Carregant ...

Pas de gegant cap al nou estat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El futur Parlament de Catalunya determinarà el full de ruta cap a l'estat propi (foto: Parlament)

El futur Parlament de Catalunya determinarà el full de ruta cap a l’estat propi (foto: Parlament)

La “broma” no s’ha acabat. Ben al contrari, el procés polític de Catalunya cap a l’estat propi avança amb un pas de gegant -la decisió de les urnes- que era imprescindible per cobnr noves etapes  Les eleccions d’aquest diumenge -amb una participació rècord- avalen la victòria independentista al Parlament, un fet històric que no s’havia produït mai fins ara.

Sí s’ha acabat allò de “la majoria silenciosa”. Tothom qui ha volgut hi ha dit la seva: un 77’5% de l’electorat, una cosa tampoc mai vista. Es trenca el mite que relacionava alta participació amb menys sobiranisme. Amb programes nítidament independentistes, Junts pel Sí i la CUP sumen 72 escons i dos milions de vots. Al voltant del 48 per cent dels sufragis, Davant, el front del no arriba als 52 diputats. I al mig queda la plataforma Catalunya Sí que es Pot, amb 11 escons, que han estat penalitzats, precisament, per la seva ambigüitat en una convocatòria amb aires plebiscitaris.

“El full de ruta sobiranista seguirà avançant i culminarà amb un referèndum que ratifiqui el procés”

El missatge és inequívoc. Catalunya vol canviar l’statu quo i una àmplia majoria dels catalans creu que l’única sortida és avançar cap a l’estat propi. No hi ha alternativa a la independència. El sobiranisme és l’únic projecte polític capaç d’aglutinar àmplies capes de la societat, fartes del mensypreu continu de les institucions espanyoles. A les eleccions del 2012, només hi havia al Parlament 24 escons independentistes (CiU s’havia presentat amb la promesa del dret a decidir) i avui la xifra s’ha triplicat.  A la banda unionista, Ciutadans ratifica allò que ja s’intuïa. El missatge clar anti-independència, sense concessions, l’ha premiat en detriment del PP, que s’enfonsa, i del PSC, que pateix una davallada considerable només pal·liada en part.

A Tarragona és on s’aprecia de manera més contundent la victòria de Ciutadans entre les files unionistes, que va acompanyada de la forta patacada del PP i la pèrdua d’un escó del PSC. Junts pel Sí guanya a la demarcació amb xifres espectaculars, per damunt de la mitjana catalana, i la CUP entra amb força. En canvi, Iniciativa no treu cap profit de  l’aliança amb Podem. Tarragona ciutat es confirma com a plaça forta dels espanyolistes i ofereix un panorama molt més igualat entre els primers i els segons classificats. Junts pel Sí guanya per menys de 3.000 vots de diferència en relació a Ciutadans.

En resum, les urnes han clarificat la voluntat dels catalans, hi ha un mandat inequívoc i democràtic per avançar cap a la construcció del nou estat, però la correlació de forces entre els independentistes (62 Junts + 10 CUP) fa preveure una gestió complexa del procés. No serà un tema de 18 mesos, el full de ruta no agafarà la velocitat de creuer que molts voldrien, però seguirà avançant i haurà de culminar amb un referèndum que ratifiqui un procés que a partir d’avui pot ser ja de ruptura.  

DEBAT ORGANITZAT PEL ‘FET’ 

Aquest dilluns, el FET a TARRAGONA organitza una taula rodona per explorar els camins que pot viure el procés sobiranista en els pròxims mesos. L’acte es titula 28-S: AVANCEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA? i comptarà amb la participació de Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV; Santi Castellà, professor de Dret i Relacions Internacionals de la URV; i Matias Vives, advocat i economista.

El debat tindrà lloc avui a les 19,30h. a la sala d’actes del Departament de Cultura a Tarragona (carrer Major) 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

3 respostes a “Pas de gegant cap al nou estat”

  1. ESCIPION ha dit:

    Hola:

    Su artículo de opinión, no deja de ser lo que su título sugiere, opinión del que la suscribe, ya que dista mucho del análisis objetivo que como periodista, se supone debería realizar, aunque tratándose de un medio privado, dirigido y cuya titularidad le corresponde es perfectamente licito de hacerlo.
    No obstante permítame que disienta de usted. Con 72 escaños es bien cierto que se tiene mayoría absoluta, pero si para determinadas cuestiones, p.ej. LA REFORMA DEL ESTATUT DE CATALUNYA , el propio reglamento del Parlament de Catalunya (art 132) requiere 2/3 del Parlament, es decir 112 escaños. ¿Qué legitimidad legal confieren sólo 72 escaños?
    ¿Acaso no es más trascendente un proceso de independencia que el propio Estatut?
    ¿Qué opinión le merece el 52% que ha dicho NO a la independencia?
    Está claro que las interpretaciones como el miedo es libre, pero con actitudes partidistas y sesgadas, por ambas partes, no solucionaremos el enorme problema que tiene CATALUNYA, donde la sociedad se haya gravemente dividida y en ocasiones enfrentada, por la ineptitud de unos gobernantes, tanto de esta nuestra Generalitat, como de aquel nuestro Estado, que no han sabido/querido encontrar, soluciones, no fáciles de hallar, pero para eso los elegimos y pagamos, del encaje de Catalunya dentro del España en unos términos de identidad, solidaridad y reconocimiento mutuo.
    Este nuevo escenario que usted plantea, habría que rebajarlo al día a día, a los problemas de gobernabilidad que estas elecciones ha generado, a cómo solucionar los graves problemas sociales, educativos, de financiación e inversión en los que se encuentran los ciudadanos y empresas de esta querida Catalunya.
    No me vale la demagogia y el discurso fácil de “Espanya ens roba” ” amb una Catalunya independent aixó no passaria…” necesitamos que se GOBIERNE con mayúsculas, que se dé estabilidad a una incipiente recuperación económica, que se frene la fuga de empresas y empleo a otras comunidades, en definitiva que vuelva a imperar el añorado SENY CATALÀ del cual lamentablemente, y desde hace bastante tiempo, carecen nuestros dirigentes.

    • Albert Ventura ha dit:

      No deixa de ser curiós que només es comptin com a favorables els vots a Junts pel Sí (JxS) i a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), mentre que de forma automàtica se sumen al bloc unionista tots els vots de formacions que no són ni obertament ni manifestament espanyolistes o unionistes, sinó que pertanyen al que al 9N en diríem el Sí-No. Aquestes forces són partidàries d’alterar l’statu quo actual, que pot ser independència o pot no ser-ho, i són marques electorals amb totes les lletres: Catalunya sí que es pot (CSQP) i Unió (UDC), però també d’altres vots que hi ha repartits per altres sigles… Dit això, la lectura de sí i no, hauria de comptar-se d’una altra manera. Però, esclar, com que preguntar directament és un tabú i a l’Espanya granítica un sacrilegi, doncs hem de fer invents i números a còpia d’eleccions i no de referèndums.

      I per cert, subscric que hi ha arguments suats que proven de sembrar la llavor constant de l’Espanya ens roba (que sí), però les oligarquies són iguals a tot el món, ja sigui a França, a Espanya, o als Països Catalans: la seva pàtria, la seva butxaca. Però aquest argument no anul·la capacitat ni la voluntat popular d’autodeterminació, que d’altra banda és ben legítima i per això la defensem des de baix cap a dalt. Tant de consens hauria de fer pensar més d’un i de dos, i deixar de dir que estem manipulats per la burgesia catalana…

      En fi… El temps dirà, però alguna cosa sembla que comença a moure’s.

  2. ESCIPION ha dit:

    Hola:

    Perdón por el error.
    Los 2/3 del Parlament sería 90 diputados.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *