El periodista de La Vanguardia, Enric Juliana, director adjunt i cap de la delegació del diari a Madrid, publicava ara fa un any diversos articles que remarcaven la idea de l’octubre negre que estava patint el govern espanyol del Partit Popular i el conjunt de les institucions de l’Estat. Escàndols per corrupció, Bárcenas, trama Gürtel, targetes opaques de Caja Madrid, dimissions de ministres com la de Sanitat, Ana Mato, els casos judicials de València, els ERE’s d’Andalusia… i de rerefons, el procés sobiranista de Catalunya accelerat i preparant la jornada del 9-N.
Just un any després, i salvant totes les distàncies, una sensació similar arriba a la política tarragonina. Després de vuit anys i dos mandats relativament plàcids, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el seu equip de govern estan patint un octubre negre, un període difícil i complicat com no l’havien tingut fins ara. Un símptoma que obre una etapa de convulsions i dificultats al Palau Municipal de la plaça de la Font.
Dissortadament, la malaltia de l’alcalde el passat mes de setembre -que el va deixar fora de l’escena pública durant les festes de Santa Tecla-, va ser com una premonició o preàmbul dels problemes polítics que arribarien després. Es va recuperar a finals d’aquell mes, però una recaiguda el va obligar de nou a agafar la baixa els primers dies d’octubre.
Una sèrie de fets i moviments fan augmentar la sensació de debilitat de l’alcalde com no s’havia vist mai fins ara
Amb Ballesteros a punt per tornar a la feina, l’operació policial amb escorcolls a diverses dependències de l’Institut Municipal de Serveis Socials del divendres 9 d’octubre va ser el detonant del mes més negre de la dilatada trajectòria política de més de 30 anys de l’alcalde de Tarragona. Després, s’han succeït una sèrie de fets i moviments de peces que només fan que augmentar la sensació de debilitat i falta de lideratge a l’ajuntament. Vegem-ho:
La detenció per unes hores de l’exgerent de l’IMSS, Antonio Muñoz. L’anunci, el mateix dia, de la marxa del cap de gabinet de l’alcaldia, Gustavo Cuadrado. La imputació d’Alejandro Caballero, membre de l’executiva local del PSC pel cas de l’IMSS conegut com a Inipro. La sorpresa de la candidatura de Ballesteros per anar al Senat, ja comentada en un altre article al FET. La dimissió del gerent de l’EMT, Mario Cortès, per una denúncia de Ciutadans sobre presumptes irregularitats. Els canvis interns en la direcció de Tarragona 2017 que suposen en la pràctica la defenestració del fins ara director general, Ramon Cuadrat.
Ha estat una setmana horribilis i el silenci de l’alcalde, només trencat aquest divendres per anunciar una Junta de Portaveus, ha afegit més sensació de desgovern. Insisteixo, com no s’havia vist mai en l’etapa Ballesteros, encetada el 2007. L’octubre negre dels socialistes a l’ajuntament deixa una altra imatge: Begoña Floria actua realment com a portaveu i és l’única capaç de donar la cara davant la ciutadania per afrontar les situacions més complexes. Caldrà veure si aquesta habilitat, que contrasta amb l’actitud poruga d’altres regidors de primer ordre al govern municipal, suma o resta punts per al seu futur polític.
S’acaba l’octubre negre. Ballesteros i el seu govern en minoria necessiten arrencar el novembre donant la volta a la truita. I no ho tindran fàcil. Ja vaig preveure al juny que el mandat arrencaria amb una certa placidesa fins als primers cent dies. I els pronòstics s’han complert. Ara, en només tres setmanes, tot s’ha capgirat. L’ombra de les irregularitats s’escampa i l’alcaldia i l’equip de govern donen signes de feblesa i de no saber redreçar la situació. En aquest context, cal negociar les ordenances fiscals i els pressupostos per al 2016, és a dir, el full de ruta del mandat.
Després d’aquest octubre negre, la política tarragonina entra en una nova dimensió.
