For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Tarragona, sense síndic local des de fa 4 anys

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'alcalde de Tarragona va signar l'any 2013 un conveni amb el Síndic de Greuges de Catalunya (Rafael Ribó) per poder desenvolupar el servei a distància (foto: ACN)

L’alcalde de Tarragona va signar l’any 2013 un conveni amb el Síndic de Greuges de Catalunya (Rafael Ribó) per poder desenvolupar el servei a distància (foto: ACN)

Ara fa set anys, el 22 de gener de 2009, Josep Francesc Ferrer prenia possessió del càrrec de Síndic de Greuges municipal de Tarragona. L’ajuntament creava aquesta institució per reforçar la proximitat i la participació del propi consistori amb els ciutadans i canalitzar-ne les queixes i crítiques. Era, i és, una eina democràtica perfectament regulada a nombrosos ajuntaments de Catalunya i que , malauradament, no ha tingut continuïtat a la nostra ciutat.

Ara fa quatre anys, el 30 de gener de 2012, Josep Francesc Ferrer presentava la dimissió com a Síndic de Gregues municipal de Tarragona. Ho feia a través d’una carta que lliurava pocs minuts abans de la junta de portaveus que l’anava a cessar per la “imcompatibilitat” del càrrec de defensor del ciutadà  amb d’altres que ostentava en nombroses entitats i institucions, des del Nàstic i la Setmana Santa fins al Consell Esportiu del Tarragonès o el mateix Patronat Municipal d’Esports.

Ni govern ni oposició han proposat recuperar la figura del defensor del ciutadà, una altra mostra de l’apatia política tarragonina

Llavors, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va fer autocrìtica per no haver detectat durant tres anys les imcompatibilitats de Ferrer. Va ser una de les grans pífies de la primera època Ballesteros. El reglament de la sindicatura deixava ben clar que no eren compatibles tants càrrecs, però l’Ajuntament va admetre que ignorava les seves pròpies normes i Ferrer va fer veure durant tot aquell temps que no en sabia res.

En aquell moment, l’alcalde va anunciar un “període de reflexió” sobre el futur de la institució i al cap d’un temps es va signar un conveni amb el Síndic de Greuges de Catalunya (que ja liderava Rafael Ribó) perquè se’n fes càrrec dels casos promoguts pels ciutadans de Tarragona.  Des de llavors, no s’ha produït cap moviment i tot continua igual.

El 2016, Tarragona és l’única capital de demarcació de Catalunya sense síndic local. Quina llàstima! Mentrestant, l’ajuntament de Barcelona comença ara el procés de renovació de la seva síndica i preveuen que hi optaran desenes de candidats. Quina enveja! El Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya mostra que una quarentena de localitats del país disposen d’aquesta eina a l’abast del ciutadà, des d’Arenys de Mar a Sant Jaume d’Enveja.

La figura del síndic  -millor dit, la seva absència-  és un altre exemple de l’apatia de la política tarragonina. Ni el govern municipal ni els partits de l’oposició han proposat o han reclamat durant quatre anys (des del 2012) la recuperació d’una institució que és emblemàtica en aquells conceptes tan esmentats ara de ‘transparència’, ‘participació ciutadana’, ‘proximitat’ i ‘bona gestió’.

No dubto que el Síndic català atén totes les peticions que li arriben de Tarragona, però cau pel seu propi pes que una capital de 140.000 habitants, referent del sud de Catalunya, hauria de disposar d’una figura pròpia que atengués les queixes i consultes dels ciutadans. Si la vam tenir el 2009, per què no la podem tenir ara?


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *