Carregant ...

La vergonya de la 340

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Circulant per la N-340 al tram de les Terres de l'Ebre amb una doble línia contínua permanent (foto: Oriol Margalef)

Circulant per la N-340 al tram de les Terres de l’Ebre amb una doble línia contínua permanent (foto: Oriol Margalef)

Cinc creus. Al quilòmetre 1.170  de la carretera N-340, cinc creus guarnides amb flors continuen recordant una tragèdia de fa divuit anys. L’1 de setembre de 1997 un accident de trànsit, amb la implicació d’un autobús municipal de Tarragona i un camió, va provocar la mort de cinc persones. La topada es va produir en el tram de la carretera més proper a La Móra, que llavors suportava un trànsit molt intens i cues freqüents.

Aquell sinistre va ser l’element que va fer vessar el got de la paciència dels ciutadans i va donar origen a unes mobilitzacions persistents: la primera va ser una gran marxa lenta de turismes i camions per la N-340 i l’autopista AP-7 des de Torredembarra a Tarragona. Després, la protesta es va allargar amb múltiples talls de carretera els diumenges a la tarda. Els organitzadors reclamaven una variant de la carretera i la gratuïtat del tram de l’autopista.

Foment pren mesures que alenteixen el pas per la carretera i beneficien, de retruc, la concessionària de l’AP-7

Eren temps del PP, Aznar i Álvarez Cascos al govern central. I d’aquelles mobilitzacions van sortir dues decisions: la construcció de la variant esquifida (d’un sol carril per banda) entre La Mora i Torredembarra de la N-340 i l’alliberament del peatge del tram de l’AP-7 que va de la sortida d’Altafulla-Torredembarra a Salou. Molts anys més tard, arribaria l’autovia entre la Savinosa i La Mora que enllaça amb el desvio i la resta de trams ràpids i gratuïts fins a l’Hospitalet de l’Infant.

Cal recordar aquells precedents per contextualitzar les protestes d’aquest 2015 de les Terres de l’Ebre, el Tarragonès nord i Baix Penedès per reclamar una solució a l’alta sinistralitat i les cues a la N-340. Resulta paradoxal que a Tarragona ciutat circulin en paral·lel una autovia i un tram d’autopista alliberat de peatge i que, per contra, a partir d’Altafulla l’autovia es converteix en carretera d’un sol carril per sentit i l’autopista manté el peatge per a tots els conductors.

A l’Ebre resulta escandalós que el ministeri de Foment es mantingui en una posició enrocada i impedeixi que els camions puguin circular per l’AP-7 sense peatge mentre no es construeix una autovia. És més, el govern espanyol ‘castiga’ el territori construint una desena llarga de rotondes a la N-340 i dibuixant-hi una infinita doble línia contínua.

Amb aquestes mesures, Foment només aconsegueix un objectiu (no declarat públicament): alentir la marxa per la carretera convencional i que molts conductors perdin la paciència i agafin l’autopista. Al final, qui surt guanyant és la concessionària de l’autopista.  Amb aquest panorama, les mobilitzacions no haurien d’aturar-se per aconseguir el que ja és una realitat a Tarragona.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *