11.5 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 19, 2024

Ni estació, ni Banc d’Espanya, ni…

Cartells promocionals dels Jocs Mediterranis a la façana lateral del Banc d'Espanya
Cartells promocionals dels Jocs Mediterranis a la façana lateral del Banc d’Espanya

Els convido a retrocedir en el temps 10 mesos. Primera setmana de febrer de 2015: falten poc més de cent dies per a les eleccions municipals. La maquinària de l’alcaldia a la plaça de la Font treballa sense parar perquè Josep Fèlix Ballesteros traslladi a la ciutadania els resultats de la seva gestió en l’últim mandat, una barreja de fermesa en els temes encallats i de somriures en les qüestions suposadament desbloquejades.

 

Aquells primers dies de febrer, en un interval de poc més de 24 hores, l’alcalde de Tarragona signa un protocol de l’ajuntament amb altres quatre institucions per tirar endavant el projecte de construcció del Museu de la Química a l’edifici del Banc d’Espanya, i aconsegueix el suport de la societat civil, empresaris i partits polítics  per reclamar la millora de l’estació de tren de la ciutat i altres mesures per “compensar” la construcció del tercer fil.

 

Són dies de frenesí. S’apropen les eleccions i Ballesteros vol lluïr la feina feta. En el capítol Banc d’Espanya, la signatura del conveni tanca (definitivament?) l’etapa d’imprecisions, polèmiques i canvis d’opinió sobre el què hi posem i n’obra una altra que -malgrat l’escepticisme d’alguna de les parts implicades- ens apropa a l’execució definitiva del projecte. Al cap de vint dies, però, Ballesteros no fa cap menció al Museu de la Química en la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat.

 

En el capítol estació de tren, la convocatòria de l’alcalde a sectors socials i econòmics per la ciutat per reclamar les millores de l’equipament a través d’un manifest resulta un èxit. Al cap d’uns dies, Ballesteros arrenca suposadament el compromís de Foment per fer el 2016 les obres de l’estació. Unes setmanes abans, al gener, el FET a TARRAGONA convoca un debat amb experts sobre els problemes ferroviaris de la ciutat amb la pregunta: ‘Ens hem de mobilitzar per l’estació del tren?’  L’endemà, el titular de la crònica de la taula rodona no deixa lloc a dubtes: ‘Crisi ferroviària a Tarragona’.

 

A punt d’acabar el 2015, ni Museu de la Química al Banc d’Espanya ni cap pas endavant en la remodelació (que havia de ser urgent) de l’estació de tren. Hores abans de l’inici oficial de la campanya per a les eleccions del 20 de desembre, l’alcalde fa dos anuncis desconcertants: diu ara que no descarta analitzar altres propostes pel que fa a l’edifici de la Rambla Nova -abandonat des de fa una dècada-, i torna a amenaçar amb mobilitzacions si ADIF no licita abans de final d’any la construcció d’ascensors i escales mecàniques a l’estació.

 

incredulitat 

El pitjor de tot és que la majoria de ciutadans no es creuen ni el projecte del Museu de la Química (no se’l creu tampoc la patronal del sector AEQT) ni les amenaces verbals de l’alcalde anunciant protestes. En els dos casos, la incredulitat dels tarragonins potser té a veure amb el llarg camí recorregut fins ara:

 

– El Banc d’Espanya, durant el primer mandat de Ballesteros, havia de ser un Centre de Recepció i Informació Turística que comptava amb els diners d’un Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana del qual pràcticament ja ningú no se’n recorda.

 

– L’estació, durant el primer mandat de Ballesteros, ja era l’objectiu de les mobilitzacions impulsades des de l’alcaldia. L’1 d’octubre de 2010 Ballesteros afirma, davant meu i d’un micròfon de ràdio, que “tancarà” l’estació si ADIF no en fa la remodelació.

 

Han passat massa anys i tot continua igual. O gairebé: a la façana lateral del Banc d’Espanya es fa promoció dels Jocs Mediterranis (recordeu aquella pancarta que deia ‘Ja és nostre’?) i el regidor d’Urbanisme, Josep M. Milà, anuncia que l’any que ve se n’obriran els jardins a l’espera de tenir un projecte concret i definitiu. Pel que fa a l’estació, s’hi ha ampliat el vestíbul, però a les andanes es continuen produint situacions de vergonya aliena. Tot plegat, un altre desencís que s’afegeix a l’apatia general de la ciutat.

L'estació de tren continua esperant la remodelació que ha de realitzar ADIF
L’estació de tren continua esperant la remodelació que ha de realitzar ADIF
Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. D’Urbanisme només en tinc males experiències, de desatenció al ciutadà. Silenci administratiu.
    Aquell que és fidel en les coses petites, també ho serà amb les grans, diuen els llibres sagrats. Aquí ja es veu que resulta cert. Ni se solucionen les petites ni, en conseqüència, les més grans, que comenteu al FET.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here