Carregant ...

Ramon Simó: “La Rambla podria ser el Broadway del sud”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Magda Puyo i Ramon Simó, dos tarragonins que triomfen com a directors de teatre a Barcelona i al conjunt del país (foto: AITOR POMBO)

Magda Puyo i Ramon Simó, dos tarragonins que triomfen com a directors de teatre a Barcelona i al conjunt del país (foto: AITOR POMBO)

Magda Puyo va ser la primera reina del Carnaval de Tarragona. I Ramon Simó va dissenyar i construir el ninot que encara surt cada any. Però això poca gent ho recorda. Ara se’ls coneix com a directors de teatre. Són dels més prestigiosos del país. A ella l’han nomenat directora de l’Institut del Teatre i ell està a punt d’acabar una etapa de cinc anys al capdavant del Festival Grec.

 

No tenen cap mania de posar-se davant una porta groga per fer-se les fotos. “No som supersticiosos”, diuen. I riuen. Riuen molt. I es miren als ulls. Amb complicitat. La frase que comença l’un, l’acaba l’altre. Porten gairebé tota la vida junts i treballen en el mateix. S’entenen. “De joves anàvem molt a Poetes”, expliquen mentre anem fent fotos. Per això hem quedat a la Part Alta. I abans de seure a fer l’entrevista, la Magda deixa anar la primera perla: “Si tots els artistes que són de Tarragona poguessin desenvolupar la seva feina aquí, Tarragona seria París!” [Riu.]

Vosaltres heu desenvolupat gairebé tota la vostra carrera a Barcelona.

Ramon Simó: Sempre diem que som emigrants. Vam haver de marxar de Tarragona perquè no hi havia possibilitats de desenvolupar una carrera artística professional. Vam emigrar alhora. Era l’any 1981.

Magda Puyo: Jo me’n vaig anar a Barcelona a estudiar Ciències Exactes…

R. S.: I jo me’n vaig anar a Barcelona a continuar Filosofia i a estudiar a l’Institut del Teatre.

M. P.: El Ramon venia de família més teatrera que jo.

R. S.: El meu avi, el meu pare i el meu germà eren maquinistes de teatre. El meu avi ho havia fet tota la vida. Jo dormia sota l’empostissat del Camp de Mart, quan s’hi feien els festivals d’estiu.

M. P.: Los Festivales de España, en deien.

R. S.: El meu avi, Rafel Simó, era fuster, al carrer Cós del Bou. Durant 70 anys va organitzar les festes de Sant Roc. A més feia de maquinista, arreglava la plaça de toros i feia de projeccionista de cinema. Això em va anar molt bé. Quan vaig anar a Barcelona, com que sabia fer de maquinista, vaig trobar feina fent decorats. Així és com vaig començar, fent d’escenògraf.

M. P.: El Ramon és nascut a Tarragona, però jo no. Vaig néixer a l’estació de Móra la Nova, perquè el meu pare era ferroviari. Durant la meva infantesa vaig viure a bastants llocs diferents. On hi vaig passar més temps és a la Selva del Camp. Després, a l’adolescència, vaig anar a l’Institut Martí i Franquès. Hi vaig tenir una professora meravellosa, que em va fer estimar les matemàtiques. I me’n vaig anar a Barcelona a fer matemàtiques. Fins que vaig descobrir que estava més enamorada de la professora que de les matemàtiques. [Riu.]

(…)

Així arrenca l’entrevista a Ramon Simó i Magda Puyo que podeu llegir íntegrament al número 15 del FET a TARRAGONA, on els directors teatrals analitzen amb veu crítica el panorama cultural de la ciutat. És un dels continguts més interessants de la revista que podeu trobar en els quioscos i llibreries de la ciutat, conjuntament amb el primer fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’.

Si us en féu subscriptors, rebreu còmodament a casa la revista i el col·leccionable i podreu gaudir gratuïtament de les activitats culturals que organitzem i podreu participar en el sortejos d’entrades per als espectacles als teatres municipals. Subscriu-te aquí i sigue’s benvingut/da a la família del FET.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *