Carregant ...

La fàbrica dels unionistes

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Fira Clickània a Montblanc (foto: Joan M. Carrillo)

Fira Clickània a Montblanc (foto: Joan M. Carrillo)

Una visita inesperada

Tres dies abans de les eleccions, un candidat i una candidata de Junts pel Sí van visitar el meu centre de treball amb un PowerPoint on exposaven el seu relat del que ha estat Catalunya dins d’Espanya i de tot el que podria ser si deixés de formar-ne part.

Quan la presentació es va enfilar per l’inexistent límit del 4% del PIB de les balances fiscals a Alemanya vaig interrompre l’explicació. Vaig fer notar als ponents que aquell límit no existia i que, de fet, Alemanya no calculava les seves balances fiscals i que, si ho fes, el més probable és que els desequilibris fossin majors que els espanyols, degut al seu procés de reunificació.

La reacció tant dels ponents com dels meus companys fou d’incredulitat.

Continuà l’explicació i més endavant apareixien unes estadístiques dels ingressos i despeses de la Seguretat Social a Catalunya d’aquest 2015 que no encaixaven amb la realitat. Segons els ponents, la relació entre ingressos i despeses del sistema de pensions públiques generava superàvit a Catalunya i dèficit al conjunt d’Espanya. Vaig fer notar als ponents que tant el resultat català com el del conjunt d’Espanya era deficitari en proporcions gairebé idèntiques i que això era un fet recurrent des del 2009.

Silenci. Altre cop.

En aquell precís moment vaig ser conscient que Artur Mas ja havia guanyat les eleccions del 27S. Podria ser la seva darrera victòria, però sens dubte la més rellevant. En primer lloc va posar el plebiscit al centre del tauler. En segon lloc, i gràcies al seu formidable sistema de propaganda i comunicació social, va aconseguir que una part molt important dels catalans anés a votar convençuda que en cas de secessió no abandonaria la UE ni la Eurozona, que obtindria de forma automàtica la doble nacionalitat catalana i espanyola, que a Catalunya arribarien 16.000 milions d’euros en cash, que les pensions dels nostres jubilats les seguiria pagant Espanya i que el Barça seguiria jugant la Lliga Espanyola. La idea d’una secessió “express” i “low cost” a partir del 50% més 1 dels vots del 27S havia arrelat.

Mai el nacionalisme català havia arribat tant lluny.

Un sol poble?

Passat un mes del plebiscit, la controvèrsia sobre els resultats i llurs conseqüències es manté vigent. Hem d’intentar, per tant, discernir, com a mínim, aquells resultats que siguin unívocs i treballar sobre aquesta base.

Al conjunt de Catalunya, la proposta insurreccional que es sotmetia a plebiscit va resultar perdedora. No la independència en si mateixa, sinó la ruptura de l’Estat de Dret a Catalunya per via d’una Declaració Unilateral de Independència (DUI) i la seva execució material.

1.966.508 catalans, un 47,8% dels votants, van donar suport a la ruptura de les lleis democràtiques espanyoles, entre elles l’Estatut d’Autonomia. En sentit contrari, 2.125.841 catalans van votar a un total de 9 formacions polítiques llur únic punt en comú era el respecte a la legalitat vigent. Aquest fou el plebiscit i no pas cap altre. El suport, o no, a la secessió de Catalunya l’hauríem de trobar en un altre format. No obstant, és ben cert que les dades del cicle electoral que s’engega amb la sentència del Tribunal Constitucional de Juliol de 2010 i que inclou 3 eleccions autonòmiques i el Procés Participatiu del 9N ens donen algunes senyals inequívoques.

iPhone Import 25-10-2015 594

Observant el cicle 2010 – 2015, l’augment de participació ha estat, en conjunt, de 16,17 punts percentuals i de 977.566 vots.

El conjunt de forces que han acabat confluint en el secessionisme han passat de sumar 1.564.758 vots a 1.966.508 vots. Es tracta d’un increment de l’ordre dels 400.000 vots que en punts percentuals es tradueix en un descens de 2 punts (del 49,99% al 47,80%) i un descens de 76 a 72 escons.

Per la seva banda el conjunt de forces que podríem definir per constitucionalistes (C’s, PSC i PP) conformen un bloc que ha passat de 1.068.453 vots a 1.608.840 vots. Es tracta d’un increment de l’ordre dels 540.000 vots que en punts percentuals passa del 34,14% al 39,11% i en nombre d’escons de 49 a 52.

No obstant, si ens fixem en el comportament del bloc que conformen C’s i PP que, mancats d’un nom més encertat, podem definir per el Bloc de Partits que Carme Forcadell No Considera Catalans (és a dir, el BPCFNCC)[1] hi trobem els següents resultats. El BPCFNCC ha passat de 493.220 vots a 1.085.557 vots, és a dir, un increment de 592.337 vots passant del 15,76% al 26,39% dels vots vàlids i de 21 a 36 escons.

Els resultats unívocs del plebiscit són clars, si ens ho mirem amb una certa distància. El plebiscit per trencar la legalitat vigent es perd (però un 47,8% està per trencar-la!) però el secessionisme guanya les eleccions i obté l’hegemonia política a Catalunya. No obstant, aquesta hegemonia s’hauria de gestionar dins dels paràmetres de la legalitat vigent d’acord amb el resultat del plebiscit que no es respectarà, tal i com ja ha quedat palès en el darrer mes. A més, cal també observar una altra sèrie de resultats que no admeten, tampoc, gaire dubte.

El pol més important de creixement es troba al BPCFNCC i al constitucionalisme en el seu conjunt. I, a més, aquest pol esdevé majoritari en una part important del teixit urbà de Catalunya. Cap de les 10 primeres ciutats de Catalunya disposa de majoria de la suma de Junts pel Sí i les CUP i, en la majoria d’aquestes ciutats (totes excepte Barcelona i Lleida), el pol constitucionalista esdevé majoritari i, fins i tot en algunes el BPCFNCC obté la victòria vers el bloc secessionista. Aquest és el cas de Tarragona.


Banyoles is not Catalonia

El passat 14 d’Agost, l’ANC, Súmate i Germà Bel donaven el tret de sortida de les seves respectives campanyes amb un acte a Torreforta [1] on van aplegar 500 persones. Ni en el millor dels seus somnis un acte de Societat Civil Catalana podria aplegar aquest nombre de gent a Torreforta. No obstant, a l’hora de votar el secessionisme en el seu conjunt va obtenir un  15,97% dels vots perdent 3 punts respecte als resultats de 2012. Súmate no suma. De fet… resta.

Al conjunt de la ciutat i en el conjunt del cicle electoral, el secessionisme tarragoní passa dels 22.743 als 24.919 vots, que en termes percentuals representen una caiguda de 7 punts des del 43,04 al 36,07%. Els partits constitucionalistes passen d’un 43,53% a un 51,20%dels vots i el BPCFNCC passa del 23,85% al 37,13%enfilant-se als 25.653 vots i superant el bloc secessionistaPodem dir de forma contundent que, amb aquests resultats a la mà, Tarragonavol continuar sent espanyola, doncs en el cicle electoral del “procés” el constitucionalisme ha fet un forat de 15 punts vers el secessionisme.

Sobten, per tant, algunes interpretacions [1] dels resultats i es fa necessari preguntar-nos, per què, en aquest context de formidable embafament propagandístic, de manca de lideratge per part del Constitucionalisme i, per què no dir-ho, d’insuficiència del projecte col·lectiu espanyol, per què, doncs, es produeix aquesta mobilització silenciosa en ciutats com la nostra i moltes altres del nostre entorn com Salou, Vilaseca, Reus o Cambrils.

És aquí on plantegem l’axioma nº1 del principi de realitat que hauria de planar sobre la interpretació de les coses que es fa a Catalunya. Espanya és un Estat, cert. L’estat espanyol existeix, com la UDEF, però Espanya és, essencialment, una nació. Com Itàlia, França o Alemanya. I molts catalans el passat 27S van voler refermar, insistim, segurament mancats de lideratge i d’un projecte col·lectiu, allò que Vicens Vives va definir com la voluntat de ser. En aquest cas, la voluntat de ser espanyols.

Catalunya no és com Banyoles, capital de comarca on el secessionisme ha obtingut el 82% dels vots i ha ampliat el seu marge en 12 punts en aquest cicle electoral. La política no es podrà fer a Catalunya en un futur com si Catalunya fos Banyoles fet país. Difícilment es podrà dir en un futur que Catalunya és una nació sinó que serà més propi afirmar que a una part de Catalunya hi ha una comunitat nacional amb una voluntat evident d’esdevenir subjecte polític. Difícilment es podrà propugnar en un futur la plurinacionalitat d’Espanya sense observar la diversitat interna a Catalunya on només 3 de les 23 ciutats de més de 50.000 habitants mostren una majoria explícita per la secessió. Aquest serà, sota el nostre parer, el principal resultat del “procés” en el mig termini. La generació d’un moviment no hegemònic però desacomplexat de defensa de la permanència de Catalunya dins d’Espanya. Una fàbrica de “unionistes”.

La Fàbrica

És obligat plantejar-nos, i seria molt positiu per als secessionistes fer-ho, quins són els motius que han fet sortir a votar massivament als 35.372  constitucionalistes tarragonins malgrat el to moderat que Junts pel Sí va imposar, amb bon criteri, a la seva campanya. Què fa al independentisme antipàtic? Permetin-me que els avanci algunes respostes. Amb coneixement de causa.

L’omnipresència o anar un diumenge a la fira “Clickània” de Montblanc i trobar-te amb un diorama dels “clics” de la Via Catalana o un altre del setge de 1714 enmig d’una munió d’estelades.

La deformació constant del llenguatge per convertir conceptes unívocs com el Dret a l’Autodeterminació en conceptes difusos com el Dret a Decidir o convertir el marc legal en una superposició de legalitats a la carta.

El victimisme o pensar que la UEFA per motius de difusió d’idees polítiques als camps de futbol només sanciona al Barça.

L’excepcionalisme o pensar que tots els catalans conservarien la nacionalitat espanyola un cop escindits d’Espanya per la via insurreccional.

L’hegemonisme o omplir els pobles de manifestacions externes de les idees polítiques fent evidents qui són aquells que no les comparteixen.

La doble moral o criticar als que no canten Els Segadors i aplaudir als que xiulen l’himne espanyol.

Núria de Gispert explicant la història de Catalunya als nens [1].

Mònica Terribas presentant un debat electoral a TV3.

TV3, ella mateixa.

[1] https://www.youtube.com/watch?v=_53v4EU71IE


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

6 respostes a “La fàbrica dels unionistes”

  1. Baixcamper ha dit:

    Sr. Carillo,
    Mentre llegia l’escrit em preguntava qui podia haver perpetrat una parrafada tan esbiaixada i plena de barbaritats. A l’arribar a la signatura ja ho he entés tot. Com deia aquell: nohasefaltadesirnadamás! El portaveu d’aquest engendre de la Societat (quants sou?) Civil (feixista, millor?) Catalana (de veritat?)
    Segurament té raó en una cosa: mai el nacionalisme català havia arribat tan lluny (però espera i veuràs, maco!). I sí, no havia arribat tan lluny per què sempre havia estat sotmés al nacionalisme espanyol (que aquest sí que es bo i reconstituent).
    Que en les presentacions algú pugui posar la pota, doncs mira… pot passar, no hauria, però pot passar. Però m’agradaria saber si això que explica no és una faula més de les que fan servir els fantasmes de SCC per seguir sentint-se superiors (la supremacia de la raça tira molt, eh?!). El seu antic president era molt donat a parlar d’aquestes coses i amenaçar sense donar la cara, molt típic dels feixistes espanyols que integren SCC.
    I per últim, si li molesta això dels clicks, doncs a fer punyetes. A mi em molesta, i molt, haver de suportar el feixisme espanyol de SCC. I també m’he d’aguantar.
    Vostés sí són una autèntica fàbrica de fer independentistes. I ben aprofitada, per què mira que són 4 gats!!!

  2. Iago ha dit:

    Baixcamper, y además de dejar clara su opinión sobre la SCC, puede indicarnos dónde encontrar las barbaridades que menciona en el artículo del señor Carrillo?

    En todo caso, hay que reconocerle a usted que tiene soltura poniendo adjetivos, lo de las cifras y los porcentajes lo va llevando peor.

    Un saludo desde la UE

  3. Maria Rosa ha dit:

    Les xifres estan comptades a la seva conveniència. No comptar el PSC en el bloc dels unionistes per fer comparacions és fer trampes. Tothom sap que el PSC sempre ha recollit gran part del vot de persones immigrades d’Espanya, les quals majoritàriament són unionistes.
    D’altra banda, dels nou partits que vostè parla i que identifica amb l’unionisme, només tres es van mostrar clars en aquest assumpte. A més a més, en cap referèndum es compten els vots nuls o en blanc. Igualment, un 48% dels vots és com per pensar-ho una mica i reconèixer que el que cal és un referènfum legal i ja està. La nació catalana s’ho mereix i qualsevol estat mínimament democràtic ja l’hauria celebrat.
    Podria continuar rebatent els seus arguments però li he promès a la meva que l’ajudaria fer panellets. Adéu-siau!

  4. leandro ha dit:

    Excelente artículo. A algunos no les sientan bien los datos puros y duros.

  5. jau ha dit:

    t’has deixat un munt d motius per ser un constitucionalista: cobardia, gasiveria, càlcul curt, provincianisme, messellisme, imposició, foranisme, seny, raó botiflerisme, espanyolisme, rancúnia, ignorància, fidelitat….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *