Carregant ...

Molls enfeinats

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Vista general des de Port Control, amb Port Aventura al fons (foto: AGUSTÍ ARÉVALO)

Vista general des de Port Control, amb Port Aventura al fons (foto: AGUSTÍ ARÉVALO)

Les principals activitats del port de Tarragona se supervisen des d’una sala d’uns 100 metres quadrats de l’última planta de l’edifici de Port Control, al moll de Catalunya. Només tres persones, un controlador i dos treballadors de Salvament Marítim, coordinen les operacions. Tot el moviment de les instal·lacions del port de Tarragona es transforma en un treball silenciós davant dels ordinadors, només interromput esporàdicament per algunes comunicacions per ràdio.

“Ah, no ho domines?”, pregunta sense mala intenció Lorenzo Muñoz, el controlador que ens explica la seva tasca, quan d’inici ens parla de llums verdes, pràctics i protocols de mercaderies perilloses. El port inclou 400 hectàrees de terreny majoritàriament guanyat al mar on cada dia s’hi mouen unes 7.000 persones. Aquesta intensíssima activitat, que representa el 0,63 % del PIB del conjunt de Catalunya, només la intuïm els qui no hi tenim lligams directes quan passegem per l’escullera i tafanegem el tràfec dels molls. En el fons tot es resumeix a arribar, a carregar o descarregar i a marxar al més aviat possible, però aquest procés té els seus codis i les seves particularitats.

La “llum verda” és el far que hi ha al final de tot del dic de l’Escullera, avís i porta d’entrada de totes les embarcacions que volen accedir al port de Tarragona, i inici dels dominis de Port Control. “Qualsevol vaixell que vol accedir a les instal·lacions es posa en contacte un parell d’hores abans amb Salvament Marítim i informa de la seva mercaderia. Si el vaixell està autoritzat se’l deixarà atracar al moll previst, i si no té espai, fondejarà a la costa esperant el seu torn”, aclareix de manera didàctica Muñoz.

Si se li permet l’accés, entraran en acció els pràctics, que faran de guia dels capitans dels vaixells a l’hora d’entrar i sortir. Ja ubicada al moll, l’estada mitjana d’una nau al port de Tarragona no arriba al dia, com a molt un parell o tres en el cas del transport de carbó, més complex. Durant la nit tampoc s’aturen les operacions, que arriben a la trentena –entre arribades i sortides– de mitjana cada dia. El Lorenzo i els seus companys de torn també són els responsables de controlar el pont mòbil, que s’obre quan alguna embarcació vol atracar al Moll de Costa o a la Marina Tàrraco i que des del 1999 evita el trànsit de camions pel barri del Serrallo.

La sala de màquines del port, punt d’entrada i sortida d’un engranatge complexíssim, té l’aparença d’una oficina tranquil·la, sense sobresalts, contagiada del blanc tranquil·litzador predominant de les parets i el mobiliari. La previsió deixa poc marge al frenesí. Un dels pocs imprevistos que surten del guió fixat per les bases de dades és l’arribada inesperada d’un vaixell. “Si l’embarcació ve d’un port espanyol podrà fondejar a la costa de la ciutat, però si ve d’un altre indret haurà de marxar”, matisa Lorenzo Muñoz.

(…)

Aquest reportatge sobre la vida interna a les instal·lacions del Port el podeu llegir íntegrament al número 15 del FET a TARRAGONA. És un dels continguts més atractius de la revista que podeu trobar en els quioscos i llibreries de la ciutat, conjuntament amb el primer fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’.

Si us en féu subscriptors, rebreu còmodament a casa la revista i el col·leccionable i podreu gaudir gratuïtament de les activitats culturals que organitzem i podreu participar en el sortejos d’entrades per als espectacles als teatres municipals. Subscriu-te aquí i sigue’s benvingut/da al Club d’amics del FET.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *