Carregant ...

Entre el referèndum i els projectes eterns

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Obres del Corredor Mediterrani al Baix Camp, una de les infraestructures que és competència de l'Estat (foto: ACN)

Obres del Corredor Mediterrani al Baix Camp, una de les infraestructures que és competència de l’Estat (foto: ACN)

Tarragona ha contribuit d’una manera eficaç a consolidar una nova centralitat política a Catalunya al voltant de l’eix de l’autodeterminació o el dret a decidir. I, de retruc, situa com a plausible el debat sobre el referèndum en l’escenari polític espanyol. Gran paradoxa: els 17 diputats independentistes (9 d’ERC i 8 de DL) i els 12 escons d’En Comú Podem, nítidament a favor de la consulta vinculant, poden ser decisius al nou Congrés.

Catalunya tindrà un paper clau, però no exclusiu, en el laberint sorgit de les urnes el 20-D. El resultat, però, és el pitjor possible per als sectors econòmics i empresarials que sempre reclamen “estabilitat” política. Ara, segur que no n’hi haurà durant un temps, difícil de calcular. A la taula només hi ha quatre possibilitats:

– Govern en minoria del PP amb l’abstenció de PSOE i Ciutadans

– Govern de gran coalició PP-PSOE

– Govern liderat pel PSOE amb Podem i el suport d’ERC, IU i altres forces d’esquerra

– Eleccions anticipades

La política espanyola, acostumada a considerar el diàleg i la negociació com a símptomes de debilitat i/o de xantatge, obre una etapa molt complexa de resoldre. Incertesa, govern en funcions, paràlisi legaslativa… unes coordenades que coneixem prou bé els darrers mesos a Catalunya. No es veu per enlloc l'”estabilitat” reclamada pel món econòmic de Tarragona.

PROJECTES EN L’AIRE

Això significa que, des de la perspectiva tarragonina, els grans temes pendents que són competència de l’Estat espanyol  -uns quants i molts rellevants-  corren el risc de viure un nou i enèsim retard o ajornaments sine die. Ja podem anar assumint que no hi haurà durant força temps ni presa de decisions polítiques de pes ni execucions de projectes. Ni nova política energètica, ni A-27, ni 340, ni A-7, ni tercer fil, ni Corredor del Mediterrani, ni remodelació de l’estació…

Ana Pastor i José Manual Soria han estat probablement dos dels ministres de Foment i Indústria, respectivament, menys ben valorats pels sectors socials i econòmics més actius de Tarragona. Responsables de grans companyies petroquímiques, la Cambra de Comerç i, en menor mesura, el Port i les institucions polítiques locals han criticat la gestió i les maneres de fer de Pastor i Soria. En aquest sentit, qualsevol canvi de ministres en aquestes àrees podria resultar positiu per al territori. Però, quan pot passar això?

S’acosta una època inquietant per a les infraestructures, la indústria i la innovació a Tarragona per falta d’interlocutors a Madrid. Però no es pot oblidar que aquí ha guanyat En Comú Podem, una formació que reclama un replantejament del model d’infraestructures al territori; canvis profunds en la política econòmica i la gestió de la crisi social a Espanya i un referèndum per decidir el futur de Catalunya. El nou actor arriba amb molta empenta i demana pas.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *