10.8 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 16, 2024

Cent dies de govern i un pacte ampli de quatre anys

Imatge d'un plenari de l'ajuntament de Tarragona d'aquest mandat (foto: ACN)
Imatge d’un plenari de l’ajuntament de Tarragona d’aquest mandat (foto: ACN)

Cent dies de govern no permeten fer-ne un balanç exhaustiu. D’acord. Però el govern municipal de Tarragona liderat per l’alcalde Ballesteros no s’ha estrenat fa poc més de tres mesos: és un equip que comanda l’ajuntament des de fa més de vuit anys, amb peces clau que no s’hi han mogut com Pau Pérez o Begoña Floria (des de 2007) i Javier Villamayor (des del 2011).

 

El govern local del PSC s’ha anat aprimant amb el pas del temps. L’equip, des del passat mes de juny, és més reduït. S’ha renovat en bona part amb perfils interessants de regidors (Josep M. Milà, Francesc Roca, Elvira Ferrando) que hauran de demostrar la seva vàlua amb el pas dels mesos: ara és massa aviat per fer una valoració de la seva tasca.

 

La columna vertebral de l’equip la formen l’alcalde i els ja esmentats Pérez, Villamayor i Floria. Aquesta última es referma com una peça clau en aquest mandat que presenta una novetat important: set grups municipals i una diversitat ideològica molt més àmplia que abans. S’imposa, més que mai, el diàleg, la negociació i la transacció. Portaveu i tinent d’alcalde de Cultura, Floria ha tingut un paper molt rellevant i molta més projecció pública durant les passades festes de Santa Tecla, a causa de la baixa per malaltia de l’alcalde.

 

La nova absència obligada de Ballesteros, per una recaiguda en la prostatitis que pateix, alimenta una sensació de certa provisionalitat en la gestió política municipal pel que fa als grans temes pendents. El PSC assegura que es dedica a resoldre “els problemes del dia i dia i fer realitat els compromisos adquirits amb la ciutadania”, però el projecte de futur més important de la ciutat -els Jocs del 2017– ha patit durant l’estiu fortes sotragades i els altres projectes importants no han viscut cap avanç significatiu.

 

La crisi econòmica que no s’acaba i que ofega els consistoris, el debat nacional en clau sobiranista i la perspectiva de les eleccions del 20 de desembre dificulten encara més la gestió de l’ajuntament de Tarragona. Però no tota la culpa ve de fora. Aquest dilluns ens queixàvem en un altre article de l’aparent silenci i passivitat de les institucions locals davant del menyspreu de l’Estat en els projectes ferroviaris. Què ens fa pensar que el mateix govern espanyol complirà els seus mini-compromisos’ amb els Jocs Mediterranis?

 

Els cents dies dels partits de l’oposició no ofereixen propostes alternatives al govern en minoria del PSC, més enllà de les crítiques al projecte del 2017. (Per cert, és possible tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura amb una part important del plenari en contra?) Qui més qui menys tothom està aprenent (Ciutadans, ERC i la CUP) o s’està recol·locant en el nou mapa polític local (PP, CiU i ICV). Els plenaris llargs i la gran quantitat de mocions presentades són un símptoma de la nova etapa encetada el passat mes de juny.

 

A mesura que avança el primer any del mandat 2015-2019 es fa més necessari arribar a un gran pacte de govern on els socialistes sumin almenys altres dues formacions polítiques que consensuin un programa d’execució per a tot el període de quatre anys i que inclogui els grans reptes pendents de resoldre, inclòs el dels Jocs Mediterranis. El primer examen cap al futur acord de govern passa per la negociació i el pacte d’uns pressupostos municipals del 2016 que haurien de suposar canvis significatius respecte exercicis anteriors.  La ciutat necessita un revulsiu.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. “Per cert, és possible tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura amb una part important del plenari en contra?” Aquesta frase és interessant. Suposo que en el tema del “debat nacional” també és d’aplicació aquesta frase, no?

    La pregunta podria ser: és possible tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura (la independència i la creació d’un nou estat) amb una part important dels catalans i catalanes en contra?

    Suposo que em diran que no, perquè es la voluntat d’un poble, perquè si els escons del Parlament són majoria, que si guanyen en vots, etc.

    Salut!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here