüestió que de vegades s’oblida: els homes i les dones portadores no existeixen. Els nanos prenen vida i funcionen al seu aire. I el 23 al matí és possible que estiguin una mica cansats i caminin encongits”, bromeja el Rafa. Històricament, els nanos sempre havien estat portats per homes. A partir de l’any 1986, però, un grup de joves amb “un nombre important de dones implicades” constitueix l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, que es fa càrrec dels nanos, i substitueix així la Brigada Municipal d’aquesta responsabilitat, aleshores professionalitzada.
La idea de convertir el 23 al matí en una sortida exclusivament de dones apareix, com hem vist, al cap d’uns lustres, i són diversos els motius que sembla que la justifiquen. En primer lloc, segons el Rafa, calia respondre a una necessitat: “Volíem que les dones de l’associació que feia temps que no treien nano, sovint després de passar per un període de maternitat, poguessin fer-ho”. I el cert és que el matí de Santa Tecla era el moment més idoni per organitzar-ho, perquè es tractava d’una sortida “relativament còmoda”, d’itinerari curt i amb una aturada al mig.
En segon lloc, però, també hi intervé el factor juguesca amb una part del sector masculí de l’agrupació: “I una sortida només de dones, què?”. Davant del comentari provocatiu, les dones van reprendre el We can do it! de Rosie the Riveter, que el moviment feminista va convertir en icona durant la dècada dels 80 –recontextualitzant un cartell de propaganda de guerra dels Estats Units del 1943–, i van assumir el repte que els havien plantejat. I esclar que ho podien fer, i ho fan, des de fa onze anys. Les primeres vegades les acompanyava algun portador, perquè “no hi havia prou dones”, però ja fa molt de temps que se n’ocupen elles mateixes. De fet, el Rafa reconeix que ara comença a tenir problemes, com a cap de colla, per quadrar les parelles de nanos d’aquell dia, justament per la demanda que es genera: “Enguany segurament ja no serem tretze dones per a tretze nanos, sinó quinze!”.
Maite Solé, una de les veteranes de l’agrupació, s’ocupa cada any de treure el Nano Capità a “la sortida de dones”, tal com es coneix internament. “És un dels nanos més durs”, confessa el cap de colla. “El cap del Capità és lleugerament més gran que els de la resta, i per tant pesa més; i a banda d’això, també es desequilibra molt”, hi afegeix a tall d’explicació. Per a la Maite, la principal dificultat no està en el pes, sinó en aquest darrer aspecte, en l’equilibri.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge sobre diversos secrets de la festa que publiquem íntegrament al número 13 de la revista FET a TARRAGONA. Ara que ja ha passat Santa Tecla, descobreix el dossier que la revista dedica a la festa major de la ciutat. El FET el trobaràs a: Llibreria La Capona, Llibreria La Rambla, Llibreria Adserà, Espai Turisme del carrer Major i a tots els quioscos del centre de la ciutat. T’hi vols subscriure? Fes-ho clicant aquí i aprofita els avantatges que ja gaudeixen els més de 530 amics de la revista.
