11.5 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 19, 2024

Un pacte suma de tres debilitats

Alejandro Fernández i Josep Fèlix Ballesteros se saluden en un col·legi electoral (foto: ACN)
Alejandro Fernández i Josep Fèlix Ballesteros se saluden en un col·legi electoral (foto: ACN)

“Som l’alternativa a la Tarragona del discurs oficial de tota la vida, la que es manté al poder des de fa dècades”. I afegeix: “Ballesteros no ha canviat les dinàmiques d’èpoques anteriors i la ciutat necessita una nova actitud per afrontar els reptes de futur. Jo no formo part de l’establishment”. Qui deia això en públic ara fa només 9 mesos? Consulteu aquest article al FET a TARRAGONA de l’abril de 2015.

 

Són paraules d’Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular a l’ajuntament de Tarragona i cap de llista en les eleccions del 24 de maig de l’any passat. Un polític jove encara, però president provincial, amb quatre anys d’experiència al Congrés de Diputats i que acaba d’iniciar una nova singladura al Parlament de Catalunya sota les ordres de Xavier Garcia Albiol, el polèmic exalcalde de Badalona.

 

Fa un any, Alejandro era un seriós aspirant a arrabassar-li a Ballesteros l’alcaldia de Tarragona. Avui és a punt d’entrar a formar part de l’equip de govern liderat pel polític socialista, el del “discurs de tota la vida”, el representant de la “ciutat oficial”. Què ha passat en aquest període? Doncs que el líder popular va perdre la seva oportunitat a les urnes, va patir una derrota severa i ha deixat de ser una alternativa al PSC que governa Tarragona des de fa vuit anys i mig.

 

El PP que s’ho anava a menjar tot a Tarragona fa un any torna a la posició històrica de partit ‘frontissa’, partit  secundari, de segona línia, amb l’únic objectiu d’ajudar a completar una majoria al saló de plens de la plaça de la Font, igual que ho van fer durant diversos períodes de l’alcaldia de Joan Miquel Nadal. El propi Alejandro ja va ser regidor de govern amb CiU entre 2003 i 2007.

 

Ara, els quatre escons populars i el de Josep Maria Prats, d’Unió Democràtica, ajudaran Ballesteros a donar, suposadament, plena estabilitat al govern municipal. Un pacte, però, que és la suma de tres debilitats:

– Un PSC que va perdre tres escons el 2015 en una línia de descens imparable des de l’accés a l’alcaldia.

– Un PP que també va perdre tres regidors l’any passat i l’ocasió de consolidar-se com a alternativa.

– Una UDC que no hauria tret representació al consistori si s’hi hagués presentat en solitari. Ho va fer en l’ultima coalició amb CDC i aquest escó escindit, ara permet estratègicament completar la majoria absoluta.

 

L’acord de govern segur que compleix les expectatives de conservadors i democristians en hores molt baixes, però agrada i convenç realment als socialistes tarragonins, començant pel flamant diputat al Parlament i exregidor, Carles Castillo?  Ës, simplement, un gran matrimoni de conveniència a tres bandes?

 

Seguint les paraules de Fernández apuntades a l’inici d’aquest article, el nou pacte de govern consolida “la Tarragona del discurs oficial de tota la vida, la que es manté al poder des de fa dècades”. Tenim, doncs, ‘establishment’ per quatre anys més.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here