El juny de 2011, coincidint amb la commemoració del bicentenari de la Guerra del Francès, el Fortí de Sant Jordi va ser l’escenari de la recreació d’un campament militar napoleònic. Des de llavors, la fortificació no s’ha tornat a obrir al públic. Tampoc la setmana passada quan es van desenvolupar en diversos espais de la ciutat les activitats de les IV jornades del ‘Projecte Tarragona 1800’.
El Sant Jordi, amb una vista panoràmica excel·lent de la platja del Miracle, el Port, el Balcó i el nucli històric de la ciutat, continua sent un altre dels monuments desaprofitats de Tarragona, un espai que podria atraure molts visitants interessats per la història o la simple contemplació del paisatge. No és Patrimoni Mundial i no pertany al conjunt de Tàrraco, però el Sant Jordi forma part d’un conjunt de fortificacions que haurien de ser un altre element amb potencial turístic i cultural.
Just al costat del Fortí, el monument a Rafael Casanova presenta un aspecte trist i oblidat. Un monòlit auster, envoltat de matolls, sense flors, i amb una placa difícil de llegir instal·lada fa 22 anys. Un pal esbelt mira al mar sense cap bandera per onejar. Només un cop a l’any, cada Onze de Setembre, la ciutat para atenció a l’únic espai que recorda la derrota de 1714 i la pèrdua de les llibertats nacionals. La resta del temps, cap senyal o signe que recordi el seu simbolisme.
Una llàstima tot plegat. No costaria gaire dignificar el monument a Rafael Casanova i col·locar-hi una senyera de manera permanent. Li fa por a l’equip de govern municipal mostrar la catalanitat de Tarragona? Tampoc no costaria gaire obrir alguns dies a l’any el Fortí de Sant Jordi (aquest sí, amb la bandera de la ciutat onejant) com a pas previ a la recuperació definitiva. Tenim una façana litoral magnífica però, massa sovint, descuidada. Comencem per aplicar-hi petites accions?
Passen els anys, i anem acumulant velles històries… sempre és el mateix. I el temps passa, la mediocritat ens governa, i tornem a acumular històries. I així, portem més de 10 anys, fent el hamster dins la gàbia. Sense idees, sense projecte de ciutat, sense res de res. Perdem potencial humà que marxa a altres indrets perquè aquí no pot desenvolupar el seu talent. I, quan tirem de talent local, resulta que després no els hi paguen al dia… I toooorna a començar. I passa el temps, i acumulem velles històries. I encara tenim sort, que hi ha 4 eixalabrats, que tiren pel dret i que fan les seves històries i podem gaudir de cert aperturisme cultural i turístic. Encara ens queden algunes revolucions per fer…