For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Miquel Puig: llum a l’estafa

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Miquel Puig va explicar per què Catalunya i Espanya són "low cost" (Foto: Fet a Tarragona).

Miquel Puig va explicar per què Catalunya i Espanya són “low cost” (Foto: Fet a Tarragona).

Clarividència. És l’ingredient clau que defineix l’economista Miquel Puig i el seu nou llibre, “Un bon país no és un país low cost”. El passat dijous, Puig visitava la mítica llibreria La Capona, del carrer Gasòmetre de la ciutat, per presentar la seva obra, que s’ha traduït al castellà com “La gran estafa”. Al seu costat, el director del Fet a Tarragona, Ricard Lahoz, feia cinc cèntims d’un llibre que definia com planer i comprensible, dos qualificatius difícils de vincular a l’assaig econòmic.

Puig és tarragoní —nascut a la Casa de les Punxes, tal com podeu llegir a l’entrevista que aquest mitjà li va fer fa escasses setmanes—i després de combinar, en paral·lel, la seva feina en l’empresa privada i l’administració pública —director general de l’antiga CCRTV de 1999 a 2001— ara és regidor a l’Ajuntament de Falset i es prepara per ser diputat a Madrid: acompanya, en el cinquè lloc, a Francesc Homs a la llista de Democràcia i Llibertat. A la seva obra fa un repàs de l’economia i les polítiques socials en aquest Estat que ara mirarà de millorar des del Congrés.

Una gran estafa que ha consolidat un país low cost i tot plegat, explicat des de la lògica aplastant. La Capona va gaudir d’una nova lliçó magistral de la malaltia que afecta Espanya i també Catalunya. “Un país amb alta natalitat, una taxa alta de graduats universitaris, una gran tradició industrial, a dins de la Unió Europea i referent del turisme mundial: què carai ha passat per esdevenir un estat de mà d’obra barata i un atur astronòmic?”—es preguntava l’autor, encaixant totes les peces del seu argumentari.

Per a Puig, l’error de la classe dirigent catalana i espanyola ha estat creure que calia crear llocs de treball, de manera que n’han nascut de barats. “D’aquesta manera, es genera molt més atur quan, per naturalesa, hauríem de ser un país amb mà d’obra escassa i cara!”, s’exclamava. L’economista va exposar la morfologia del país per nivell d’estudis: Espanya té quatre vegades més joves que només han obtingut el graduat escolar que un país qualsevol del Centreeuropa. “Al nord del continent no hi ha abandonament escolar perquè no hi ha feina per a aquestes persones”, exposava.

Com fer d’Espanya i Catalunya països més productius i, per tant, més pròspers i decents? Reduint salvatgement el fracàs escolar, d’entrada. La prohibició dels salaris baixos, l’alt poder dels sindicats i l’elaboració de convenis col·lectius i el control minuciós de la immigració són tres de les receptes perquè el percentatge de joves que no passen de l’educació primària minvi del 28% d’Espanya al 7% de Suïssa. Aquesta és, per a Puig, la base per a un creixement fonamentat a nivell econòmic i en qualitat de vida.

Amb uns mecanismes poc hàbils i sovint desactivats, el despertar de la letargia econòmica és poc rendible per a l’Estat i també per a Catalunya. Miquel Puig defensa una reformulació que combati els salaris baixos, el risc extrem de pobresa i l’atur desbocat. Com despertar Espanya i com es desperti Catalunya, dins o fora de l’Estat, dependrà de la capacitat de regirar les entranyes d’un sistema ineficaç i que ha propiciat un país low cost. Tarragona va acollir una lliçó de clarividència: un bombardeig d’idees teoritzades sobre com tornar a ser un país de primera.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *