7.5 C
Província de Tarragona
Dimecres, març 13, 2024

“Alma del africanismo español”

Placa que recorda la casa de Tarragona on va néixer
Placa que recorda la casa de Tarragona on va néixer Emilio Corbella Guinovart (foto: ORIOL VENTURA)

Quan era petit, i de la mà atenta de la meva àvia, passava molt sovint pel carrer dels Ferrers, i ho feia per trencar a la dreta a la primera de canvi. En aquell cantó que duu a les Escales d’Arbós hi havia una placa de marbre blanc de dimensions considerables que em cridava l’atenció, però que no entenia. En aquesta placa, que grosso modo a data d’avui encara sobreviu de forma inalterada, s’hi podia llegir ben clarament: «En esta casa nació D. Emilio Corbella Guinovart alma del africanismo español. Fundó en 1903 los Centros Comerciales Hispano-Marroquíes. Por su iniciativa se levantaron en Tarragona el monumento a Saavedra, el mausoleo al Dr. López Peláez, etc., todos, como esta lápida, costeados por suscripción pública». I és que el bo de Don Emilio va crear el Centro Comercial Hispano-Marroquí de Barcelona l’any 1904 (03, segons la placa), del qual formava part el també tarragoní Rafael Puig i Valls.

 

“Volem seguir dedicant carrers, monuments i plaques a guerres i personatges de dubtosa reputació?”

Tanmateix, i des del punt de vista actual, el terme africanisme té un contingut semàntic difícil de pair. S’entén com africanisme la fília a l’Àfrica i tot allò que s’hi relaciona? O més aviat és un eufemisme que amaga el colonialisme més salvatge i cru? Recordem que l’Àfrica va ser esquarterada pels poders fàctics europeus gràcies a la Conferència de Berlín (1884-85), per bé que abans de l’home blanc hi haguessin diverses nacions, llengües, ètnies, tradicions i territoris totalment discordants amb les noves fronteres. Recordem que el colonialisme ha deixat un rastre de sang, mort i destrucció que arriba fins als nostres dies amb el neocolonialisme. El mateix que fa que milers de persones creuïn el Mare Nostrum —alguns ja l’anomenen Mare Mortum— per arribar al somni d’or europeu, que resulta ser quincalla de baixa estofa. Un cop de realitat que obliga, i massa, a trobar-nos en situacions dures als carrers, places i racons de les nostres ciutats. Tarragona inclosa. I que porta, com deia un company, a plantejar-se si pot ser que l’africanisme tingui ànima… Doncs es veu que sí.

 

Però aquest cas, i d’altres que ocupen el nomenclàtor d’aquest petit racó de món, em porta a fer-me una pregunta a mi mateix: És aquest el model de societat que volem defensar? Un lloc on es recordin (i en certa mesura s’honorin, perquè ocupen espais públics) espoliacions, guerres, crims de sang…? Diguem-ho clar, els noms de carrers, parcs, etc., fan referència a l’espai comunicatiu simbòlic, i per aquest motiu la transcendència d’aquests espais ha propiciat que —amb encert— hi hagi hagut canvis a la nostra ciutat en els darrers anys, com era el parc «de los Caídos», ara anomenat parc de la Reconciliació, que retia homenatge als «Caídos por Dios y por España».

 

La conclusió de tot plegat, podria ser que, tal com han fet algunes ciutats i pobles d’arreu dels Països Catalans, pensem quin és el model que volem, i si desitgem seguir dedicant carrers, monuments i plaques a guerres i personatges de dubtosa reputació, o si, per contra, volem recordar figures de progrés i de resistència, com Ferrer i Guàrdia, Ovidi Montllor o fins i tot Pere Joan Barceló, Carrasclet, que en d’altres indrets del Camp de Tarragona és ben recordat cada any…

Albert Ventura
Albert Ventura
Filòleg i escriptor
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here