Carregant ...

Part Alta: ni PIPA, ni PEPA

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Vista de la Parta Alta i, al fons, la punta del Miracle, des del campanar de la Catedral (foto: RICARD LAHOZ)

Vista de la Parta Alta i, al fons, la punta del Miracle, des del campanar de la Catedral (foto: RICARD LAHOZ)

La presidència de Pasqual Maragall al govern de Catalunya (2003-2006) serà recordada en bona part per la posada en marxa de la Llei de Barris. A Tarragona  s’hi van veure beneficiats Camp Clar, primer, i la Part Alta, després. El pla del barri de Ponent ja està conclòs, però el del nucli antic de la ciutat continua pendent d’unes aportacions econòmiques que no arriben gairebé una dècada després de la seva aprovació.

El cas de la Part Alta va guanyar la convocatòria de la Llei de Barris del 2007 (amb José Montilla de president) que suposava una injecció de 12 milions d’euros, a repartir al 50% entre la Generalitat i l’Ajuntament. El PIPA (Pla Integral de la Part Alta) contemplava una trentena d’actuacions vinculades a la regeneració urbanística, la cohesió social i la dinamització comercial i cultural de la zona. L’obra més ambiciosa del PIPA és la conversió de Ca l’Agapito en un equipament socio-cultural, un projecte que ni tan sols ha començat.

Les contradiccions de plans superposats, la crisi i la falta de lideratge aboquen a la inacció municipal al nucli antic de la ciutat

El regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, diu que vol “consolidar” Ca l’Agapito amb els pocs diners disponibles. No parla del projecte, només vol “evitar l’esfondrament de l’edifici” de la plaça del Pallol. Amb les escorrialles del PIPA, la segona prioritat pel regidor seria remodelar el carrer Sant Domènec, que corre paral·lel a la plaça de la Font i que és “una veritable porqueria”, en paraules de Milà.

Després de mig any en el càrrec de regidor, l’arquitecte Milà parla sense embuts de “contradiccions”, “incoherències” i “inconcrecions” en les diverses normatives que afecten el nucli històric de Tarragona. Ni ell ho té clar. “Estem treballant en un document per saber exactament allò que no es pot tocar, allò que s’ha de revisar i els llocs on sí es poden concedir llicències. Cal donar una coherència al tractament de tot el nucli antic”.

De la conversa amb Milà es desprèn que la disbauxa interna és total. El PEPA (Pla Especial de la Part Alta) -no confondre amb el PIPA-, elaborat la dècada dels vuitanta i que els socialistes volien ressucitar fa dos anys sota el comandament de l’exregidor Carles Castillo, ja no és vigent perquè el POUM el contradiu i el supera. Però, llavors, la pregunta és concloent: quin és el grau de coordinació, professionalitat i gestió acurada de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona els darrers anys?

Arribats a aquest punt, us convido a rellegir l’article publicat l’abril de 2015 al FET a TARRAGONA quan Josep Maria Milà era candidat a la llista del PSC a les eleccions municipals. Ell i la resta de convidats a un cicle de converses organitzat pel Col·legi d’Arquitectes a Tarragona van coincidir en la necessitat d’afrontar un profunda remodelació interna del departament municipal d’Urbanisme per la “falta de coordinacio”. Consulteu les declaracions d’aquells dies de Pau Ricomà, Arga Sentís, Albert Abelló i Alejandro Fernández. 

Les ‘patates calentes’ urbanístiques a la Part Alta són nombroses. Una de les més visibles és la de Ca l’Ardiaca, al pla de la Seu, coberta per una bastida enorme que fa malbé una de les imatges de postal de Tarragona. El propi regidor no té clar  el futur del projecte hoteler. Ni tan sols si ja s’ha tancat l’acord definitiu entre la promotora i els arqueòlegs que estableixi amb seguretat el tractament dels bens patrimonials que hi ha dins l’immoble. Els passos que vindrien després serien: llicència d’obres, excavacions al subsòl, projecte tècnic executiu i permís d’obres. Massa tràmits i massa temps per veure amb optimisme una solució a Ca l’Ardiaca.

Sigui per raons econòmiques a conseqüència de la crisi, sigui per la superposició de plans (PEPA, PIPA, POUM…) o sigui per la manca de resolució i lideratge els darrers anys a l’àrea municipal d’Urbanisme (i la figura de Gerent?), la Part Alta presenta unes dificultats enormes de gestió. I moltes carències històriques. Tantes o més que altres zones de Tarragona que abordarem en pròxims articles. Només l’aval professional de Josep Maria Milà pot capgirar el desori actual.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Part Alta: ni PIPA, ni PEPA”

  1. Olga Xirinacs ha dit:

    M’agradaria veure aquest “aval personal” del sr. Milà, quan sense encomanar-se ni a Déu ni a sa Mare fa instal·lar cinc taules de bar que obstrueixen el pas al Passeig de les Palmeres, i amenaça que en posarà cinc més. Prepotent.

  2. Albert Cardona Mercade ha dit:

    Sobren plans i manquen actuacions. No calen més paraules, són necessaris els fets, un després de l’altre, i amb absoluta coherència.
    No es pot actuar segons el vent que bufa, així no s’acaba mai res, suposant que s’arribi a començar. Les decisions les han de prendre persones de bon criteri i sense interessos en l’àmbit polític. De fet el que sobra a tot arreu són els polítics. La societat civil seria suficient per gestionar-ho tot, no només a Tarragona.
    Si no hi ha diners per les actuacions més immediates i necessàries jo mateix, i tants com jo, hem dit que es poden treure eliminant d’una vegada per totes aquesta bogeria dels Jocs del Mediterrani.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *