Carregant ...

Eleccions sense química

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Polígon petroquímic nord de Tarragona (foto: arxiu Fet a Tarragona)

Polígon petroquímic nord de Tarragona (foto: arxiu Fet a Tarragona)

Cada cop és més difícil situar el debat d’unes eleccions generals espanyoles en clau de territori. Cada vegada és més complicat que la campanya serveixi perquè els tarragonins del conjunt de la demarcació coneguin les propostes dels candidats a diputats i senadors. Tot i l’esforç llobale dels mitjans de comunicació locals, unes eleccions com les del 20 de desembre (o les últimes catalanes del 27 de setembre) giren a l’entorn de només tres o quatre consignes i missatges. No n’hi ha més!!!

En aquest context electoral condicionat sobretot pels debats televisius “decisius”, resulta revelador que notícies com l’anunci de tancament d’una planta industrial del polígon petroquímic de Tarragona (que deixarà 120 treballadors sense feina) passi de puntetes en el dia a dia de la campanya dels candidats de la demarcació. Alguns diran que és una decisió purament empresarial, però darrere l’anunci de Covestro hi ha la queixa i la crítica a les polítiques i els gestos del govern central envers el sector.

L’Estat espanyol menysprea Tarragona des de fa temps en diversos fronts que ja hem analitzat en articles anteriors al FET. L’àmbit de les infraestructures és, possiblement, el més conegut per part dels ciutadans, ja que tots plegats patim les mancances d’una xarxa i un servei ferroviaris indignes i l’absència d’unes carreteres i autovies gratuïtes que ens comuniquin amb rapidesa i comoditat amb els territoris de l’entorn.

Aquests dèficits històrics són un dels factors que perjudica la indústria química. Però hi ha un altre element, que depèn directament del govern espanyol, que encara fa més mal a la competitivitat del sector a nivell mundial. És el preu de l’energia, molt més alt que a la resta d’Europa. Les intenses negociacions del sector -liderat aquí per l’AEQT i a nivell estatal per la FEIQUE que presideix el tarragoní Anton Valero-, no han servit de res per fer moure la posició de l’executiu del PP i de les elèctriques.

Els costos energètics d’aquí suposen un desavantatge molt gran respecte altres països que ofereixen unes tarifes especials a la indústria. Tot i les crides reiterades del sector al diàleg i a buscar solucions al problema, el ministeri d’Indústria i Energia no s’ha mogut ni un mil·límetre. A Tarragona podem crear un clúster com el ChemMed o anar ampliant el Moll de la Química del Port, però no tindrem un futur econòmic industrial més prometedor si l’Estat no canvia de política. O bé, si un nou estat propi aposta realment per la indústria com a motor econòmic de la societat. D’això, se n’hauria de parlar molt més aquests dies de campanya electoral.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *