Ara fa un any, resumia al FET la conferència de l’alcalde de Tarragona en 10 frases. En destaco avui cinc. Són cites textuals de febrer del 2015, tres mesos abans de les eleccions municipals:
1.- “La Façana Marítima és un dels grans projectes de Tarragona al qual no renunciem”.
2.- “La Savinosa haurà de tenir un auditori”.
3.- “Tenim reptes urbanístics ambiciosos: acabar d’unir Llevant, Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador amb el centre, per cosir una ciutat més cohesionada”.
4.- “Com en el cas del Mercat, del POUM, de l’EOI, del Teatre Tarragona o del pàrquing Jaume I, hem desencallat o completat projectes de ciutat que estaven aturats o morts”.
5.- “Un eix que hem de potenciar a nivell comercial és el de l’entorn del carrer Reial, carrer Unió, Palau de Congressos i EOI”.
Un any després, Josep Fèlix Ballesteros no menciona la Façana Marítima (qui en parla?), ni la cohesió del centre amb els barris ni la remodelació de la Part Baixa. Esmenta la Savinosa molt de passada, juga amb el victimisme en els retards del Mercat i reconeix que el pàrquing Jaume I “continua enrocat” per falta de consens.
Un any després, Ballesteros repeteix la litúrgia de la conferència sobre l’estat de la ciutat, aquesta vegada amb canvis introduïts per l’organització del Col·legi de Periodistes (amb bon criteri i bon resultat) que permeten dividir l’acte en dues parts: la conferència pròpiament dita i una entrevista posterior de tres professionals de la informació.
àrea metropolitana
La conferència resulta decebedora i aporta poques novetats. Potser la més destacada és l’aposta per la “realitat metropolitana” a través d’un ens de coordinació que voldria Ballesteros concretar en una Taula d’Alcaldes. Més enllà d’això, reiteracions de coses ja sabudes: reclamar a l’Estat que compleixi amb els compromisos històrics pendents en matèria d’infraestructures (des de l’A27 a l’estació passant pel tercer fil) i recordar a la Generalitat que ha de fer equipaments importants en els àmbits sanitari, educatiu i judical. En una paraula: els temes de sempre!
Després de vuit anys i mig a l’alcaldia, Ballesteros afirma: “No podem perdre més temps amb retrets de temes que venen del passat i hem de buscar-hi solucions”. Es refereix a projectes pendents com el del Banc d’Espanya, entre d’altres. Això és una autocrítica? Vol dir l’alcalde que dos mandats no han servit de res o de ben poca cosa?
ambició i fortalesa
Ens proposa Ballesteros “ambició i mirar lluny” i ens ofereix “fortalesa”, però difícilment ho podrà fer amb l’actual govern en minoria. En el torn de preguntes i respostes, l’alcalde dóna gairebé per fet el pacte amb el PP i Unió, i també expressa el desig d’extendre’l a Convergència. No entén que això sigui un camí cap a la dretanització del seu govern ni del seu perfil polític. (Obro parèntesi: cap representant dels grups municipals del PP i CDC entre el públic; sí va assistir, en canvi, l’exportaveu convergent, Victòria Forns).
Tira pilotes fora en relació al cas judicial d’Inipro i reitera el seu optimisme sobre les oportunitats i el ritme de les obres dels equipaments dels Jocs Mediterranis. I tres apunts més: defensa aferrissada de BCN World (“o com es digui”), alerta pel “risc” que viu la indústria química i lluita contra l’incivisme. En comparaciió amb les compareixences dels últims anys, cap referència a temes de sensibilitat social com la pobresa, les desigualtats i el foment de l’ocupació. Qüestions que agraden escoltar a les oïdes més progres del mateix PSC.
model de ciutat
Però, dit això, quina mirada global i de futur ens ofereix per Tarragona? Quin model de ciutat té el seu govern com a full de ruta? Cap on anem, alcalde? Què volem ser d’aquí 5, 10 o 20 anys? No trobo respostes convincents, ni a la conferència ni en el diàleg posterior amb els periodistes. Dir que vol un model de “ciutat amable, endreçada i amb bona convivència” és dir ben poca cosa.
I conclou que Tarragona exigeix “un lideratge polític explícit, clar, evident i generós”. Però, en canvi, noto un alcalde amb poc entusiasme, sense trempera i puc entendre que estigui afectat per dues circumstàncies personals que l’han marcat els darrers mesos: la investigació judicial i les afectacions de salut que el van tenir de baixa durant diverses setmanes. Sigui com sigui, Ballesteros em deixa la sensació que ha vingut a cobrir l’expedient a la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat. Fins a la propera (o no).
