Carregant ...

Endavant i a l’ample: pas marcat per al procés

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Al fons, a la taula, d'esquerra a dreta: Santi Castellà, el moderador Ricard Lahoz, Matias Vives i Jordi Jaria (foto: GERARD RECASENS)

Al fons, a la taula, d’esquerra a dreta: Santi Castellà, el moderador Ricard Lahoz, Matias Vives i Jordi Jaria (foto: GERARD RECASENS)

El Fet a Tarragona ha volgut  començar a ordenar les conclusions de la jornada electoral de diumenge. La sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona es va omplir aquest dilluns per un centenar de tarragonins que volien conèixer les impressions dels tres ponents convidats a la taula rodona ‘AVANCEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA?’: Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV; Santi Castellà, professor de Dret i Relacions Internacionals de la mateixa universitat; i Matías Vives, advocat i economista.

L’Estat de les autonomies ha mort. És la constatació en què coincidien els tres participants de la taula. “Res pot tornar a ser igual. Toca repensar el ‘café para todos’ i aprofitar per implantar nous elements de control democràtic”, apuntava Santi Castellà. Ho corroborava un Matías Vives que parlava en tant que  col·laborador d’un dels redactors de la Constitució. La Carta Magna “es va fer perquè les comunitats històriques assolissin el ple autogovern, una voluntat que encara tenia Maragall amb l’Estatut de 2005”, una idea que va truncar les retallades posteriors.

El debat organitzat pel ‘Fet’ explora els possibles camins que seguirà la política catalana després del 27-S

De la gènesi del procés al seu darrer capítol: les eleccions de diumenge. Per als tres ponents, les dades de participació van ser espectaculars, però hi ha divergència en la interpretació dels resultats. “L’independentisme ha guanyat però cal administrar la victòria amb prudència. Hem tret el cap al món però no com a vencedors sinó com a interlocutor vàlid”, apuntava Jordi Jaria. En una línia similar, Matías Vives constatava la “impossibilitat d’una DUI”, i es felicitava de la “intel·ligència ciutadana, autora de la correlació de forces sorgida ahir”. Santi Castellà, federalista confés, apuntava a “la poca importància del resultat” de les eleccions. “Catalunya és molt més que dos blocs de dos milions de persones: cal buscar una sortida que acontenti el 70 o el 80% de població i no tan sols la meitat”, exposava.

Jordi Jaria s’esforçava a remarcar el que considerava una de les claus del conflicte: el no-reconeixement de Catalunya com a interlocutora. La victòria és reforçada, segons Jaria, perquè considera “poc plausible” l’existència no tan sols d’una majoria alternativa a l’independentisme sinó —“i més important”, deia — “la manca d’un projecte alternatiu, tot i que caldrà esperar a les properes eleccions generals”. Per a Santi Castellà, però, el focus no es troba a Madrid sinó a la plaça de Sant Jaume: “enlloc de fer promeses per la independència, el govern de Mas es podria dedicar a exercir les competències que ja té”. Després del murmuri de la sala, Jordi Jaria li recordava que “les competències no es poden exercir sense finançament, problema que també patiria qualsevol altra formació al capdavant del govern” i va fer esment de les moltes decisions tombades pel Tribunal Constitucional.

Però… i ara què? La pregunta del milió. Per a Matías Vives, Junts pel Sí va coix i, malgrat la presència d’ERC, opina que “li manca l’esquerra” després de l’abandó del PSC i ICV, cosa que — sospita — “el PSUC no hagués fet”. El primer pas, però, serà la investidura (o no) d’Artur Mas. Vives creu que acabarà fent un pas enrere “però veurem si el vaixell de la CUP i Junts pel Sí s’encalla abans de sortir del port”. Més enllà del curt termini, però, opina que “cal recuperar la lluita pel referèndum” i coincidia amb Jordi Jaria, que parlava d’“eixamplar la base social de l’independentisme”. Jaria apuntava que “cal deixar enrere l’èpica perquè és l’hora de la pragmàtica”, en el sentit que la feina que pertoca és anar a ampliar les files secessionistes. A més, argumentava que, al seu parer, la classe política haurà d’exposar “els trets bàsics de la seva oferta d’un nou Estat, cosa que els obligarà a buscar consensos mínims i aliats externs”.

Santi Castellà, però, ja no entrava en aquest terreny: per a ell, un referèndum tampoc no és plausible. “Catalunya no ha d’esperar una proposta de diàleg des de Madrid, sinó que cal anar-la a oferir”, apuntava davant d’un públic escèptic. Castellà denunciava sentir-se que els no-independentistes s’havien sentit “menyspreats” i que el país ha “perdut pluralitat”. Però Jordi Jaria li va recordar les comparacions amb nazis arribades des de determinats sectors de l’Espanya constitucionalista i un indignat Carles Xavier Gómez, coordinador local de l’ANC, li recordava —en una de les intervencions del públic— que “ja n’hi ha prou que els independentistes tinguin la culpa de la fractura i la divisió”.

Castellà va insistir en el seu discurs i va posar en dubte les dades del dèficit fiscal català i davant l’evasiva, Matías Vives aprofitava: “la base social independentista l’ampliarem gràcies a gent com el Santi, que encara creu en el diàleg amb l’Estat!”. Tot plegat, en un vespre que va servir per seguir debatent el futur polític de Catalunya i el seu encaix amb l’Estat. Més conclusions i previsions en vistes d’un escenari, el que es va obrir diumenge, que Matías Vives descrivia com a “complex però apassionant”. Estarem atents.

La sala d'actes del Departament de Cultura es va omplir per seguir amb interès el debat organitzat pel FET a TARRAGONA (foto: GERARD RECASENS)

La sala d’actes del Departament de Cultura es va omplir per seguir amb interès el debat organitzat pel FET a TARRAGONA (foto: GERARD RECASENS)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *